“Portar una empresa, a dia d’avui, és un esport de risc total”

Isabel Pujolasos (Sant Pere de Torelló, 1976), llicenciada en Empresarials i MBA, és juntament amb el seu germà Àngel la tercera generació que està al capdavant d’una torneria fundada fa 56 anys pel seu avi i el seu pare. Es consideren “ancestres” de la fusta. Actualment fabriquen principalment per al sector de la cosmètica i la perfumeria de luxe, però la història d’aquesta empresa ha estat marcada per la resiliència i l’adaptació a nous mercats conforme canviaven les tendències. En els darrers vuit anys el volum de facturació ha crescut substancialment dels 4 milions als 12 de l’any passat i arribar a una plantilla de 48 treballadors. La Vall del Ges s’associa històricament a la torneria de fusta. Una indústria que s’ha tecnificat i evolucionat molt. Què en queda, de la torneria que van fundar el seu avi i el seu pare?Tenim una manera de fer molt familiar, intentem ser molt pròxims, tot i que la manera de portar l’empresa no té res a veure. Ara és una empresa molt més professionalitzada. Has de comptar amb un equip potent per anar creixent, però els valors i l’essència de l’empresa són bastant els mateixos i espero que continuï sent així. I pel que fa al producte, què es feia llavors i com s’ha arribat fins aquí?Es feia el que el mercat demanava. El mercat demanava peça de moble 100% fusta i es feia això. Aleshores la gràcia era fer coses rodones?Sí, quan vam començar era cosa rodona i amb un altre tipus de maquinària. Pujolasos sempre ha estat una empresa que ha apostat molt per maquinària d’última generació, dins de les nostres capacitats econòmiques. Però què passa? Que el mercat es transforma, les necessitats d’avui no són les de demà. El moble que es posava en un moment, més tard es va deixar de vendre. Els anys 90 del segle passat, vam haver d’obrir mercat a l’estranger. Va haver-hi una crisi molt forta: no es venia res. El meu pare no parlava anglès i es va haver d’espavilar. La gràcia de la nostra empresa és que sempre hem tingut la necessitat de canviar. Amb el declivi del moble vam anar a obrir mercat a Anglaterra i després vam haver d’apostar per una peça una mica més grossa, però va arribar un moment que la guerra de preus ens va obligar a buscar una altra opció que no fos el moble. I ens vam posar en el mercat de la beguda. Va anar relativament bé, però és un mercat de molts volums, amb marges molt reduïts, amb molta competència d’altres mercats que amb la mà d’obra també cada vegada és més barata. Ara, amb el packaging de la perfumeria i la cosmètica, esperem que sigui l’última de les aventures, tot i que sempre t’has d’anar reinventant. "A Pujolasos sempre hem tingut la necessitat de canviar"Isabel Pujolasos, CEO de Pujolasos Parlava de les begudes, aquí fabriquen encara el tap de Cardhu. Curiós, no?Sí, perquè és com una icona del whisky que es veu a l’Estat espanyol, sobretot. També fa gràcia quan vas a una perfumeria i veus un tap fet aquí. O quan els meus fills em demanen si un tap l’hem fet nosaltres. És com una recompensa. A la Vall del Ges hi ha el clúster del packaging de la cosmètica, principalment d’empreses del metall. Són les que van obrir camí?Ens coneixem tots i tenim molt bona relació amb tothom. Fins i tot pot ser que hi hagi projectes que compartim alguna peça. Però quan vam començar amb el tema del tap de fusta, hi havia poquíssimes colònies amb fusta. Creiem que, com a material sostenible, vam ser perseverants. Ens va costar molt que els clients de primer nivell ens fessin cas. És el mercat que ens ha costat més d’entrar. I com ho van aconseguir?Potser per la il·lusió que transmetíem. Un client bastant important estava entre nosaltres i una altra empresa. Quan ens van adjudicar el projecte els vam demanar els motius, perquè l’altra empresa estava, sobretot en aquella època, més desenvolupada. I una de les coses que ens van dir és que ens havien vist amb tantes ganes i amb tanta il·lusió que ens van donar una oportunitat. Va ser la nostra sort. A partir d’aquí venen altres projectes. "Ens ambiciona més el projecte que la part purament econòmica"Isabel Pujolasos, CEO