Es fan càrrec de recollir diàriament les dades que registra l’estació meteorològica oficial que hi ha ubicada a Prats de Lluçanès i, a més, comparteixen l’afició pels fenòmens vinculats al temps. Són Francesc Comes i Xavier Davins, observadors meteorològics i continuadors d’una tasca que ve de lluny: són la tercera generació al càrrec de l’estació meteorològica, que va començar l’activitat l’any 1933 a mans de Ramon Montañà Mir.
“La gràcia d’aquí a Prats és que és dels pobles que hi ha dades més antigues”, diu Francesc Comes, que es va iniciar en l’observació meteorològica per herència familiar i que està al capdavant de l’estació des del 2019, quan va agafar el relleu al seu sogre, Josep M. Montanyà Salvans, la segona generació.
“És una feina molt lligada que vol molta constància”, afirma Comes, que forma tàndem amb Xavier Davins, veí del poble aficionat en el tema que va començar a recollir els registres de pluviometria a casa seva el 2005. Tots dos van decidir establir una col·laboració “d’ajuda mútua”.
Cada dia al matí es troben a les 7 hora solar –que en l’actualitat són les 9– per mirar manualment les dades. Anoten la temperatura del moment junt amb la mínima i màxima de les darreres 24 hores. En cas que hagi plogut, registren els litres caiguts. Es fixen en l’estat del cel, el tipus de núvols, en la força i direcció del vent i si s’han produït fenòmens atmosfèrics, com poden ser gelada o boira, per posar només uns exemples. També fan observacions fenològiques. En altres paraules, es fixen en la relació entre els factors climàtics i els éssers vius, com l’estat de floració de les plantes o l’arribada de les primeres orenetes.
“Intentem ser-hi tots dos, quedem, perquè les coses subjectives vistes per quatre ulls va més bé, i per altra banda ens cobrim les baixes”, explica Comes, que assegura que les estacions manuals “s’estan extingint” perquè costa trobar persones que estiguin disponibles els 365 dies a l’any per fer una tasca pràcticament de forma altruista.
Comenten que l’estació és també automàtica i que envia contínuament dades a l’Agència Estatal de Meteorologia i a MeteOsona. Tot i això, són uns ferms defensors de l’observació manual perquè hi ha un tipus d’informació que, almenys fins al moment, l’estació meteorològica no és capaç de detectar de forma automàtica: si ha pedregat, si hi ha boira o si ha aparegut l’arc de Sant Martí, entre d’altres.
En paral·lel, també analitzen les dades. Comes destaca la importància de disposar de “sèries molt llargues” de dades, que permeten saber quina tendència segueix la meteorologia. Per exemple, que les temperatures són cada vegada més càlides. “Una cosa és recollir, però si no treballes les dades no té cap sentit”, diu. A més, estan en contacte amb Pere Bruch, observador meteorològic d’Olost, “que és tota una referència”, per ajudar-lo en la informatització i anàlisi de les dades de la seva estació. Una tasca que també fan amb Jordi Camps, que recull la pluviometria de Lluçà.
Una llarga tradició d’observació del temps
La relació entre Prats de Lluçanès i l’observació meteorològica ve de lluny. L’any 1907 Mn. Josep Valls va començar a recollir les dades de precipitació del municipi, una tasca que va portar a terme fins al 1918. Després d’un parèntesi, es va reprendre l’activitat. Va ser l’any 1933, quan Ramon Montañà Mir, aficionat a la meteorologia, es va establir al municipi i va realitzar aquesta tasca com a observador del Servei Meteorològic de Catalunya.
L’any 1938, a causa de la Guerra Civil espanyola, Montañà es va veure obligat a deixar de fer les observacions. L’aturada va ser de tres anys, ja que no va poder reprendre la tasca fins a l’any 1941. Després del conflicte, l’observatori va passar a dependre del Servei Meteorològic Nacional, l’actual Agència Estatal de Meteorologia. L’any 1947 va començar a registrar, també, les dades referents a la temperatura.
L’any 1986, a causa de l’edat i de l’estat de salut, va agafar el relleu com a observador el seu fill, Josep M. Montanyà Salvans, qui va desenvolupar aquesta tasca fins al 2019. L’any 2008 es va inaugurar l’estació automàtica, però en cap moment s’han deixat de recollir les dades manualment.
Algunes dades curioses
Les dades històriques de l’estació meteorològica de Prats de Lluçanès són una informació molt valuosa. Gràcies a la informatització i anàlisi que n’han fet Francesc Comes i Xavier Davins, es coneixen algunes curiositats. Per exemple, que la mínima rècord (-20ºC) es va registrar el gener de l’any 1985 durant dos dies seguits i que la temperatura màxima (41ºC) es va donar durant tres dies seguits el juliol de l’any 1982 i l’agost del 1987. També que el passat mes de maig va ser de rècord pel que fa a màximes. I que aquest mes de juny per primera vegada s’ha viscut una nit tropical, que significa que la temperatura nocturna no ha baixat de 20ºC. Una última curiositat: la mitjana de dies de neu a l’any és de 4,21, superior a anys enrere. “Neva més ara, però el nombre de dies amb neu a terra és menor”, diu Comes.
{{ comment.text }}