El 28 de març de 2020 la vida de Vicenç Baldomà va fer un tomb. “La Covid-19 em va atropellar”, explica aquest jubilat de 66 anys i veí de Vic tot recordant que ell “portava una vida normal”. Una normalitat que, des que s’havia jubilat uns anys abans, passava per fer caminades diàries de 20 quilòmetres, un costum que evidenciava que a nivell motriu i de capacitat funcional “estava bé”. Un pas de 35 dies per la unitat de cures intensives de l’Hospital Universitari de Vic –amb intubació inclosa– i un centenar de dies en el global de l’hospitalització li van salvar la vida, “però la meva mobilitat va quedar del tot anul·lada”. Va perdre 20 quilos i “vaig haver de tornar a aprendre a fer-ho gairebé tot”.
Pel que fa a la recuperació física va començar a la mateixa UCI, on ja va rebre l’atenció del personal de fisioteràpia que s’hi desplaçava. Els primers dies, “fèiem coses molt petites, que semblaven insignificants”, recorda. Moure els dits de la mà, agafar petits objectes o bellugar els peus estant estirat al llit “semblaven exercicis simples però per mi, en aquell moment, eren molt complicats”. Amb molta força de voluntat s’anava veient una progressió, “i allò per mi era una gran satisfacció”. Un cop a planta de l’Hospital Universitari de Vic, Baldomà va continuar la recuperació amb Esther Costa, “una persona especial”, ja que els unia un passat vinculat a l’atletisme i un present amb un objectiu comú: recuperar-se de la patacada provocada pel SARS-CoV-2.
De fet, Baldomà recorda que Costa va ser la primera persona que el va tornar a posar dret després de mesos en posició horitzontal. L’aixecaven pels braços amb l’ajuda d’un altre professional, i “intentàvem aguantar 10 segons. Allò era com fer una marató per mi!”, exclama recordant l’esforç que li suposava.
La tercera i última fase de la recuperació es va produir a l’Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic, “on són especialistes en rehabilitació”, diu Baldomà. Ho diu per experiència pròpia. I és que de la mà –literalment– de professionals com “la Lídia o la Carme” va tornar a caminar i també a pujar i baixar escales.
Per explicar la seva evolució, Baldomà utilitza el futbol. Diu que ell és qui ha marcat el gol, “perquè me n’he sortit”, però per aconseguir-ho “he necessitat disciplina individual”, d’una banda, i els seus companys d’equip –els professionals sanitaris–, de l’altra. En aquesta relació, Baldomà es mostra molt agraït de l’atenció rebuda “perquè tenia un problema força gran i ells eren la meva solució”.
També creu que és important posar l’accent en la tasca dels fisioterapeutes, una disciplina de les ciències de la salut que durant la pandèmia ha guanyat presència a primera línia d’actuació i s’ha confirmat com de primera necessitat: “Per mi han sigut una peça fonamental de la recuperació”. Amb la seva experiència després de patir la Covid-19, Baldomà remarca que la idea de molta gent sobre els fisioterapeutes “és equivocada”, i que recórrer als seus serveis hauria de ser imprescindible, “tant si et vols posar en forma com si t’has de tractar una lesió o si estàs en un procés de rehabilitació”, després de superar algun problema de salut.
Un any i mig després de quedar enganxat a la xarxa invisible de la Covid-19, la progressió física de Baldomà ha sigut constant. A dia d’avui ha recuperat la tradició de tornar a caminar cada matí per Vic, “i la meva idea és d’aquí a uns cinc o sis mesos poder tornar a fer una caminada maca”.
El Dia de la Fisioteràpia se centra en la fragilitat funcional
Aquest dissabte al matí, entre les 9 i la 1, l’espai del davant de l’Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic acollirà una de les activitats que s’han preparat arreu de Catalunya per commemorar el Dia Internacional de la Fisioteràpia. La secció de la Catalunya Central del Col·legi de Fisioterapeutes ha preparat una acció per valorar la fragilitat funcional de les persones de més de 65 anys. Tothom d’aquesta franja d’edat que s’acosti a la zona habilitada podrà participar en una petita valoració de l’equilibri, la marxa i la força de les extremitats. Amb els resultats de l’exploració, els professionals de la fisioteràpia que hi haurà fent les proves faran un retorn en forma de breu recomanació.
Tal com explica la fisioterapeuta de l’Hospital Universitari de la Santa Creu, membre del Col·legi de Fisioterapeutes i una de les organitzadores de l’acte, Lídia Boix, la fragilitat funcional “ve provocada per l’envelliment natural”. Situacions com la pèrdua de to muscular, l’atròfia o el desús i el desgast de les articulacions “comporta alteracions de la marxa, l’equilibri o la capacitat de reacció”.
Aquesta pèrdua de la confiança física, agreujada sovint per una reducció sensorial sobretot de la vista, comporta com a conseqüència més comuna les caigudes. “Una de cada tres persones de més de 65 anys pateix una caiguda a l’any”, comenta Boix. Per tal de mitigar aquesta fragilitat funcional el Col·legi de Fisioterapeutes recomana evitar el sedentarisme i sempre que sigui possible “intentar mantenir algun tipus d’activitat física”. D’una banda, la jornada de dissabte té com a objectiu valorar, assessorar i promocionar els hàbits saludables entre la gent gran. De l’altra, el fet de portar la fisioteràpia al carrer també ha de permetre posar en valor la tasca d’aquesta disciplina de les ciències de la salut. Boix assegura que el prestigi d’aquesta professió “ha sigut exponencial els últims anys”, i en aquest camí ascendent la pandèmia “ens ha situat al mateix nivell que altres professionals de l’àmbit sanitari”, a través de l’atenció a l’UCI “o les maniobres per ajudar a expulsar secrecions”.
