Fa quaranta dies, el llarg túnel de l’hivern a Osona i el Ripollès arribava a la seva fi. La proximitat de la Fira de les 40 Hores de Ripoll o el Mercat del Ram de Vic ens situava a les portes d’una primavera que esclataria poc després amb la diada de Sant Jordi. El 13 de març, però, l’amenaça de la Covid-19 es convertia en una realitat palpable i el govern espanyol decretava l’estat d’alarma, forçant la gran majoria de la població al distanciament social i el confinament als seus domicilis per evitar la propagació d’un virus altament contagiós.
Les regles del joc canviaven de cop i volta: ni Fira de les 40 Hores, ni Mercat del Ram –entre un gran degoteig de suspensions i ajornaments de tot tipus–, i una societat habituada al caliu humà, les multituds i la vida exterior que s’ha vist obligada a posar distància i allunyar-se des d’amics fins a pares, fills, nets o germans. Per un bon gruix de persones, la finestra, i en el millor dels casos el balcó o el jardí, s’han convertit en l’única vàlvula d’escapament, un espai de connexió amb la vida exterior on trencar la nova rutina que ha calgut cuinar a dins les parets de casa.
Els quaranta dies d’aïllament –la quarantena estricta i real és un fet des d’aquest dijous– s’han traduït en relats de solidaritat, angoixa, dol, diversió… Tantes històries com persones i, en el cas de la tercera edat, també gent gran que està vivint aquestes setmanes en solitud i, en alguns casos, sense ni tan sols sortir dels seus domicilis per anar a comprar. A Vic, segons ha pogut detectar l’àrea de Benestar Social els darrers anys, aquest perfil hi és molt present, destacant el nombre de dones per sobre el d’homes.
Un dels noms propis a l’hora de parlar d’aquesta situació és el d’Agustina Cendrero, de 85 anys: “Ja no sortia gaire al carrer, però ara no ho faig per res. Tinc veïns que em tracten molt bé, i si van a comprar em porten coses. La meva filla i el gendre també fan la compra per a mi, però hem de mantenir la distància i no poden entrar a casa perquè tots dos exerceixen professions de risc, infermera i bomber”, explica.
La situació de confinament també ha comportat que la noia voluntària que li feia companyia algunes tardes ho ha hagut de deixar, i que ara no es pot veure amb les amigues, “ja que totes estem tancades”. A banda de l’atenció que rep dels familiars, Cendrero també agraeix trucades com les de l’àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Vic o el servei de teleassistència. “Així parlo una estona i també em distrec”, apunta.
“Ja no sortia gaire al carrer, però ara no ho faig per res”
Agustina Cendrero, veïna de Vic de 85 anys
Qui també està passant el confinament sola al seu domicili de Vic és Montse Mialet, de 66 anys. “Emocionalment ho estic vivint prou bé. És evident que hi ha moments que m’enyoro i voldria veure els fills i els nets, però no he perdut la confiança que de tot plegat en sortirà alguna cosa positiva a nivell humà. En l’apartat econòmic i material ens tocarà patir molt, però crec que apareixeran valors en les persones que teníem amagats o no utilitzàvem massa”, explica. I és que en el seu cas, el confinament ha servit per connectar-se molt més amb els veïns i veïnes amb qui comparteix bloc de pisos: “Abans de l’inici de la pandèmia, la relació entre nosaltres era la de qualsevol habitatge. No hi havia cap interès emocional. Ara puc assegurar que tenim el títol de comunitat de veïns”. Cada dia a les 5 de la tarda organitzen una activitat des dels balcons del pati interior: “Fem gimnàs, txikung, hem celebrat aniversaris… i fins i tot vam interpretar la processó dels Dolors de Vic”.
De portes cap endins, Mialet ha pogut adaptar la seva rutina i actitud vitalista i activa, però l’amenaça de la Covid-19 sí que ha canviat la vida exterior: “Surto molt poc. Només el just i necessari cada 10 o 15 dies per anar a comprar al comerç de proximitat i a la farmàcia. Un cop a casa, faig una desinfecció a consciència de tots els objectes que hi entren”.
Química de formació i fins fa dos anys professora d’aquest àmbit a Secundària i Batxillerat, “també m’he sentit útil preparant gels i donant consells a nivell de desinfecció per eliminar el virus a persones de l’entorn proper. Aquesta consciència de neteja i higiene crec que no marxarà quan ens desconfinin. Serem molt més prudents amb els petons i les abraçades. Com a química, tenia clara la importància de netejar bé les mans, i ara aquest ritual s’ha fet extensiu a gran part de la població”.
“Crec que apareixeran valors en les persones que teníem amagats o no utilitzàvem massa”
Montse Mialet, veïna de Vic de 66 anys
Mirant al futur, Mialet és “partidària que es pugui tornar a sortir al carrer a poc a poc a passejar, però s’ha de fer molt bé i aplicant el sentit comú. He seguit el model andorrà –en què destaca la sortida per hores i limitada a franges d’edat– i el trobo molt interessant”.
A l’Estat espanyol, el Congrés dels Diputats va validar dimecres la tercera pròrroga de l’estat d’alarma, que l’allarga fins al 9 de maig, però la sortida al carrer dels infants i adolescents a partir d’aquest diumenge marcarà un punt d’inflexió, ja que després del retorn a la feina dels treballadors de serveis no essencials és la primera mesura que implica relaxar el confinament.
Tal com van detallar aquest dijous el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i el vicepresident Pablo Iglesias, els menors de 14 anys podran sortir una hora cada dia entre les 9 del matí i les 9 del vespre, i en un radi d’un quilòmetre al voltant de casa seva. Caldrà que vagin acompanyats d’un adult que ha de viure amb ells i que com a màxim es podrà fer càrrec de tres infants. En termes d’activitats, els nens i nenes podran jugar a pilota, anar en bicicleta o patinet… Però sense compartir joguines. Tampoc estarà permès accedir a parcs i espais de jocs per a la mainada. Després de rectificar respecte a les previsions inicials, Iglesias destacava que hem “buscat l’equilibri entre el respecte pels drets i el benestar dels infants i els criteris sanitaris i de control de l’epidèmia”.
Malgrat poder tornar a sortir al carrer, a les limitacions que haurà de complir la canalla s’hi suma mantenir com a mínim un metre de distància amb la resta de persones i extremar les mesures d’higiene, sobretot pel que fa a rentar-se les mans tan sovint com sigui possible. Els adolescents de 14 a 18 anys, per la seva banda, podran sortir per les mateixes raons que els adults, entre les quals anar a la farmàcia o a comprar productes de primera necessitat.
En el cas de la gent gran, el govern no ha anunciat encara cap pla que inclogui relaxar el seu confinament, ja que es tracta d’un dels col·lectius més vulnerables. L’executiu central ha començat a treballar en un desescalament de les restriccions que variarà en funció del territoris, però el president, Pedro Sánchez, advertia dimecres que el gran gruix de les mesures de confinament no es desactivarà fins a la segona quinzena de maig i preveient “avanços i retrocessos” lligats a l’evolució dels contagis. Amb poques novetats en ferm a la vista, tot fa pensar que Cendrero continuarà enyorant les amigues i la família, i que Mialet i els veïns mantindran la seva cita diària als balcons.