de Pujolasos El creixement dels darrers vuit anys com s’ha donat? Han triplicat la facturació, de 4 milions a 12.Treball i equip. I professionalitzar-nos. Amb les tensions que això comporta, perquè a vegades no estàs preparada per tot. Abans el meu germà i jo ho fèiem tot, fins que va arribar un moment que vam veure que no podíem ser a tot arreu i vam contractar una persona per a les vendes. Quan tens una estructura muntada, tot és més fàcil. Hi ha coses que per moltes carreres que facis no te les ensenyen. Te les trobes i has de prendre decisions entre el que saps, el que altra gent ha fet i les aportacions dels professionals que t’envolten. El punt d’inflexió és incorporar a la direcció professionals externs a la família?Sí, ara tenim un comitè de direcció que està format per tots els caps de departament i tothom té una veu a dins. Necessites la veu de tothom per prendre una decisió el menys arriscada possible. Quan tens tota la informació de bons professionals és molt diferent. Però també és important treballar molt. Venim de tradició de ser una empresa molt treballadora. I sense això, tampoc s’aconsegueixen les coses. L’any 2015, vam decidir fer una aposta i posar una persona al departament d’innovació. Si no tens un tret diferencial, el client acaba decidint només per preu. I aquesta va ser una aposta important i encertada. En plena pandèmia vam treure la primera innovació i ja en portem quatre! Quan parlem d’innovació, estem parlant d’avançar-se al mercat?Sí. El primer llançament va ser el tap Work. Ens diferenciàvem que fos un tap d’origen natural, on no hi havia plàstics a l’interior, només una part molt petita de suro, i no hi havia coles. Va clipat, per fricció. M’atreviria a dir que vam ser la primera empresa a escala mundial a oferir un tap que no portava cap altre component. Tot orgànic. És la nostra línia de futur i de creació de valor. Volem que Pujolasos sigui un referent quant a sostenibilitat, que doni solucions sostenibles al sector del packaging. "És important comptar amb professionals, perquè no saps ni pots saber de tot"Isabel Pujolasos, CEO de Pujolasos I entenem que el client ho valora, que li ofereixen productes alineats amb les tendències del moment.Exacte. Vam ser molt trencadors. Ara de tot se’n diu sostenible i tot és green. No volíem que fos només màrqueting. Volíem donar una solució real. I què passa? De tan trencador a vegades pot costar de vendre perquè fas un canvi estètic, també. Algunes marques veien el canvi molt exagerat, perquè passàvem del concepte de luxe i ostentació a una peça totalment orgànica i això implica un canvi de mentalitat. Hem pogut canviar una mica aquesta tendència i a partir d’aquí han sortit altres versions amb plàstic que es pot reciclar, perquè els dos elements es poden separar, i finalment un monomaterial. L’origen de la tradició tornera prové de la gestió dels boscos de l’entorn. D’on ve ara la matèria primera?Treballem principalment amb proveïdors de la zona, que són serradores. Compren el tronc, per exemple, a França i el transformen, però també agafen part del tronc dels boscos que tenen a prop. Sí que és veritat que el que poden agafar d’aquí, quant a volum, no és tant perquè la rendibilitat del bosc català no és el que és a França, per exemple. Compren fusta certificada. Què indica la certificació?Bàsicament es dona traçabilitat al control de la tala de boscos. I això també regula el bon ús del bosc, que no es facin tales incontrolades, ni prohibides. També t’assegures que hi ha una regeneració del bosc. Hi ha mites que hem d’anar trencant. Hi ha d’haver una neteja del bosc i a vegades s’han de talar arbres perquè els altres puguin créixer millor. Amb quines espècies treballen?Sobretot freixa, és el que treballem més. També faig, algun sicomoro i una mica de roure, en funció del projecte. Arriba un dia, l’any 2005, que Pujolasos surt a tots els titulars perquè han fabricat les boles de la loteria de Nadal. Va ser una anècdota?Totalment. Perquè a més les boles es fan amb fusta de boix, que és un material més complex de treballar, molt dur… Ho vam acceptar perquè eren unes quantitats