S’acosta l’hivern. I això vol dir que arribarà el fred i que un dels principals maldecaps de la societat serà trobar la manera com escalfar-se. En anys anteriors, per una bona part de la població –la pobresa energètica fa anys que castiga a molta gent– això es traduïa en un tràmit: o bé posar el termòstat de l’habitatge a la temperatura desitjada o, en els casos de calefaccions de gasoil, comprovar que el tanc estigués a punt per afrontar els mesos més freds de l’any. Les regles, enguany, han canviat i variables com la guerra d’Ucraïna i l’increment del preu de l’energia fan que escalfar-se utilitzant combustibles fòssils o electricitat sigui sinònim de deixar bona part del sou en la factura.
Amb aquest escenari, el sector de la llenya ha notat un increment de les vendes, i de retruc, per la llei del mercat, els preus també fa setmanes que apunten a l’alça. En concret, i de mitjana –en la llenya són importants variables com la tipologia i si és verda o seca–, el preu de venda al públic de la tona ha augmentat 20 euros, situant-se entre els 150 i els 190 euros la tona.
On també es divisa la sacsejada del mercat de la llenya és a la llotja de Vic, on cada mig any s’estableix el preu de venda dels productors –els que van a bosc– respecte a les serradores, que l’acabaran venent a la població. En aquesta taula de negociació, que serveix de referència per a la resta de Catalunya, els darrers anys han estat marcats per l’estabilitat. Queda demostrat, per exemple, amb la fusta d’alzina, que en els últims dos anys no s’ha mogut d’un preu de venda entre els 72 i els 85 euros la tona. “Hi haurà un canvi”, apunta Josep Maria Tussell, responsable tècnic del Consorci Forestal de Catalunya, ja amb la mirada posada en la propera llotja de la fusta que es farà el 20 d’octubre a l’edifici del Sucre de Vic. Tussell pronostica que la venda a serradora “es pot situar a la ratlla dels 100 euros”, perquè l’any passat ja es va fer curt amb les existències per la temporada d’hivern “i ara tot just arrenquem la campanya i ja hi ha molts patis buits”. La llei de l’oferta i la demanda s’aplicarà en la seva màxima expressió.
La pujada del preu de venda a serradora també repercutirà en l’import final que haurà d’assumir el ciutadà, ja que un cop comprada la fusta a l’engròs “hi ha tot un procés de transport, tall, emmagatzematge i distribució”, que en determina el preu final. Fonts del sector consultades aquesta setmana apunten que en els propers mesos la llenya per fer foc pugui superar els 200 euros la tona.
Un altre dels grans problemes de la campanya d’hivern que tot just ara comença és l’amenaça de quedar sense estoc de llenya si la demanda es manté molt elevada: “Falta gent que vagi a bosc”, alerta Tussell. Entre els motius que expliquen aquest escenari hi ha el fet que, durant molts anys, la feina de tallar llenya “s’ha pagat a un preu molt baix, no hi havia massa demanda i era una tasca dura”. Aquestes variables van fer que molta gent abandonés el sector, i ara que hi torna a haver necessitat de llenya “costa trobar qui la vagi a buscar al bosc”. En el cas de Catalunya, la llenya es talla i es consumeix en un àmbit molt local, “però també se n’exporta una petita part cap a França”.
La tendència a l’alça en la utilització de llenya per escalfar-se també es fa visible en les xifres globals de consum a Catalunya: l’any 2019 se’n van registrar 241.000 tones; el 2020, 255.000, i l’any passat, 280.000. En la utilització de recursos forestals també ha crescut l’ús de pèl·let i estella. El fet de ser un producte elaborat provoca que el seu preu de venda al públic s’hagi disparat molt més.
