Puigneró, una ferida oberta

Les antigues naus de Can Puigneró a Sant Bartomeu del Grau, Roda de Ter i Prats de Lluçanès són el millor vestigi per resseguir l’auge i caiguda d’una empresa que va arribar a ser líder del sector de la filatura a tot l’Estat espanyol. Construïdes entre els anys seixanta i vuitanta del segle passat, certifiquen la vitalitat de la companyia en època d’expansió, quan hi treballaven més de 2.000 persones, però també com es va acabar ensorrant fins al punt d’haver de subhastar tot el patrimoni per eixugar un deute milionari. Impertèrrites, les fàbriques han vist passar els anys i, sense activitat ni inversions, el temps les ha convertit en obsoletes. La primera que va tancar va ser la de Roda, el 2002, però en menys d’un any van seguir-la Prats i Sant Bartomeu. Una patacada majúscula per a centenars de persones de la comarca d’Osona i, urbanísticament, l’origen de la incògnita sobre quin futur han de tenir unes naus industrials que entre tots tres municipis sumen 210.000 metres quadrats. Entre tots tres municipis sumen 210.000 metres quadrats. La majoria, en desús A Sant Bartomeu, la grandària –10 hectàrees– i la seva ubicació, just al mig del nucli urbà, compliquen encara més el debat de com transformar en oportunitat una situació complexa. Les naus pertanyen a Trumple Invest, SL, que a partir del 2007 les va anar adquirint a mesura que sortien a subhasta, i segons l’alcalde, David Puyol (IxSBG), ara mateix pràcticament no hi ha activitat a excepció de “petits industrials”. Si es complís el que projectava el POUM del 2010, s’haurien de reconvertir en una àrea amb 360 habitatges, equipaments, vials públics i zones verdes, però Puyol considera que serà molt difícil de materialitzar: “El pla es va redactar en un moment diferent de l’actual, amb un altre context econòmic, i la mateixa propietat ens ha transmès que el veu inviable”. Reindustrialitzar els gairebé 100.000 metres quadrats tampoc està damunt la taula, perquè “sabem que caldrien adaptacions molt costoses en termes de seguretat o llicències ambientals”. El futur, per tant, continua pendent de full de ruta: la potestat la tindrà Trumple Invest, però la magnitud de les naus requereix pensar també en l’interès públic. Puyol sí que destaca que mitjançant el Pla de barris s’ha pogut obrir una macroplaça a les antigues instal·lacions de Puigneró, adaptar un magatzem per a la brigada municipal i una sala de 600 metres quadrats on estudien obrir un centre d’interpretació del tèxtil: “És la indústria que ha marcat els últims 50 anys del poble i seguiríem l’exemple de Sant Feliu Sasserra amb les bruixes o Olost amb l’Espai Rocaguinarda”. Sant Bartomeu estudia obrir-hi un centre d'interpretació dedicat al tèxtil A Prats de Lluçanès, les naus ocupen una superfície d’aproximadament 42.000 metres quadrats. També pertanyen a Trumple Invest, que les té llogades a una empresa de desballestament de vehicles que les fa servir de magatzem. En aquest cas, l’alcalde, Jordi Bruch (JxCat), explica que estan en converses amb la propietat per aplicar un conveni urbanístic que permetria dividir l’espai en cinc de diferents: “Els llogaters actuals no ocupen tots els metres quadrats, que són molts, i això ens serviria per posar-ne a disposició d’altres empreses i, per tant, generar ocupació i activitat al poble”. Tant a Prats com a Sant Bartomeu Puigneró també hi tenia habitatges per als treballadors. Al primer municipi, 20 pisos –ara en fase de rehabilitació– que van passar de mans de Trumple Invest a la promotora Hispanoboliviana. Els 70 de Sant Bartomeu pertanyen a l’Institut Català del Sòl. I Puyol reconeix que es troben en una situació “precària”. L’equip de govern està pendent d’una reunió amb el director general d’aquest organisme, ja que només n’hi ha una desena d’ocupats i “creiem que hi podríem fer alguna cosa interessant. El nostre és un poble amb poca oferta d’habitatge i ara el jovent ha de marxar”. Les obres d'enderroc de les naus de Roda estan aprovades des del maig Roda de Ter es perfila com el municipi on el futur de les naus industrials semblar estar més encarrilat. El projecte per enderrocar els 78.000 metres quadrats que ocupen i obrir-hi una nova àrea urbana, amb habitatges, equipaments i extenses zones verdes, va rebre l’OK de l’Ajuntament el maig d’aquest any. Les obres ja haurien d’haver començat, però un litigi entre les empreses que en són propietàries (Grup Praedium, Inversions Immobiliàries Sacul i Masmitjà) les ha endarrerit. L’alcalde, Albert Serra (IpR), apunta que el conflicte no es resoldrà abans del maig del 2020 i “ens han advertit que veuen difícil poder executar l’enderroc tot de cop, de manera que l’iniciarien parcialment fins a poder-lo completar”. En total pujarà a un milió i mig d’euros. Les naus actualment les custodien dues empreses que les fan servir de magatzem i a qui l’Ajuntament ja ha requerit haver-les desallotjat entre aquest desembre i el gener. La cronologia 1956 Els germans Josep i Rossend Puigneró creen una empresa familiar amb dos telers a Sant Bartomeu. El 1960 amplien el negoci. 1965 També s’instal·len a Roda, on el 1970 inicien les obres de construcció d’una fàbrica que obre el 1974. Al cap de tres anys Puigneró ja té 929 treballadors. 1983 Primera suspensió de pagaments, dos anys després d’engegar la filatura de Prats. 1987 Es crea l’empresa Algodonera de Lebrija, a Sevilla, per obtenir cotó directament de la zona de producció. 1989 Detecten la presència de 160 treballadors sense papers. Sis anys més tard, es constitueix l’empresa de cogeneració Puignerel AIE. L’objectiu, produir energia. 1995 Sentencien Josep Puigneró a quatre anys de presó per un delicte ecològic. El 1997 ingressa a Can Brians. El bisbe, 1.925 treballadors i nou alcaldes firmen una petició demanant que l’indultin. 1998 En sortir de la presó, Josep Puigneró deixa de ser l’administrador únic de l’empresa. El 1999, la nova direcció negocia un programa de pagament del deute (12.000 milions de pessetes) en un termini de 10 anys. 2000 Pere Puntí s’incorpora a la companyia com a director general. Abans d’acabar el 2000, arriba la segona suspensió de pagaments. 2001 L’Institut Català de les Finances els concedeix un crèdit de 2.000 milions de pessetes. 2002 Tanca la fàbrica de Roda. Negociacions amb empreses xineses, alemanyes o espanyoles per entrar a Puigneró. 2003 L’agonia que vivia la que havia estat la principal companyia tèxtil de tot l’Estat espanyol arriba a la seva fi. Tanquen les fàbriques de Prats de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau. 2008 Culmina la venda i procés de subhasta de tot el patrimoni de l’empresa.

Puigneró, una ferida oberta

El sector porcí multiplica per cinc el nombre d’animals per granja en 30 anys

Ramaders afectats per la pesta del 2001: “No sé com vam resistir, no sabies on posar el bestiar”

La consulta sobre l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs de Moià serà l’11 de gener

Coure enfilat

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal