Una de les particularitats que concorren en aquestes eleccions és que se celebren en un dia laborable, fet que no passava des del 28 d’octubre de 1982 amb unes eleccions generals i des del 15 de juny de 1989 amb unes europees que tenien lloc de forma simultània en diversos estats. A partir de llavors, les votacions s’han fet sempre en diumenge o en un festiu, com les eleccions catalanes que van convocar Pasqual Maragall el dia de Tots Sants de 2006 i que van fer president José Montilla.
Els primers processos electorals tenien lloc en un dia feiner per incentivar la participació a partir del fet de donar un permís laboral retribuït i no recuperable als treballadors, i aquesta és la norma que es manté en vigor per a aquest dijous. Si l’horari de treball coincideix amb el de votació ( de 9 del matí a 8 del vespre), el treballador gaudeix de quatre hores de permís per anar a votar, que es redueixen de forma proporcional en cas de no estar assalariat a jornada completa. No es gaudeix d’aquest temps de permís quan l’horari laboral no coincideix amb el de votació o només ho fa per espai de dues hores i en canvi també es poden demanar fins a quatre hores si el treballador ha d’anar a votar molt lluny del centre de treball o té dificultats especials per desplaçar-s’hi.
En qualsevol cas, l’empresa ha de tenir coneixement de la intenció del treballador i és aquesta qui decideix l’horari en què pot absentar-se de la feina, amb el dret d’exigir alhora el justificant de votació que es pot demanar a la mesa electoral en el mateix moment d’exercir el vot.
Els treballadors que formin part d’una mesa electoral com a president, vocal o exerceixin d’interventor tenen festiu tot el dia 21 i gaudeixen de cinc hores més de permís l’endemà. Els que fan d’apoderat només poden absentar-se del seu lloc de treball el dia de les votacions.
{{ comment.text }}