“Vostè estossega quan beu aigua o li canvia el to de veu després de menjar?”, demana el metge. “Doncs ara que ho diu…”, respon el pacient. Darrere d’aquesta simple pregunta es podria destapar un problema de disfàgia, una malaltia que dificulta o impedeix el pas dels aliments sòlids o líquids de la boca fins a l’estómac. Tot i que pot aparèixer a qualsevol edat, és més comú entre la gent gran. I en una unitat geriàtrica d’aguts, la seva incidència pot arribar a afectar quatre de cada deu pacients.
Així ho ha quantificat un treball de recerca liderat pel doctor Santiago Castejón, resident de Geriatria del Consorci Hospitalari de Vic i la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, que ha estat mereixedor de la primera edició d’una beca de formació per a residents que han establert els Premis Sanitat Osona 2018. El treball espera contribuir a la diagnosi d’aquest tipus de trastorn i a prevenir les possibles complicacions que se’n deriven.
Castejón va analitzar un total de 302 pacients ingressats a la unitat geriàtrica d’aguts de l’Hospital Universitari de Vic (HUV). Per tant, persones majors de 85 anys o a partir dels 65 en el cas de presentar algun tipus de demència. D’aquests, un 41% van desenvolupar una disfàgia orofaríngia (la que es produeix en concret en el tram de la boca o a la gola). De fet, un de cada quatre ja presentava símptomes clars abans del seu ingrés; “ho portaven de casa”, adverteix.
A banda de certificar la incidència –“molt elevada” entre aquest segment de pacients–, el treball ha permès associar l’afecció amb factors com “la fragilitat, la pèrdua de funcionalitat, la malaltia avançada o la síndrome confusional”, detalla Castejón. També s’ha trobat relació directa amb la presa de determinats medicaments –“tenint en compte que acostumen a ser pacients polimedicats”–, com per exemple els sedants, “que disminueixen la seva capacitat d’empassar líquids”, apunta.
Per Castejón el diagnòstic d’aquest trastorn pot contribuir a avançar i a “individualitzar” cada tractament, establint mesures de prevenció com poden ser “la d’espessir l’aigua que beuen, corregir-los la posició que tenen a l’hora de menjar o adaptar-los la dieta”. Castejón es mostra convençut que manca “consciència social” pel que fa a la incidència d’una malaltia encara “poc coneguda”. A banda de causar deshidratació, malnutrició o infeccions respiratòries, la disfàgia contribueix a empitjorar notablement la qualitat de vida del pacient i, en última instància, arriba a causar la mort. “Aplicant les mesures que toquen s’evitaria l’empitjorament de molts casos”, insisteix el doctor.
