Posen en marxa una planta de biogàs a la granja de Maians, a Manlleu

Extreure el metà dels purins de boví que genera la granja lletera de Maians, a Manlleu, i poder-lo comercialitzar injectant-lo a la xarxa de gas natural. Aquesta és la missió de la planta de biogàs que han instal·lat en aquesta explotació ramadera de Manlleu que s’està acabant de posar a punt. És la primera a la comarca en una explotació bovina (n’hi ha una a la granja porcina de la Sala, de Sant Bartomeu). “Ambientalment a la granja treballem en dues línies: reduir la petjada carbònica i l’hídrica”, explica Josep Maria Freixa, titular de l’explotació. “Tenim plaques solars i ens estem produint el 20% de l’energia que consumim. El biodigestor ens ha d’ajudar a rebaixar la petjada de carboni. L’Agenda 2030 demana reduir el 30% de les emissions a les granges.” Amb aquest objectiu clar, Freixa va conèixer Cycle 0, una firma amb seu a Londres dedicada a fer rendibles projectes de biometà de petita i mitjana escala. A Catalunya ja han instal·lat plantes de biogàs en dues granges de Vallfogona de Balaguer (la Noguera) i un d’aquests ramaders va fer d’enllaç entre Freixa i la multinacional. Cycle 0 i la seva filial FNX han assumit la inversió –que no arriba als 5 milions d’euros– i tota l’operativa de la planta. Maians hi posa l’espai i la matèria primera: la fracció líquida de les dejeccions bovines. De fet, la planta de biogàs es col·loca al mig de tot el procés de gestió de les dejeccions que ja feien a la granja. Els fems passen per un separador de sòlid i líquid. La part sòlida segueix el mateix circuit que fins ara: es composta i s’exporta fora de la granja per destinar-la com a biofertilitzant a l’agricultura ecològica. “Això ja suposa entre un 60% i un 70% del nitrogen de la granja”, explica Freixa. La que té interès pel metà és la part líquida, que es deriva a la granja de recepció de la planta de biogàs, on el purí “s’homogeneïtza”, tal com explica Jaume Suriol, director d’operacions de Cycle 0. De la bassa entra al tanc, el biodigestor (que té una capacitat de 3.500 m3), on el purí s’hi passa 30 dies a 37 graus centígrads de temperatura. El tanc “és com un gran estómac. Hi ha bacteris que van descomponent totes les matèries, les fibres. Com si diguéssim va bullint”, explica Suriol, i en aquest procés es captura el metà que la massa va emetent. Aquesta “part gas”, com la descriu Suriol, inclou cinc components: sofre, compostos orgànics volàtils, humitat, diòxid de carboni (CO2) i metà. Passa per diversos processos de neteja fins acabar aïllant el metà. “És un metà d’alt valor mediambiental. Només que una mol·lècula d’aquest biometà es combini amb tres de metà fòssil s’aconsegueix la petjada neutre de carboni”, explica Suriol. “Per efecte hivernacle si deixem anar el metà a l’aire el seu efecte és 23 vegades més perjudicial que si el cremem (o oxidem)”, descriu Suriol. Tot i que aquest avantatge es redueix a tres després de tot el procés per obtenir el metà (CH4): “Si una indústria fa servir tres mol·lècules de metà fòssil i una de nostra, aconsegueix que la seva petjada sigui zero”. En el cas de Maians, on no hi arriba la xarxa de gas natural, l’evacuació del biometà generat a la granja es fa en bombones carregades en un camió. La previsió són tres viatges a la setmana i aconseguir un volum de gas equivalent al que necessiten 450 habitatges de mitjana en un any. Aquest és tot el procés que se segueix per obtenir i distribuir el biometà, però el projecte d’economia circular encara té una altra fase. La massa sortint del procés de digestió anaeròbica al tanc té una última vida. A la sortida del biodigestor hi ha un altre separador, el cargol, que fa una nova divisió entre líquid i sòlid. El sòlid segueix el mateix procés de compostatge que els fems, mentre que el líquid s’acumula a la bassa de biodigestat i s’acaba utilitzant com a fertilitzant als camps que gestiona la granja. “L’efluent final és un adob més mineralitzat que el purí directe”, matisa Freixa, que destaca que en tot el procés s’han evitat les emissions de metà a l’atmosfera. Josep Maria Freixa està convençut que el futur de la ramaderia passa per plantes com aquesta. “La indústria lletera també ho valora perquè processos com aquest ajuden a produir llet amb menys petjada.” Per tot plegat, opina que les granges a partir de determinat volum de bestiar “haurien de tenir un biodigestor per aprofitar el metà que generem. Si tota la ramaderia de Catalunya ens hi posem podem arribar a produir el 40% o 50% del gas que consumim al país”. Suriol coneix experiències d’altres països on aquestes instal·lacions estan molt més implantades. “A Espanya no arriben a la cinquantena, a Alemanya n’hi ha cap a 3.000 i a Itàlia o França, 1.500.” Mentre que en aquests països els governs les incentiven, aquí, es lamenten, ensopeguen amb traves burocràtiques.

Posen en marxa una planta de biogàs a la granja de Maians, a Manlleu

Capwatt comença els tràmits per convertir al biogàs la planta de purins de Sant Martí Sescorts

Moià accepta la consulta sobre la planta de biogàs, al mateix temps que tira endavant el projecte

L’alcalde de Moià es referma en el projecte per posar definitivament en ordre el polígon El Prat

Projecten dues plantes de biogàs al polígon del Bruguer de Vic

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic