De porcaters a boletaires

“El sector del porc ens exigia cada vegada més producció. Ens sentíem una mica esclaus i no ens hi trobàvem còmodes, fins i tot èticament.” Va ser així com els germans Ignasi i Xavier Homs van decidir buidar la granja de mares i engreix que tenien a Santa Eugènia i reconvertir el negoci. L’objectiu és acabar generant el mateix volum de proteïna que feien amb els porcs, però amb sistemes més sostenibles. El febrer de l’any passat van treure els últims porcs d’engreix i el negoci l’han reorientat cap a diferents línies. La primera, produir ous amb les 2.000 gallines camperes, que campen en total llibertat pels camps de la granja. El següent projecte que tenen força avançat és adaptar la nau on tenien les parideres per cultivar-hi gírgoles. També tenen previst obrir una agrobotiga amb elaborats a partir dels seus productes i dedicar una altra nau al cultiu d’aranyons, gerds i mores. La seva història encaixa com anell al dit amb el nou propòsit impulsat des d’Osona Biocircular, l’estratègia comarcal “per transformar el model productiu agroalimentari cap a un model més sostenible”, tal com deia dimecres la seva coordinadora, Alba Reguant. Aquest nou propòsit porta per nom Boletus i tracta precisament d’això: reconvertir naus en desús per cultivar-hi bolets. Els germans Homs ja treballaven en aquesta idea quan van saber que hi havia una estratègia comarcal en la mateixa línia i no han dubtat a pujar al carro. El cultiu de bolets indoor no es planteja com un negoci exclusiu, sinó com una línia més d’activitat en les explotacions agrícoles i ramaderes. “La idea és que neixi amb un grup motor” que estableixi unes bases i una manera de treballar compartida per crear un “model de negoci conjunt”, explica Reguant, amb dos objectius concrets: crear infraestructures compartides i produir volum per assegurar l’abastiment. Abans de la posada de llarg del projecte, aquest dimarts, l’Institut Cerdà ha elaborat un estudi de mercat que identifica les oportunitats en un sector micològic caracteritzat per una elevada dependència de les importacions. Segons les dades presentades dimarts, el 2025 el dèficit comercial català de bolets es va situar en 1.700 tones i 12 milions d’euros, amb la majoria d’importacions provinents de la Xina (productor del 94% dels bolets indoor del món) i Europa. Tot i que la producció europea es concentra majoritàriament en el xampinyó convencional, la demanda evoluciona cap a productes de més valor afegit, de proximitat i vinculats a noves tendències alimentàries. Ricardo Palazzolo, de l’Institut Cerdà, exposava les oportunitats tant en el mercat del bolet fresc, especialment en la restauració i el comerç local, com en el dels bolets funcionals, amb aplicacions en el sector nutracèutic. La iniciativa compta amb el suport de Creacció i la col·laboració de la Mancomunitat La Plana, que assessoraran el grup motor del projecte. “El projecte no pretén impulsar una única explotació, sinó construir un sistema de producció i comercialització compartit, capaç d’incorporar nous productors i altres agents de la cadena de valor, com professionals vinculats a l’enginyeria, la transformació, la logística o la comercialització”, explicava Carme Sáez, que assessora el projecte des de la consultoria Thinquery. Per fer-ho, s’està treballant en proves pilot que permetin validar i estandarditzar els processos abans d’estendre el model. Entre els projectes més avançats hi ha el dels germans Homs i, de fet, Ignasi Homs participava en una taula rodona en la jornada de dimarts per donar a conèixer algunes experiències. Al seu costat hi havia Jordi Baucells, un dels impulsors de Boletus. “Aquest projecte va començar a caminar fa molts anys, el 2004. Aleshores estava al Grup Baucells Alimentació i després de la pesta porcina clàssica es va posar sobre la taula què fer de les naus que quedessin buides.” El principal repte abans de començar a produir és trobar un substrat a partir del qual facilitar la fructificació, que actualment s’ha d’importar. A partir d’aquí es calcula que en una nau de 40 metres quadrats a ple rendiment es poden produir un miler de quilos de bolets, de les varietats més fàcils de cultivar com el xampinyó o la gírgola, per adquirir experiència i evolucionar progressivament cap a les de més valor afegit com el reishi (pipa) o el melena de león (bolet carner).

De porcaters a boletaires

Neix Boletus, una iniciativa per fomentar l’emprenedoria amb el cultiu de bolets a Osona

Bon Preu es compromet amb els productors del Parc Agrari de l’Alt Empordà

La collita del cereal “sobtat”

El BETA crea una plataforma per gestionar el carboni

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Manel Esteller: "S'hauria d'estudiar si entre Olot i Vic hi ha una zona blava d'elevada longevitat"

Toquen 200.000 euros d'un sorteig de la ONCE a Torelló

Tenen un accident a la C-17 a Malla, on abandonen el cotxe

“Quan reps un diagnòstic així, et desmunta tot el que tens al cap"

Un cotxe elèctric calcinat pel foc a Taradell

Girbau compra l'alemanya Fintec, dedicada a fabricar màquines de plegar i classificar roba

La PPA obliga a Patel a reduir la producció i suspèn un torn

Troben mort un boletaire a Sant Joan de les Abadesses

Dos detinguts per agredir l'alcalde i un regidor de Sant Pere de Torelló

De porcaters a boletaires