N.N. No Name. O Nomen nescio. Les tres fórmules són utilitzades en les investigacions per referir-se a un cadàver del qual es desconeix la identitat. I així és com es va considerar durant gairebé tres anys el cos de la noia que va aparèixer en un voral de l’Eix Transversal al seu pas per Sant Sadurní d’Osormort l’1 de març de 2005. El cas el van seguir ben de prop diversos periodistes de mitjans locals, com Víctor Palomar a EL 9 NOU o Tura Soler, aleshores a El Punt. Precisament Soler, una institució en el periodisme de successos, destaca que les setmanes següents a la troballa hi havia un gran interès en el cas “pel fet que no sabíem qui era la persona morta”.
Amb les hipòtesis que es tractava d’una prostituta, que tenia trets físics característics d’una persona de l’est d’Europa o les evidències que havia estat estrangulada, els Mossos van facilitar imatges de la jove a la premsa –com un tatuatge i també el rostre– perquè en fessin difusió i es pogués estirar algun fil. No hi va haver sort, i aplicant la màxima que un cos que no es reclama ha de ser inhumat al municipi on es va localitzar, la noia sense nom va ser enterrada a Sant Sadurní d’Osormort. A l’enterrament, només hi van assistir l’alcalde del poble, Enric Riera, la seva dona i la regidora Carme Fàbregas, qui va ser de les primeres a tenir notícia de la troballa del cadàver i qui s’ha encarregat al llarg de tots aquests anys de portar flors a la tomba de manera periòdica. De fet, es produeix la curiosa coincidència que la noia desconeguda va rebre sepultura en un nínxol que ja havia acollit una història dramàtica a finals del segle XIX. De fet, a la làpida encara hi apareix el nom de Rosa Orta, una jove que va morir el 25 de gener de 1893 als 20 anys. Dues setmanes abans s’havia casat amb un dels enginyers que es va desplaçar aquella època al poble per construir la carretera. Tot indica que va morir per complicacions de l’embaràs.
Tornant a la noia desconeguda, la seva història va tornar a aflorar l’any 2006, quan a Alemanya es va detenir Volcker Eckert, un camioner que al llarg dels seus viatges per Europa va deixar un reguitzell d’assassinats de prostitutes de carretera. Al seu camió hi va aparèixer una fotografia de la jove trobada a l’eix, i ell mateix va relatar com l’havia matat. Tot i això, encara faltava el nom. Aquesta incògnita es va resoldre el 2008 quan va caure la xarxa de proxenetisme que explotava la jove enterrada a Sant Sadurní. Es tractava de Maria Veselova, originària de Rússia.
Soler ressalta l’interès que a ella, com a periodista, li generen els casos amb cadàvers no identificats: “Com pot ser que ningú la reclami? Què hi ha darrere aquella mort?”, es pregunta la periodista. Els casos de Veselova o recentment de la noia de Portbou –identificada 32 anys després– demostren que sempre hi ha algú que troba a faltar aquella persona, “però es tracta que el trencaclosques encaixi” per descobrir-ho i donar-hi resposta.
