Miquel Riera (Junts) és des d’aquest mandat l’alcalde de Calldetenes, després de quatre anys previs com a regidor. Encapçala un govern format per Junts i els independents de CxC, el grup de l’exalcalde Jaume Mas.
Ja ha passat temps de les eleccions. És com s’esperava el càrrec? Més dur? Gratificant?
Hi ha dies de tot, però en general em sento satisfet. La feina que ens vam proposar, continuista respecte a l’etapa de l’alcalde Marc Verdaguer, l’estem complint. Hem tirat endavant projectes que ja estaven engegats i n’hem iniciat de nous. Ens interessa molt deixar el poble preparat de cara al futur: que qui vingui els pròxims anys es trobi coses al calaix.
A tots els programes electorals del 2023 hi constava el POUM. Serà una realitat aquest mandat?
És un dels temes més llargs de l’administració. El tenim aprovat inicialment, ara s’està fent el text refós per enviar a la Generalitat i aviat hauria d’entrar a la Comissió d’Urbanisme. L’objectiu és acabar-lo aquest mandat.
Tot l’equip de govern coincideix en el grau de prioritat?
Sí. No pot ser que encara ens regim per unes normes subsidiàries de l’any 2008. El poble ha de créixer de manera ordenada, per això necessitem els paràmetres que fixi el POUM.
Calldetenes ha passat dels 1.447 habitants del 1991 als 2.724 del 2025. Hi ha topall de fins on arribar?
El POUM és una planificació a 30 anys vista. No es tracta de passar de cop a 3.000 habitants, no seria viable. Ara els serveis els tenim ben dimensionats, gaudim de bons equipaments, però el cost per veí és molt alt, uns 1.200 euros, quan la mitjana dels municipis similars està al voltant dels 500. Amb més gent, els serveis es podrien repartir i optimitzar millor.
Per tant, aquesta xifra d’uns 2.700-2.800 habitants hauria d’augmentar?
Ara per ara ens sembla bé. Frenar el creixement és difícil, però sí que s’ha d’ordenar correctament a través del POUM.
En algunes àrees es redueix el sostre d’habitatge respecte al que s’havia barallat temps enrere. S’han trobat pressions?
No és fàcil. Hi ha la reivindicació dels propietaris, però també la necessitat de créixer de manera ordenada i no expansiva. Les negociacions han estat dures, però el text refós queda molt correcte.
On preveuen nou habitatge a curt-mitjà termini?
Ja s’està desenvolupant el Torrental Nord, a davant de l’institut, amb unes 40 o 50 cases. També hi ha plans per a Can Bigordà, entrant al poble des de Vic, tot i que aquí tenim pendent un tema del clavegueram. Prioritzem sempre el sòl no desenvolupat però que ja està integrat a la trama urbana. Les Adoberies també s’haurien de treballar aviat: s’ha arribat a un acord amb els propietaris per reservar 3.000 metres quadrats per a una futura residència de gent gran. La setmana que ve constituirem un comitè integrat per professionals sanitaris, de benestar social i experts que ha d’anar definint el model que voldríem, amb una proposta innovadora. Quan fa 20 anys es va fer el centre de serveis, a Calldetenes ja vam ser pioners a la comarca. Volem tornar-hi.
Podrien replicar la idea i model de la que està en construcció a Sant Julià?
Sí i no. Amb les residències sembla que tot estigui inventat, però si no es parla i discuteix, tampoc afloren idees noves. Hem parlat amb Sant Julià; amb Vic, amb El Nadal… De moment, molta recerca.
Arribarà abans la residència o l’escola nova?
Una cosa no exclou l’altra. La residència pot ser d’iniciativa pública, privada, a mitges… mentre que l’escola depèn totalment d’Educació. Tenim els terrenys previstos i, quan el Departament ho decideixi, a punt. L’actual escola Sant Marc està bé, però només en manteniment hi invertim cada any entre 40.000 i 60.000 euros. Li convindria una reforma estructural important, cosa que amb un nou edifici ens evitaríem. Com deia al principi, l’important és tenir projectes al calaix i anar preparant el poble amb antelació.
A l’escola hi van sobretot nens i nenes de Calldetenes o cada cop més de Vic?
