Temps de “fer la maquinària i posar-la en marxa”, temps de “fer discurs, perquè no es podia fer tota l’acció de cop”, temps d’”aprofitar les engrunes” i també d’entomar el cop d’Estat del 23-F o la querella de Banca Catalana. Així va definir Jordi Pujol el període del que s’ocupa el segon volum de les seves Memòries (‘Temps de construir, 1980-1993’), que dimecres passat es presentava al Cafè de les Lletres de Vic.
En una llarga intervenció d’una hora i mitja, introduïda per la dibuixant Pilarín Bayés, l’expresident de la Generalitat va relacionar aquest volum amb el precedent, ‘Història d’una convicció (1930-1980)’, però també amb el present polític. En aquest sentit, Pujol va reconèixer que “el finançament va ser dolent des del principi”, i va advertir contra la temptació “d’engreixar massa” la maquinària administrativa de la Generalitat.
