Amb el tractat de Berlín, les potències occidentals van acordar entre el 1884 i el 1885 les normes de colonització de l’Àfrica i les línies de regle –perfectament rectes– que encara avui delimiten països com el Txad, Líbia o Mauritània. Salvant les distàncies, la confluència entre els termes municipals de Prats i Lluçà també seguia el mateix esquema des que al segle XX es van fixar els límits geogràfics de cadascun dels pobles, amb disfuncions com que hi havia finques literalment partides per la meitat.
En el marc d’una actualització impulsada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (IGCG), ara s’han revisat fronteres, un procés desplegat els darrers temps arreu del país per procurar que els llindars s’adiguin a les termes sobre el terreny.
“Hem primat el màxim respecte per la història i deixar les coses endreçades de la millor manera jurídica i urbanística de cara a les construccions existents”, destaca Glòria Colom, l’alcaldessa de Lluçà.
Actualment, de fet, convivien més d’un traçat segons si es prenia de referència les normes subsidiàries del municipi, el POUM de Prats o el cadastre.
L’extrem era la zona esportiva de Prats, amb alguna paret del camp de futbol en terme de Lluçà, o les naus de l’antiga Obradors, literalment travessades per tots dos termes municipals.
“El canvi és insubstancial en superfície i metres, molt petit, però hi ha aquest objectiu que les delimitacions siguin les que toca”, apunta Jordi Bruch des de l’Ajuntament de Prats.
El treball de camp per resseguir els pobles ha anat a càrrec dels dos consistoris, el mateix ICGC i, evidentment, el coneixement dels veïns, perquè és qui està sobre el terreny qui millor el pot explicar.
L’any 2015 ja s’havia fet un primer intent per ressituar fronteres entre Prats i Lluçà, però finalment no es va arribar a executar.
Sí que aleshores la Generalitat va suggerir propostes que s’han inclòs al projecte actual, com ara que les edificacions en zona limítrofa caiguessin de la banda de Prats per sumar-les al polígon industrial i deixar-les en terreny urbanitzable.
Aprovada la nova delimitació per part de tots dos ajuntaments, un pas ja completat, la resolució definitiva ha d’anar a càrrec de la Generalitat: el moment que es recuperarà el traçat històric, més irregular –i genuí– que les actuals rectes sobre el mapa.
Lluçà també ha redefinit els últims temps els seus límits amb Santa Maria de Merlès (Berguedà).
