Fer arribar les notificacions del jutjat, transportar dos cops per setmana les anàlisis de sang a Vic, controlar el mercat dels diumenges i la logística de les festes i en una ocasió fins i tot custodiar un àrbitre en absència de la Guàrdia Civil. Són només una mostra de la multitud de tasques que ha portat a terme durant 40 anys Llorenç Vall Aymerich com a agutzil de Prats de Lluçanès, una feina que ha deixat aquest setembre amb motiu de la jubilació. Fill d’Olost i veí de Prats, se’l coneix popularment com l’agutzil.
El 1979 va entrar a treballar a l’Ajuntament de Prats com a agutzil. Com va ser?
Jo feia de fuster fins que em vaig fer mal. L’aleshores agutzil, Ramon Rodellas, de Cal Fresco, es jubilava i buscaven algú. Josep Fàbregas i Ramon Boladeras, que eren regidors a l’Ajuntament, em van venir a veure i m’ho van proposar. Jo tenia 24 anys.
I va dir que sí.
Mai m’ho havia proposat, de fet era una tasca que desconeixia totalment perquè la meva feina era de fuster. Però vaig valorar-ho i vaig provar-ho. Tot i que no ens coneixíem gaire, el llavors alcalde, Ramon Vall, també m’hi va ajudar. Tenia ganes d’aprendre la feina perquè hi havia moltes coses. Abans no em vaig conèixer bé el poble, la gent, els carrers, noms… perquè no era com ara que et fiques a l’ordinador, abans era assumpte de memòria. El juliol de 1979 vaig entrar sense ser fix. L’any 1981 van convocar la plaça, vaig fer els exàmens i vaig entrar. Fins ara.
En què consistia la feina d’agutzil quan va entrar?
L’agutzil que hi havia portava el matadero. Jo ja no ho vaig haver de fer. Però sí que hi havia notificacions de jutjat, permisos d’obres, anar a fer revisions, prendre vistes i vigilar si hi havia runes als carrers, ser a totes les reunions que hi havia a l’ajuntament, a tots els actes de les festes majors i les fires també… I de brigada no n’hi havia, només Lluís Fàbregas, el Pinxa que li dèiem, que era el que netejava una mica el poble. Fins al cap de tres anys de ser jo a l’Ajuntament no va entrar José Zorrilla i posteriorment va néixer la brigada.
També ha estat implicat en la brigada.
Jo era agutzil, però quan va anar entrant gent a la brigada algú els havia de portar. Ells van decidir que fos jo.
Ha canviat molt el poble durant aquests 40 anys?
Moltíssim, hi ha moltes més coses. Quan vaig entrar a Prats hi havia quatre jocs de claus: el col·legi, el cementiri, la piscina i el CAP. I les de l’ajuntament, lògicament. Amb quatre claus feies anar el poble. Ara, no. Es va crear el pavelló, hi ha la Pitota, el CAP nou, la sala polivalent…
Quina valoració fa d’aquests 40 anys d’agutzil?
Molt bona. Estic molt content perquè molta gent m’ha donat l’enhorabona i m’ha dit que són molts anys treballats i que m’han vist sempre per tot arreu aquests carrers. Hi ha jovent que m’hi ha vist sempre, tota la vida. La gent això ho valora.
Li van fer una festa sorpresa que va comptar amb la presència dels alcaldes que ha tingut Prats els últims 40 anys…
Sí, tots els alcaldes des que vaig entrar –Ramon Vall, Ramon Besora, Lluís Vila, Isaac Peraire i l’actual, Jordi Bruch– i els companys de feina. Vaig quedar contentíssim, hi havia tothom i em vaig emocionar i tot. No m’ho esperava, em va venir molt de nou i ho agraeixo molt. Amb això ho veus que tothom t’estima molt i t’aprecia molt. Jo estic molt content de Prats.