Majoritàriament sí, infants de Calldetenes, però ara el Departament vol impulsar noves zones de governança. Haurem de veure com ens afecta. De moment està tot en fase inicial.
I la situació a l’institut?
Hi va haver un episodi complicat per mala maror entre professors; es van obrir expedients i, en principi, les aigües estan calmades, tot i que de coses sempre n’hi ha. Gestionar un institut i jovent no és fàcil.
L’Ajuntament té marge d’incidir?
Més aviat fem d’acompanyants de la direcció i reclamem quan cal. Ens hem reunit diverses vegades amb el Departament. Sembla que les noves zones de governança augmentaran la capacitat de maniobra del govern local.
Piscina o pavelló? De quines obres vol començar parlant?
De la piscina ja tenim el concurs fet. S’ha d’adjudicar a una de les tres empreses que s’hi han presentat i, tot i que ara anem justos de temps perquè no disposem de secretari, la intenció és que estigui a punt per a l’inici de la temporada. Cal canviar el coronament i tota la maquinària, que té més de 30 anys. També es farà una piscina petita. La inversió total pujarà a 238.000 euros, mitjançant una subvenció de la Diputació de Barcelona. Aquest estiu també volem renovar les tanques del camp de futbol, canviar l’herba, adjudicar les pistes de pàdel, fer nova la pista de tennis… El pavelló funciona bé, però en millorarem l’accessibilitat amb passarel·les. En aquest cas l’import són 400.000 euros finançats amb el PUOSC de la Generalitat.
Què volen deixar fet sí o sí abans de les eleccions del 2027?
L’Ajuntament funciona molt a base de subvencions, i és clau tenir projectes preparats. Els últims anys hem aconseguit més de 4 milions d’euros. Aquest 2026, per exemple, en tenim 100.000 per reformar l’entrada del teatre i diverses millores d’eficiència energètica a l’ajuntament. També posem totes les facilitats que podem a la reforma del monestir de Sant Tomàs, a càrrec de la Generalitat; actuarem a la plaça del Serrat, que els veïns fa temps que ho reclamen, i l’ascensor del casal d’avis. Si no hi ha res de nou, hauria d’estar en marxa d’aquí a quatre setmanes. En pocs anys Calldetenes ha canviat molt: el carrer Gran, la plaça del Campanar, el carrer Sant Jordi, l’ampliació del consultori, del centre de serveis, millores al teatre…
Està content amb el nou carrer Gran?
Sí, però ens preocupa molt l’incivisme a l’hora de deixar el cotxe. No es respecten els vianants, els infants ni la gent gran. Malgrat que ja hem pres algunes mesures, també som als tràmits finals per instal·lar càmeres a tot el poble, en total 11. S’ha de treballar bé, sense populismes ni demagògia, però la seguretat és un tema que ens preocupa.
Desencallaran els conflictes del Torrental i la Font d’en Titus?
Amb el Torrental s’ha avançat. Hi ha recalculades les quotes i anem fent passos. Malgrat que sigui llarg i complex, no podem deixar la zona com està actualment. Pel que fa a la Font d’en Titus, el cas és a la Generalitat. La sentència va donar la raó a Sant Julià, però Calldetenes reclamem els diners que ens pertoquen.
Com afecta el dia a dia no tenir secretari?
Pagaments i factures funcionen, però d’altres coses queden parades, com les llicències d’obres o l’adjudicació de les de la piscina. El procés de selecció està en marxa. Confiem tornar a tenir secretari a mitjan març.
Com definiria el clima polític al consistori?
Amb el gairebé triple empat que hi va haver a les eleccions, la meva voluntat ha estat aglutinar el màxim de gent possible. Governem vuit regidors, cadascun amb autonomia, i a l’oposició n’hi ha tres.
Formen part del govern històrics de l’Ajuntament que en altres etapes han estat confrontats. A més a més de coordinar, a vegades ha de posar pau?
Les aigües estan calmades. A les reunions hi ha discussions, però no baralles. Per totes parts hi ha voluntat de casar els programes electorals. Del nostre pràcticament ja n’hem complert un 90%.
Es tornarà a presentar el 2027?
El dia a dia ens absorbeix molt. Properament ens reunirem el grup de Junts per decidir-ho, però hi ha tanta feina que de moment no ens hi hem posat.
