La cara visible de la reforma horària a Catalunya és Fabian mohedano. Exdiputat de Junts pel Sí i president del Consell Assessor per a la Reforma Horària durant dos anys, des de 2014 ha recorregut el país defensant que calen “temps més cívics i humans”. Dilluns va participar en un acte del Rotary Club del Ripollès.
A quina hora dina?
A la 1, almenys quan puc. Normalment, però, depenc d’altres circumstàncies i ho acabo fent més tard.
Per a la majoria de catalans, dinar a la 1 sona extraterrestre.
El dia que ho faig em sento un revolucionari, però això vol dir que soc una persona normal a la resta del món.
Què li passa a l’Estat espanyol? No està molt gastat el tòpic del tarannà mediterrani?
Som mediterranis, però hem deixat de ser-ho. No seguim els mateixos horaris que el Marroc, Algèria, Turquia, Israel, Palestina, Itàlia, Grècia o França. Ho fem tot més d’una hora tard. Ells sopen a les 8 o 2/4 de 9; nosaltres, a 2/4 de 10 o les 10.
Anar tard és un vici?
L’origen ve dels anys seixanta: pluriocupació i hores extres. Treballant a més d’un lloc es van anar modificant progressivament les hores de dinar i sopar, perquè el retorn a casa es retardava. Mentre que als alemanys els deien “tens 8 hores per fer 200 cotxes i si ho fas bé et pagarem millor”, aquí el discurs era “tens 8 hores per fer 200 cotxes. Com que no els faràs bé, però tampoc et pagarem més, faràs quatre hores extra i maquillarem el sou”. La conclusió és que s’ha primat la presencialitat davant la productivitat. I això ha provocat canvis en els àpats, anar a dormir més tard, no tenir gana a primera hora i haver-nos d’inventar un esmorzar a les 11.
Ha parlat moltes vegades dels efectes d’aquesta descompensació per a la salut. També defensa que la reforma horària milloraria la qualitat democràtica.
Quan comences a fer vida d’adult i vols fer participació cívica, comunitària o política, t’adones que els de la teva edat no hi són: estan treballant, cuidant nens… No tenen temps per anar a presentacions de llibres o avaluar si els polítics ho fan bé.
En època de desacords, la reforma horària pot penjar-se la medalla de comptar amb consens polític al 100%.
Dins del nostre grup hi ha hagut gent independentista, no independentista, progressista, conservadora, d’esquerra, de dretes, liberals… I amb coneixements en disciplines com economia, empresa, cronobiologia, el son, sociologia, feminisme o ensenyament.
Si demà volguéssim començar a aplicar la reforma, què hem de fer?
Llevar-nos a la mateixa hora, però sortir esmorzats de casa. Després, aprofitar les primeres hores del dia. Són les de més productivitat per a un 85% de la població.
Parlem a escala nacional, però també hi deu haver diferències entre el ritme de vida d’una persona d’Osona i el Ripollès i una que viu a Barcelona. O ja no?
Ens hem adonat que els horaris socials condicionen també els horaris cada cop menys rurals. Els programes de televisió comencen tard, les botigues tanquen tard… Pots trobar-te uns avis que tota la vida han dinat a la 1, però que –com que el net o neta surt de l’institut a 2/4 de 3– l’esperen per menjar. Ens estan matant els avis, amb aquest horari intensiu!
El sector públic ha de ser capdavanter en la reforma?
És fonamental. Sempre que hem fet debat amb sector públic, privat, comerç, comunitat educativa i televisió, tothom diu que els altres han de ser els primers. L’administració només depèn d’ella. Hi ha 300.000 treballadors públics a tot Catalunya. Si fan torns més saludables, el canvi és imparable.
I el comerç, l’escola i un llarg etcètera?
L’escola, per exemple, si en comptes de les 5 acaba a les 4, obligarà les empreses que els seus treballadors facin horaris més flexibles. El comerç també obrirà a les 4. Es tracta de retallar alguns trossos durant el dia per arribar a casa abans de les 8, sopar i dormir més hores.
A Vic, la xarcuteria Solà és l’única que s’hi ha atrevit.
Prendre una decisió amb canvi d’horaris comercials és ser valent, perquè estem en un moment en què la gent compra cada cop més per internet i en què els supermercats obren fins tard.
Fer més hores no vol dir treballar més.
Hi ha cadenes de supermercats que abans tancaven a les 9 i van passar a fer-ho a 1/4 de 10. Els treballadors diuen que l’únic que ha canviat és que els compradors apuren més. Hi ha cert egoisme per part del consumidor.
Quan van començar a treballar el projecte, parlaven d’un període de 3 anys. Si em permet la ironia, ja van tard.
Vam fer un disseny equivocat, els horaris requereixen d’una gran negociació. Ara plantegem l’horitzó 2025.
I com hauria de ser la nostra vida aleshores?
Més semblant a l’europea: un 40% de flexibilitat a la feina, un 25% de teletreball… Que tothom sopi majoritàriament a les 8…
La Generalitat crearà una oficina que s’encarregarà de dissenyar la transició. En serà el responsable?
No. Vaig anar a la llista d’una altra formació [ERC] i, a vegades, les dinàmiques entre partits estan per sobre de les decisions que s’haurien de prendre. Tot i això, la persona que designi JxCat tindrà tota la meva complicitat. Jo presidiré el Consell Català de la Formació Professional.
Li proposo fer un salt en el temps: ara són 2/4 de 9 del vespre, d’aquí a 10 anys, aquesta mateixa entrevista l’estaríem fent a 2/4 de 7?
Sí, entre les 6 i 2/4 de 7. El sopar aquí a Ripoll, en comptes de a les 9, seria a les 8. I a les 10, tothom a casa.
Avui, però…
Avui hi tornarem a les 12.
{{ comment.text }}