Toni Poyato és el primer secretari del PSC a Osona. Aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert de dijous, continua la sèrie després que les últimes setmanes també hagin passat pel programa els presidents comarcals d’ERC i Junts.
Porta diversos barrets: el de primer secretari, el de diputat al Parlament i el de regidor a Manlleu. Quin és el que més li agrada?
Soc com un home orquestra de la política. Em quedo amb el de primer secretari.
Per què?
Per la proximitat. El càrrec de regidor és molt maco, però se circumscriu a un espai concret. Al Parlament fas alta política, però et trobes desconnectat de la ciutadania. El de primer secretari em permet estar en contacte amb regidors, militants i persones properes al partit.
Quin paper juga actualment el PSC a Osona?
L’època del procés va ser dura, però des d’aleshores hem evolucionat molt positivament. No estem encara en situació òptima, però sí molt bona i amb molts ànims.
Guanyen militants o són els de sempre?
Tenim els de sempre, no n’hem perdut, i n’incorporem algun de nou. Ajuda molt el fet d’estar al govern de la Generalitat i també al d’Espanya.
Treballen activament per reforçar presència a municipis on històricament han tingut poca implantació?
Sí, tot i que sempre depèn de trobar persones amb inquietud política. Els expliquem el nostre projecte i, si els encaixa, potser comencen com a simpatitzants. No demanem una militància activa, amb que ens ajudin a transmetre el projecte ens donem per satisfets.
Qui són ara els pesos pesants del PSC a la comarca?
No m’agrada assenyalar ningú. Els alcaldes tenen un pes important, en tenim tres, però també els regidors i els militants. Des del primer fins a l’últim estem tots al mateix nivell.
Les eleccions del 2027 les veu lluny o a prop?
Sempre estan a prop. Quan acabes unes eleccions, ja penses en les següents. Encara falta un any i quatre mesos, però hi treballem. La millor manera de preparar-les és fer bona feina, tant si estàs a l’oposició com al govern, i generar idees de futur.
El PSC es troba còmode en el discurs social, però a l’ull de l’huracà hi ha ara mateix la seguretat. Com s’hi posicionen sense caure en populismes?
Li voldria portar una mica la contrària: per nosaltres, la seguretat és primordial. Les polítiques de seguretat són d’esquerres, perquè qui pot pagar-se’n de privada segurament no té cap problema, però la resta de ciutadans depenen d’un àmbit que és transversal i que ha de ser per a tothom. Per garantir la llibertat, cal seguretat. Ara bé, no caurem en populismes ni assenyalarem col·lectius perseguint rèdits electorals.
A veïns que han viscut situacions complicades, com recentment a Torelló, què els diu el PSC?
El primer és escoltar-los i fer diagnòstic: per què hem arribat fins aquí. Sovint on hi ha un problema de cop s’encén un foc desmesurat. Cal preguntar-se per què i qui hi ha a darrere. El següent pas és buscar solucions pràctiques sense criminalitzar ningú.
Quins altres temes són importants a l’agenda del PSC?
L’habitatge és el principal. També la seguretat i el creixement compartit. El gran problema del país, i també d’Osona, és que la gent no pot accedir a l’habitatge. Ho hem de facilitar a joves, gent gran i persones vulnerables. No es tracta de regalar pisos, sinó de promoure polítiques de lloguer i fomentar la inversió.
Alguns ajuntaments diuen que, després de cedir solars a la reserva de sòl públic de la Generalitat, ningú els n’ha fet retorn.
De moment estem recollint els espais disponibles. Després caldrà fer diagnòstic urbanístic. També tenim en marxa, com a línia important, el Pla de Barris, que serà clau per millorar zones vulnerables i degradades.
A quins municipis es concedirà?
No ho sé, no ho puc dir, però els que s’hi hagin presentat tenen opcions. Els que no, cap.
Ho diu amb segones, picant el crostó a Manlleu?
No, però sí que confio que la meva ciutat optarà a futures convocatòries.
