De l’alegria del primer Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell –l’1 de juny de 1936– al drama 52 dies després de veure com les flames de la revolució, avivades per un clima anticlerical creixent i l’alçament militar del general Franco, s’empassaven una part irrecuperable de la història de la població amb la crema de la rectoria vella, que acollia l’arxiu municipal. Aquestes són dues de les dates que recorda i explica l’exposició “1939. L’abans i el després”, impulsada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i que es pot veure fins al 31 de desembre al museu del jaciment del Camp de les Lloses de Tona. La mostra es fa amb motiu dels 80 anys de la fi del conflicte bèl·lic, i ho fa a través d’una part comuna que comparteixen la vintena de centres de la xarxa de museus locals de la Diputació, i una variable, centrada en alguna particularitat de cada municipi que aporten tant els mateixos museus com la gent del poble: “Des del Camp de les Lloses ho vam tenir molt clar, ja que en l’espai que ocupem hi havia la rectoria vella que es va cremar i només en queden les ruïnes. Exposem la dovella de l’arc central d’entrada a l’edifici, i ens permet recordar la important pèrdua patrimonial que suposen tots els conflictes bèl·lics”, expliquen Imma Mestres i Montse Duran des del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses. I és que amb la crema d’aquest edifici, datat el 1557, els arxius de la història de Tona van quedar reduïts a cendres. L’església de Sant Andreu i la de Lurdes també van rebre l’impacte de les flames i de l’espoli durant els primers dies d’aldarulls a la comarca.
Pel que fa a l’aportació de material per part de gent de Tona, Joaquim Sañé, director del Museu del Pa, hi exposa diversos documents vinculats amb aquest aliment i amb la Guerra Civil: “Tona acull uns 500 refugiats en llocs com la Torre Simón i El Planell. Aquesta gent menjava i consumia pa. Els forners del poble el fabricaven, i l’havien d’anar a cobrar a l’ajuntament, que gestionava molts serveis. Aquí es poden veure les factures que es feien i d’altres objectes relacionats amb el pa”. L’evolució del conflicte també es va visualitzar amb la procedència del gra per fer farina: “Durant la guerra, la matèria primera arriba de Rússia, i en la postguerra ho fa des de l’Argentina. Els de casa explicaven que en sortia una farina de poca qualitat”, diu Sañé.
