Analitzar de cop una trentena d’empreses pot induir a equívocs. El que per a un pot ser un bon exercici i superar per primera vegada els 2.000 milions de facturació (com va ser el cas de Bon Preu) per a un altre pot ser nefast i constatar com una ensopegada en un mercat on tenies una part important del negoci pot desencadenar la fi d’un projecte familiar de més d’un segle de vida, com va passar a Embotits Espina, que aquest 2024 s’ha vist abocada a un concurs de creditors. El 2023 va ser un exercici de dualitats. Els 60 milions de reducció de la facturació de Costa Food Meat, fins ara la càrnia que més facturava a la comarca, són els 60 milions que ha sumat Patel en el mateix exercici i que la situen ara al capdavant del rànquing. Segurament la posició d’arrencada marca la diferència i en un context global poc favorable, l’escorxador del Grup Vall Companys ha reduït marges i ha vist com li queia el resultat, però en canvi la planta osonenca del grup Costa aragonès ha sumat un segon exercici amb pèrdues i no precisament menors, tancant el 2023 amb un resultat negatiu d’11 milions d’euros.
Què explica la inestabilitat del porcí? Com sempre no hi ha un factor únic. Si bé és cert que respecte al 2022 els costos energètics –també hi ha contribuït les inversions en sistemes de generació d’energies renovables– i de matèries primeres han tornat a un estadi raonable, també ho és que el preu del porc al mercat espanyol ha continuat a l’alça i això li ha restat competitivitat a l’exterior, sobretot en mercats asiàtics on la competència de països sud-americans com el Brasil és elevada.
El mes de gener de 2024, l’exportació de porc a la Xina havia caigut un 16% en quantitat de carn i un 28% en facturació, respecte a un any enrere, segons les dades de l’Agència Tributària publicades per la patronal Interporc. Al Japó la facturació queia un 12% i a Corea del Sud, el 18,6%. Només les Filipines es mantenia amb una caiguda més lleugera del valor econòmic de l’1,5%. Això s’intentava compensar amb el creixement a països europeus afectats per algun brot de PPA, com Itàlia, on s’incrementava la quantitat de carn exportada en un 47% –se situava com el segon millor mercat pel porcí espanyol després del xinès– i un augment de la facturació del 58,2%. I tot plegat a l’espera de les conseqüències que pugui tenir l’amenaça d’aplicar aranzels sobre la carn europea a la Xina com a resposta a les intencions de la UE de gravar els cotxes elèctrics del gegant asiàtic.
El preu del porc va arribar a xifres rècord durant el primer semestre de 2023, superant la barrera psicològica dels 2 euros per quilo de porc viu, dada que es va modelar en els darrers mesos de l’any per tancar-lo amb una mitjana a Mercolleida d’1,869 euros el quilo.
Que el preu pugés trobava una explicació en la falta de bestiar. Una malaltia respiratòria, la PRRS, fa pràcticament quatre anys provoca baixes i avortaments. S’han extremat les mesures de bioseguretat i maneig, però cada hivern se’n detecten episodis. Per molt que es repoblin granges amb garrins d’altres punts d’Europa, els escorxadors continuen tenint més demanda que oferta. S’han d’estrènyer marges per ser competitius i el compte de resultats se n’acaba ressentint.
No obstant això, hi ha firmes amb uns mercats més consolidats (Mafriges, Escorxador Comarcal del Moianès o Pinsos Sant Antoni) que van tenint un creixement progressiu, al costat de les companyies del mercat del boví que sempre és més estable.
Costa Food Meat no és l’única empresa d’aquest dossier que va tancar el 2023 amb pèrdues. També va passar a Montronill, que es va recuperant del contratemps que va patir amb el seu proveïdor de bestiar, Fibran o La Piara. Herta Foods, en canvi, la firma amb què Casa Tarradellas s’ha introduït als mercats europeus, comença a tancar exercicis en positiu.
Un total de 24 empreses analitzades, amb més de 14.000 treballadors
En aquest dossier es publiquen i analitzen els comptes de resultats de l’any 2023 de 24 empreses d’Osona, el Ripollès, el Lluçanès i el Moianès que durant l’any 2023 van arribar o superar els 30 milions de facturació. 14 pertanyen al sector agroalimentari i les 10 restants, als de l’alimentació i la distribució. Entre totes sumen un facturació conjunta que supera els 6.000 milions d’euros, un terç dels quals són computables només a una d’elles: Bon Preu, que, en l’exercici analitzat, va superar per primer cop els 2.000 milions. Sumen també més de 14.000 treballadors. També compleixen els requisits per ser en aquest dossier Grup Baucells Alimentació, Nunes Food, Esfosa i Promic, però els seus comptes encara no s’han publicat al Registre Mercantil.
{{ comment.text }}