Quan tota la vida tremola

Tot comença a la consulta d’un osteòpata, quan l’home que està estirat a la llitera explica que es queda clavat, que el braç dret no li segueix bé quan treballa amb l’ordinador i li tremola una mica la mà dreta. Qui té aquests símptomes és Ramon Ricart, l’autor de la novel·la gràfica Tiembla (Bang Ediciones), que narra la seva pròpia experiència amb una malaltia a la qual en aquell moment encara no havia posat nom. L’escena, construïda en una sola pàgina, s’acaba amb la recomanació de l’osteòpata: “Si per a la propera sessió no t’ha passat, ves al neuròleg.” I la resposta-pregunta ve carregada d’inquietud: “Al neuròleg?” Així va començar el pelegrinatge que portaria Ricart, en aquell moment professor i director de l’Escola d’Art de Vic, il·lustrador i dissenyador gràfic, a ser diagnosticat de la malaltia de Parkinson amb només 47 anys. L’osteòpata va tenir ull clínic i ho va sospitar. “El que descobreixes després és que un 10% dels pacients de Parkinson tenen menys de 65 anys, i després he sabut que hi ha malalts diagnosticats amb 30 i escaig”, explica ell mateix. El procés vital que ha seguit des d’aquell moment fins ara, al cap de vuit anys, es destil·la en aquest llibre que ha sortit a la llum en vigílies de Sant Jordi. El llibre va néixer “d’una necessitat interna”. Inquiet creativament, acabava de fer un altre projecte artístic i va pensar que tenia una història per explicar, “la meva i la que afecta molta altra gent”. En ells pensava també en el moment de posar-se a dibuixar i explicar, cronològicament, tot el que ha anat vivint, i fent-ho d’una manera que ha procurat que fos directa i natural. Fins i tot en l’estil de dibuix, que vol transmetre “una sensació d’immediatesa”, encara que al darrere hi hagi un procés més laboriós del que sembla. Al principi hi ha la incomprensió, la no acceptació d’un mateix veient-se a poc a poc presoner de la malaltia, les reaccions diverses i alguna vegada estranyes de l’entorn. O la incomprensió de la medicina especialitzada quan busca tractaments complementaris que l’ajudin. “Em va costar un munt arribar a un centre especialitzat en trastorns del moviment, i em diuen que em prengui una medicació, la que pren tothom.” I que li provocava efectes secundaris pitjors que els de la malaltia. “Vaig haver de canviar d’hospital, buscar un nou especialista i vaig trobar un neuròleg que m’ho va tractar i amb el qual m’entenc molt bé.” La indignació era un punt clau en el primer impuls del llibre, però després s’ha anat diluint, enmig d’una història que no està exempta, ni tan sols d’un punt d’humor: “M’agrada molt i aquí no el volia perdre, encara que la història pogués tendir al dramatisme.” Si el Parkinson havia estat descrit com a parálisis agitante antigament, ell es dibuixa llegint un còmic que porta el títol d’El increíble caso del temblor paralizante. Una escena a la platja, amb la seva parella, acaba amb ell proposant-li una cursa per veure qui arriba primer a l’aigua. No l’havia concebut amb aquesta idea, però a l’acabar la novel·la Ricart s’ha adonat que aquest explica el seu procés d’acceptació de la malaltia. “No n’era conscient que ho fes d’una manera tan nítida i ara me n’ha fet adonar la gent que l’ha llegida.” Passen anys abans que un accepta la malaltia i el mostrar-se davant dels altres amb els efectes que comporta, “moments en què et sents incòmode”. Al final, recorda els versos de Miquel Martí i Pol: “Mireu-me bé, soc l’altre.” Després d’uns primers anys en què volia amagar aquest altre malalt, ara ha après que tot és ell mateix. I ja no té por d’explicar-ho.

Quan tota la vida tremola

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar l’ajut europeu de 2,7 milions d’euros per la nau del Pla de Ripoll

Alba Riera i el Vic-ETB, protagonistes a la cloenda del ciclisme català 2025

Arnau Lledó presenta a casa el seu projecte per al Dakar

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Salvador Illa visita Espinelves i Folgueroles