Predir el mal gust i l’olor de l’aigua

En ocasions, sobretot en la transició de l’hivern a la primavera, els veïns de diversos municipis d’Osona han notat que l’aigua de l’aixeta té mal gust i fa mala olor, encara que és potable. Aquests efectes els provoca la geosmina, una molècula produïda per microorganismes naturals que l’alliberen a l’aigua superficial, i que a causa del canvi climàtic es preveu que cada vegada hi hagin més episodis d’aquest tipus. Perquè els consumidors no en notin els efectes, es tracta amb carbó actiu. Els darrers tres anys, el Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC i les empreses Aigües Vic i Aigües d’Osona han treballat conjuntament amb el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis per entendre millor els mecanismes responsables de l’aparició de la geosmina. S’ha fet un seguiment regular del riu en cinc punts de la conca de l’Alt Ter, des del Pirineu fins a Vic, i s’hi han inclòs els punts de captació d’Aigües Vic i Aigües d’Osona. Aquest dijous al matí tots els ens implicats van presentar els resultats del treball. Segons explicava Lorenzo Proia, responsable de l’àrea d’ecologia del CT Beta, han generat una base de dades que els ha permès desenvolupar “models de predicció capaços de preveure els nivells de geosmina a l’aigua superficial amb un 87% de fiabilitat, una xifra difícil d’aconseguir”. D’aquesta manera, poden avançar-se en el tractament abans que siguin els mateixos consumidors que alertin del mal gust o la mala olor. Això ha donat lloc a la tesi doctoral de Carmen Espinosa, que va defensar l’estiu passat, i estan treballant per sol·licitar una patent. Per desenvolupar el model matemàtic de predicció han tingut en compte indicadors com el cabal del riu, la temperatura, la pluviometria o la relació del nitrogen i el fòsfor.
Totes les parts implicades han signat un conveni per un any més a través del qual pretenen investigar l’efecte dels carbons actius en el procés d’absorció de la geosmina i avaluar alternatives com l’ús de l’ozó o la barreja d’aquest amb peròxid d’hidrogen. Segons la investigadora del CT BETA Esther Vega, el que pretenen és optimitzar el tractament per eliminar la geosmina i saber ja abans, per exemple, la quantitat de carbó actiu que es necessita. Segons apuntava Guillem Tresserra, gerent d’Aigües Vic, els resultats del treball dels darrers tres anys “ha superat el que esperàvem” i que el primer conveni es focalitzava en el riu i ara se centrarà en el tractament a les plantes potabilitzadores. Gemma Arrom, d’Aigües d’Osona, remarcava la bona qualitat de l’aigua i insistia que aquests episodis “no representen un risc per a la salut pública”.