molt interessants. Les vam fer un any i ja està. Desconeixem si a data d’avui són les mateixes boles, encara. Entenc que sí perquè una bola de boix no la desgastes en molts anys. "Nosaltres les hem passat de tots colors. Ser resilient és el més complicat"Isabel Pujolasos, CEO de Pujolasos Quan va decidir estudiar Empresarials ja ho va fer pensant a continuar el negoci familiar?Quan vaig acabar la carrera, el nostre pare estava en un moment de decidir continuar o anar-ho deixant morir. I vaig veure que em tocava decidir. L’empresa necessitava fer un pas endavant. A mi m’hauria agradat estar amb altres empreses, però a vegades la vida et ve així. Tampoc me’n penedeixo perquè al final som aquí i és gràcies també a la feina que s’ha pogut fer, meva i del meu germà, tots hem remat molt, i de l’equip que tenim. El que passa és que portar una empresa a dia d’avui és un esport de risc total. I més una empresa industrial. Per què?Per les apostes d’inversió, de personal… No formem part d’una empresa de capital risc, tot és capital propi i al final, tot ho tenim colgat aquí, reinvertit en la mateixa empresa. Això té les seves parts molt bones i les seves parts de més sacrifici. Però també és una mica el nostre ADN. Som el que som i tenim molt clar el camí que volem seguir. I a partir d’aquí anirem caminant. Ens ambiciona més el projecte que la part purament econòmica. Quan ens van donar el premi de 50 anys hi ha una dada que ho diu molt clarament. Molt poques empreses arriben a 50 anys. I per què? Doncs precisament perquè no totes les empreses són capaces d’anar-se adaptant als canvis de la societat. Al final, tenir una empresa són cicles. Nosaltres n’hem passat de tots colors. Ser resilient és el més complicat. Vostè comparteix projecte empresarial amb el seu germà. El fet de ser dona o home els ha condicionat?No, ha sigut tot molt natural. Els camins van en funció de la persona i dels seus punts forts o febles més que de la condició sexual de cadascú. Cadascú s’ha anat posicionant on s’ha sentit una mica més còmode, també per organització. I la seva incursió en un món masculinitzat com el de la fusta, ha estat complicada?No. Sempre m’hi he trobat molt bé, tot i algun fre important, sobretot quan la cultura del client és una cultura molt més masclista. Hi ha cultures que no accepten tan bé que li parli una dona com que li parli un home, però són casos puntuals. Veure una persona a qui li parlo i sembla que no m’escolti, ni em miri. Al cap de mesos de pensar vaig entendre que era per això. Ha passat amb clients de països àrabs, però no és la nota general. I també està canviant molt. Com a persona o com a dona, quina creu que és la seva aportació a l’estructura de l’empresa?Tampoc puc saber com hauria estat sense una mà més femenina. Hi ha un llibre, Un món en clau F, de Joan Vinyets, que ho expressa. Si el món fos més humanitzat o fos més de la part de la dona, que teòricament aporta valors de cooperació i empatia, probablement començaríem a canviar. Estem en una societat on sempre ha prevalgut l’home, el poder… i en tot cas crec que ens hem de feminitzar en aquest sentit, però no pel fet de ser dones o homes. I creu que estem canviant com a societat?Està començant a canviar, però són coses que necessiten el seu temps, també.

“Portar una empresa, a dia d’avui, és un esport de risc total”

“Preferim tenir 3.000 clients petits que no pas un de gran”

“Per treballar busquem bones persones. La resta ja ho aprendran”

“Un cotxe elèctric aquí potser no és tan viable”

“Hem crescut gràcies a l’exigència de clients, que són grans empreses”

LA PREGUNTA

És bona idea que el Govern central creï una empresa pública per construir habitatge?

Troben un home mort en una nau abandonada de Vic

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Vic posarà en marxa els primers radars de velocitat el 9 de desembre

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

A 215 per hora a l'Eix Transversal

Bon Preu compra a Danone la planta de Parets del Vallès i invertirà 30 milions per convertir-la en un hub de distribució

“Preferim tenir 3.000 clients petits que no pas un de gran”