La Generalitat té pendents amb Manlleu el nou CAP i l’institut escola del Ter. Què en sap el diputat Toni Poyato?
Manlleu necessita instal·lacions dignes. Hi ha nois que han fet tota la Secundària en barracons. Això no és adequat. També caldria ampliar la comissaria amb Mossos. Espero que tinguem pressupostos i seguiré treballant per aquestes i altres infraestructures de la comarca.
Vol dir que n’hi haurà el 2026? No acabaran novament prorrogats?
En política tot pot canviar ràpidament. Sempre tinc esperança que les coses funcionin.
Junts ha trencat amb el PSOE. Hi haurà avançament electoral?
Crec que el govern de Pedro Sánchez està fent bona feina, tant per Catalunya com per Espanya. La via per millorar la vida de la gent és el diàleg i l’acord. Junts també em mereix molt respecte. Si es presenta una proposta positiva per a Catalunya, no me’ls imagino votant-hi en contra.
A vostè que és un home temperat, com se li posa la picabaralla política?
No m’agrada. Crec que no aporta res. La política, si no és útil, no és política. La gent ens vota perquè solucionem problemes, no perquè en generem.
Salvador Illa és un bon president de la Generalitat?
Molt bo. M’agrada el seu caràcter. És molt treballador, un exemple per a tots, i sempre té el telèfon obert per als alcaldes. Creu molt en el municipalisme.
El 2027 presentaran més o menys llistes que en les eleccions del 2023?
La voluntat és fer-ne més. Hi treballem.
Verònica Ruiz, Josep Paré i Jaume Orra repetiran com a candidats a les Masies de Voltregà, Centelles i Vilanova de Sau?
Es decidirà en el seu moment, però m’agradaria molt. Són grans alcaldes i els seus municipis ho saben. També hem recuperat la representació a Roda o Rupit. Esperem repetir i créixer a tot arreu on sigui possible.
I a Vic?
En Josep [Pou] està fent una oposició constructiva. Sap donar la mà quan cal i oposar-se quan ho considera. És un exemple per a molts altres municipis.
El vam veure a la presentació del Pla de Barris. Què vol dir això?
Que donem suport a allò que és bo per a la població. El Pla de Barris de Vic és molt adequat, pot ser un punt d’inflexió per a la ciutat. Així ho vaig traslladar personalment a l’alcalde.
I a Manlleu, com està el PSC després que Junts els fes fora del govern?
Ens vam sentir dolguts, és normal, però superada la primera reacció, hem de continuar parlant. No puc predicar el diàleg a fora i no practicar-lo a casa. Ara governen Junts i ERC, els desitgem sort, però de moment no coneixem el seu projecte polític.
Marta Moreta es mantindrà com a cap de llista?
Ho decidirà el grup en el seu moment.
Tindrà el seu suport si vol fer-ho?
Insisteixo que de moment és d’hora per aventurar-nos a dir candidats.
I a Balenyà, hi ha bon ambient i cohesió de grup?
Sí. El projecte al municipi està molt consolidat i té futur. La figura de Josep Tió no ha estat mai qüestionada. Em vaig assabentar a través dels mitjans de comunicació de cert soroll que penso que només busca desestabilitzar un grup molt maco i creixent.
De tots els seus regidors a Osona, el que menys coneix deu ser el d’Espinelves?
És veritat, sí.
Francesc Bringueret no viu al poble, sinó al Vallès. Com s’entén això?
Cal reflexionar sobre per què en alguns municipis petits costa tant trobar gent que vulgui entrar en política. Pel que sé, però, ell compleix amb la feina de regidor, hi és quan se’l necessita i a més a més n’està encantat.
El 2023 també van presentar llistes fantasma a pobles com Sant Agustí de Lluçanès, Sant Martí d’Albars o Tavertet. No costa d’explicar a la gent?
Són llistes d’implantació: ens permeten presentar candidatura i donar una alternativa. Normalment no surten regidors, però ens són útils per donar-nos a conèixer i que en les següents eleccions potser puguem comptar amb gent del poble.
