D’ençà del confinament i la pandèmia, cossos policials com els Mossos d’Esquadra han detectat un canvi de temperament de la ciutadania envers els serveis públics i, en general, més irritabilitat i menys respecte per als professionals que s’hi dediquen.
El sector salut és dels que hi està més exposat, amb exemples com el de dissabte al CAP de Torelló, on un pacient de 31 anys va agredir físicament un metge i una infermera. L’incident, a quarts de 3 del migdia, va mobilitzar efectius de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra, incloent-hi l’ARRO, i va acabar amb l’home detingut, a més a més de desperfectes a l’edifici.
Tot i que episodis d’aquesta envergadura no són els habituals, només l’any 2024 es va notificar al Ministeri de Sanitat 17.070 agressions a professionals, unes 2.400 més que l’any anterior. Les més comunes són les verbals.
Des del comitè d’empresa del Consorci Hospitalari de Vic, la delegada d’UGT Alícia Carol assegura que “ens hi trobem dia sí, dia també”: “Pel sol fet d’avisar que en una habitació hi ha massa familiars et pots trobar amb un enfrontament, se’ns qüestionen els coneixements, se’ns aplaudeix amb mala fe quan atenem algú que s’ha hagut d’esperar a urgències… És molt desagradable, per a nosaltres i per als pacients, però és que també hi ha amenaces de l’estil millor que no et trobi pel carrer”.
Segons les mateixes dades del Ministeri, un 90% de les notificacions corresponen a insults o desqualificacions verbals, però entre un 17% i un 19% dels casos arriben a agressions físiques. D’aquestes, la majoria es donen en moments de tensió a urgències o en centres d’atenció primària.
Els col·legis professionals coincideixen que la situació és preocupant i reclamen mesures estructurals, com ara un registre unificat d’incidents, suport jurídic i psicològic i més vigilants de seguretat. Entitats com el Consell General d’Infermeria o el sindicat Metges de Catalunya també insisteixen que s’han de denunciar tots els episodis, siguin verbals o físics. El de Torelló de dissabte ho està, i al detingut se li atribueix, a més a més d’un delicte d’agressions, un de desobediència i resistència als agents de l’autoritat.
“És responsabilitat de tots generar un clima de confort dins del que ja suposa requerir els serveis d’un centre de salut”, apunta Carol, “si els sanitaris ens sentim poc respectats o tenim por també estem a la defensiva”.
Als centres sota paraigua del Consorci Hospitalari de Vic i la Fundació Hospital de la Santa Creu, les agressions a professionals representen un 40% del total de comunicats de riscos laborals.
Davant d’aquesta realitat, el Departament de Salut ha anat reforçant les campanyes de tolerància zero i els protocols de prevenció.
Des de l’ICS també es condemna els fets de dissabte a Torelló i s’ha ofert “tot el suport i acompanyament a l’equip del centre”, a més a més que “se seguirà vetllant per la seguretat dels professionals”.
Ara fa un parell d’anys justament es va activar un pla de cartells i vídeos que recorden in situ als CAP que “la violència no és el camí”, amb dades com que els professionals de l’ICS experimenten anualment més de 2.000 situacions de violència i que l’article 550 del Codi Penal preveu penes d’un a quatre anys de presó en cas d’agressió, intimidació o lesió d’un sanitari.
També al CHV s’han realitzat formacions en autoprotecció i desescalada verbal, s’han instal·lat mesures d’alerta immediata i, entre altres actuacions, s’ha reforçat la vigilància incorporant un segon guarda de seguretat i detectors de metalls.
Fonts del centre hi afegeixen que paral·lelament creix la “sensibilització i predisposició dels professionals a registrar situacions violentes”, la qual cosa “considerem molt positiva per actuar amb més eficàcia”.
