Es podrien deixar seduir per la temptació d’anar tot el dia en pijama o enterrar el despertador, però la família Pérez Mora, d’Orís, viu amb la màxima que cada dia valgui la pena i malgrat el confinament continuen mantenint-se molt actius. Els seus quatre fills –en Kevin (11 anys), l’Edu (7), la Sara (6) i la Mia (2)– fa dues setmanes que passen junts les 24 hores del dia i, tot i això, de moment no han declarat cap petita revolució domèstica a l’Anna (36) i l’Eduard (38). Les restriccions per frenar la propagació del coronavirus els han canviat la rutina, igual que a totes les famílies, però probablement els ha estat més fàcil adaptar-s’hi perquè de normal ja aposten per un ritme de vida slow. “Sempre hem procurat no empatxar els nostres fills d’activitats i responsabilitats”, explica Mora, “les extraescolars, per exemple, les fan al migdia i les tardes les reservem per estar junts. El món capitalista t’empeny a treballar, pensar poc i no ser present en com van evolucionant, però nosaltres hem optat per una vida una mica més tranquil·la”.
Ell és paleta autònom i fins divendres continuava treballant de les 8 del matí a 2/4 de 4 de la tarda, mentre que ella estudia Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per sobreviure al confinament sense perdre la serenor han institucionalitzat una nova rutina que consisteix a llevar la canalla a quarts de 9 i esmorzar i arreglar-se com si anessin a l’escola o la llar d’infants, ja que mantenir els hàbits “ens ajuda a normalitzar una mica aquests dies tan rarots”.
Matemàtiques, llengua, educació física… Les parets de les aules i els horaris estrictament lectius han desaparegut, però igualment a partir de les 10 del matí es posen a pedalar per no perdre el ritme: tallers artístics o la feina que els hagin encarregat els mestres, jugar a jocs de taula, sortir al pati quan la mare comença a preparar el dinar i, un cop havent menjat, gaudir d’una bona sessió de cine. “És veritat que són de pagament, però aquests dies s’agraeix infinit tenir Netflix i HBO”, admet Mora. Fins ara Pérez tornava de treballar pels volts de les 4 i llavors compartien una estona d’exercici en família seguint vídeos de YouTube o els tutorials que els envia el mestre de l’extraescolar de judo. A partir de quarts de 6, “fem el que ens ve de gust, encara que sigui avorrir-nos”.
La parella reconeix que disposar d’una casa amb espai exterior estova el confinament, així com passar moltes hores tant amb el pare com la mare o haver assimilat que una família nombrosa requereix tenir ben engreixada la màquina del treball en equip: “Sempre diem que nosaltres no fem dutxes, sinó que passem pel túnel de rentat. Un va darrere de l’altre i en tres quarts d’hora estem tots nets i perfumats. Tenim nens molts petits, però tot i això són molt autònoms i cada dia s’encarreguen de preparar-se les motxilles abans de marxar. Hem muntat una bona cadena de distribució de tasques”.
Mora també destaca que ha constatat que la canalla torna a donar una lliçó als adults a l’hora d’adaptar-se a circumstàncies excepcionals, ja que “com a molt es lamenten que no podran anar de colònies o de vacances al càmping, però entenen què està passant, no volen posar-se malalts i ni s’enrabien ni ploren”.
Ella mateixa admet, en canvi, que viu moments d’alts i baixos. Instants genuïns en família que es combinen amb la incertesa pel que fa a la feina del seu marit o les dificultats de continuar estudiant. “La UOC de normal és molt viable de seguir, però ara mateix el context i l’ambient a casa no són els idonis i la meva capacitat intel·lectual, tampoc”, explica Mora. Abans que arribés el coronavirus i el govern decretés l’estat d’alarma, cada dues o tres setmanes acostumava a sortir a sopar amb les amigues, una recepta de salut mental autoimposada. Ara no ho pot fer, igual que abraçar i petonejar els seus pares, de 75 i 76 anys, o els germans i nebots. La recomanació mentre tot plegat no canviï, “prendre-s’ho amb filosofia”.
