Fa uns dies, el Ministeri va refer el protocol de les mesures que cal tenir en compte per evitar l’entrada de la pesta porcina africana (PPA) a Espanya. La preocupació és molt evident i per això des d’Innovacc i la Fecic es va fer dimecres passat un seminari tècnic sobre els possibles riscos per al sector carni per la PPA. La jornada va servir per saber en quin punt està la malaltia a Europa, a la Xina (on va començar), la situació d’una possible vacuna i la incidència dels senglars, que en són portadors. Així, es va parlar de la necessitat d’“aprendre què representa la malaltia i com de ràpid s’estén”, com va dir Carmen Cia, de 333 Corporate, un portal d’informació i formació del sector, que visualitza que “és un virus que entra directe a la cèl·lula i que mata en set dies. Calen fer PCR i no calen tests d’anticossos perquè no hi ha temps de tenir-ne”, com va dir l’investigador Fernando Rodríguez. El veterinari Jordi Balielles va parlar de “fer les coses bé. El factor humà és el que compta”, per explicar que hi ha encara, com en la imatge d’un iceberg, coses que no es veuen de la PPA i tenen un risc tipificat com ara la humanització dels senglars, la dependència creixent de personal i animals de països de risc, l’eficàcia en la neteja i desinfecció de camions, i la traçabilitat real.
Tot plegat, però, té a veure amb les bones o males pràctiques que es poden relacionar amb el preu. I el preu, després de pràcticament dos anys de pujar, ha començat a baixar. Guillem Burset, expresident de Burset i analista de preus, va fer una definició de com estava afectant la malaltia en senglars a diferents països d’Europa i “com ara mateix hi ha una bossa de porcs a Alemanya que és una bomba de rellotgeria”. Àsia ha tancat les portes a Alemanya, tot i que la PPA només s’ha trobat en senglars. “El país està deixant de comprar porcs vius a altres països perquè no pot sacrificar el que voldria. I prova de vendre al preu que sigui, però res de congelar. I Dinamarca s’ha trobat amb un tap perquè no pot portar porcs a Alemanya”, va explicar Burset. Com les peces de dominó, els països fronterers van patint les conseqüències i els estocs es van consolidant als congeladors. Enmig d’aquest panorama, Espanya encara ha anat creixent en cabana, sacrifici i exportació. Però en l’aire quedava la pregunta: fins quan? I encara que no arribi la PPA, com es desembussarà el circuit de la carn?
Finalment, Cia va afegir que estaria molt bé tenir “dimensionat econòmicament què es perdrà si entra la PPA”. I la darrera reflexió, més enllà de la necessitat d’invertir en recerca, és que tot i que el 99,9% del sector està molt conscienciat “si un de sol vol especular pot destruir un sector sencer”.
Es fa prou bé el mostreig dels animals que arriben d’Europa?
Carmen Cia va deixar clar que aquesta malaltia està “molt estesa per tot el món”. Fa por, va dir, perquè van pujant els casos a diferents països. També, però, va explicar que hi havia notícies positives: a Bèlgica, el primer país on va arribar de la Unió Europea, “l’acaben de donar per erradicada fa poc i la República Txeca també ho va fer sense que afectés el porc domèstic”.
Ara bé, per ella seria important millorar la gestió dels senglars, en el cas de Catalunya, amb els agents rurals i els caçadors. I un altre tema important i que va ser motiu de debat al final del seminari: s’està fent prou bé el mostreig dels animals que arriben d’Europa a Catalunya i Espanya? Com es pot veure al gràfic adjunt, des del setembre a Catalunya n’han entrat 107.261. D’aquests, 3.837 són garrins, 53.019 són d’engreix i 50.405 venen a l’escorxador.
Es va posar sobre la taula que hi ha dos mercats de porcí, l’espanyol, a un preu, i l’alemany, a un altre més baix. Cia va afegir que en les darreres 11 setmanes havien entrat a Catalunya 40 partides amb 6.776 animals per anar a l’escorxador procedents d’Alemanya, on hi ha la PPA declarada en senglars. El que preocupa és si “totes aquestes partides es mostregen” de la mateixa manera que es fa amb els animals que arriben a les granges. “El sector ha de posar seny”, va dir Josep Puigdollers, president de la Llotja de Vic, i no “anar a buscar aquell cèntim de més, perquè si entra la PPA serà un daltabaix”.
“Per la Covid s’han fet 50.000 treballs en mig any. Per la pesta porcina, ni 2.000”
Fernando Rodríguez és el coordinador de la línia d’investigació sobre la PPA al Cresa-Irta. El seu és un dels pocs laboratoris que investiga sobre aquesta malaltia al món. “És una malaltia molt poc estudiada”, va dir, tot i que es va descobrir l’any 1921, però ha estat “abandonada”. No s’han publicat, segons va explicar, més de 2.000 articles sobre la malaltia i pel que fa a la vacuna només 212. Va posar com a exemple que amb la Covid-19 en menys “de mig any s’han fet més de 50.000 treballs”.
Rodríguez considera que no s’inverteix en investigació i això que “és un problema global. Està molt clar que mentre no acabem amb la PPA a l’Àfrica, on provoca fam, Ucraïna i Rússia, no s’acabarà”. En aquests països com a la Xina “estan com als anys 70 a Europa, encara no hi ha bones pràctiques”, i va deixar clar que no hi ha vacuna disponible i que les clàssiques com la de “l’aftosa no funcionen amb la PPA. El futur són les de proteïnes”. Però, un altre exemple, la Covid “en té dues mentre que el virus de la PPA en té més de 200 i prop de 50 s’amaguen al sistema immunològic”.
Rodríguez va explicar que hi ha una vacuna del virus atenuant al laboratori “en procés de registre, però cal fer les proves i això tardarà perquè l’exigència abans no entri al mercat és molt gran”. Aquestes “confereixen protecció sòlida, però els problemes de seguretat han dificultat la implementació del camp”.
{{ comment.text }}