El diumenge 23 de setembre va ser especial per a mossèn Jordi Ripoll. Després de 40 anys ininterromputs de rector a la parròquia de Sentfores de Vic, es jubilava. Nascut a Vic fa 81 anys, va ser el cinquè de sis germans. Després d’anar a estudi amb Doña Rosa, va entrar al Seminari amb 13 anys i va cantar missa amb 25. Els seus primers destins, com a vicari, van ser a Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Manresa. Aleshores, en el moment de convertir-se en rector, i amb els seus pares ja grans, va sol·licitar un destí proper a Vic per poder-los atendre. El van nomenar rector de Muntanyola tot i que va fixar la residència a Santa Eulàlia. Col·laborava amb la parròquia de Santa Eulàlia i també amb la de Sentfores –“en diem la Guixa, però no podem deixar perdre el mot Sentfores”–, cosa que el va fer molt conegut entre els feligresos. I potser per això, quan van quedar vacants “els de la Guixa van demanar al bisbe Masnou que m’hi nomenés… i els de Santa Eulàlia també!”. Finalment, el van nomenar a la Guixa. Era l’any 1972.
Ara, quan gira la vista enrere, li vénen al cap molts records, “però em recordo de les coses bones; de les dolentes, no”. I de bones, diu, n’hi ha moltes. Sobretot, la relació amb els feligresos. “Humanament em sento retribuït; conservo relació amb molta gent”. A això també hi han contribuït d’altres tasques pastorals que ha desenvolupat com, per exemple, haver exercit de director espiritual al Pare Coll i haver col·laborat amb diferents col·legis, entre els quals va deixar petjada al Sant Miquel. Les tasques de responsable de vocacions sacerdotals i dels exercicis espirituals pels quintos que se n’anaven al servei militar també van contribuir a fer-lo molt conegut.
En aquests 40 anys, la parròquia de la Guixa ha canviat de fesomia. La rehabilitació del campanar i la col·locació de tres campanes són part del seu llegat com a rector. La salut l’ha respectat més enllà dels contratemps lògics de l’edat –“tenia molta memòria; no he llegit mai els sermons”– i assegura que se sent identificat amb la Guixa, on descansen els seus pares i on també vol que l’enterrin a ell.
{{ comment.text }}