L’Agència de Desenvolupament del Ripollès ha elaborat un estudi sobre l’impacte econòmic i social que la Covid-19 ha tingut a la comarca. L’estudi inclou una enquesta a 174 empreses pertanyents tant al turisme, l’hostaleria i la restauració com a la indústria, serveis, activitats professionals i sector primari. El director de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès, Gerard Soler, explica que les solucions per remuntar aquesta situació s’han de donar participadament “perquè ningú té la recepta màgica per sortir-ne” i que cal una estratègia conjunta. Malgrat que tots els sectors s’han vist afectats per l’estat d’alarma, especifica que “el turisme i el comerç n’ha sortit pitjor”, ja que hi ha establiments que encara que hagin pogut obrir terrasses no els acaba de sortir a compte fer-ho. A més alguns negocis depenen de clients de l’àrea metropolitana, que fins que no puguin desplaçar-se del seu territori no se sabrà com acaben evolucionant. En el sector industrial Soler destaca que moltes empreses que tenen entre 1 i 20 treballadors “depenen de grans empreses del territori que es regeixen més per l’economia global que no pas per la local”. En referència al sector agroalimentari, s’ha observat que malgrat haver pogut treballar “hi ha hagut un canvi en les formes de consum” i remarca que el comerç en línia “ha vingut per quedar-se”. Per això creu fonamental que els empresaris s’hi acabin adaptant per no perdre aquest tren.
En tots els sectors s’ha patit la disminució o cancel·lació de vendes i reserves, si bé en el primari és on ha estat més accentuat. Un 20% d’aquest sector ha arribat a tancar l’empresa durant el confinament. Pel que fa al sector industrial, el 70% les principals dificultats han derivat sobretot pel pagament de salaris i els endarreriments del cobrament dels clients. Gairebé en un 80% del sector s’han reduït plantilles. Un 24% del sector comerç ha patit tensions de tresoreria. Pel que fa al sector turístic, els deutes financers i els pagaments de lloguers i hipoteques han estat igualment incisius.
Una de les oportunitats que s’obren a partir d’ara pel Ripollès és la visualització que viure a la comarca fent-hi teletreball pot ser un privilegi per la proximitat de l’entorn natural. En aquest sentit, Soler indica que “cal una línia estratègica del territori perquè molta més gent pugui plantejar-se viure aquí”. Per fer-ho és necessària una política d’habitatge, on tant els estaments locals com el govern català “busquin estratègies imaginatives que ho facin possible amb la col·laboració dels propietaris”. Si s’aconsegueix Soler creu que “redimensionarem la Catalunya rural”.
En tots els sectors s’ha patit la disminució o cancel·lació de vendes i reserves, si bé en el primari és on ha estat més accentuat. Un 20% d’aquest sector ha arribat a tancar l’empresa durant el confinament. Pel que fa al sector industrial, el 70% les principals dificultats han derivat sobretot pel pagament de salaris i els endarreriments del cobrament dels clients. Gairebé en un 80% del sector s’han reduït plantilles. Un 24% del sector comerç ha patit tensions de tresoreria. Pel que fa al sector turístic, els deutes financers i els pagaments de lloguers i hipoteques han estat igualment incisius.
Una de les oportunitats que s’obren a partir d’ara pel Ripollès és la visualització que viure a la comarca fent-hi teletreball pot ser un privilegi per la proximitat de l’entorn natural. En aquest sentit, Soler indica que “cal una línia estratègica del territori perquè molta més gent pugui plantejar-se viure aquí”. Per fer-ho és necessària una política d’habitatge, on tant els estaments locals com el govern català “busquin estratègies imaginatives que ho facin possible amb la col·laboració dels propietaris”. Si s’aconsegueix Soler creu que “redimensionarem la Catalunya rural”.
{{ comment.text }}