És escèptic amb el pla de flexibilització i d’obertura d’activitats?
Fins a cert punt sí, perquè venim d’una mala experiència a l’estiu. Hem d’evitar cometre el mateix error. A l’estiu veníem d’un confinament molt sever, estàvem en una situació que semblava estable i vam voler córrer massa per aprofitar la temporada estiuenca. Si el criteri que s’aplica ara per passar d’una fase a una altra és l’epidemiològic pot ser un bon pla. Però si volem córrer massa per fer un Nadal normal, patirem nous rebrots a principis d’any. És el que hem d’evitar.
Quin és el canvi d’actitud que vostè reclama i que convindria afrontar per la segona onada?
Ens ha de quedar clar que encara queda molta pandèmia. Aquests dies sentim moltes informacions sobre la vacuna i que estan obtenint un èxit millor del que s’esperava. Tot això està molt bé, però hauran de passar molts mesos per veure els efectes d’una vacunació massiva en la societat. Ens queda temps per conviure amb les restriccions. Si això no ho entenem, continuarem entrant i sortint de les limitacions en diversos àmbits de la societat. Moltes coses no s’han fet bé per part de les administracions i també dels ciutadans. El problema és compartit i el més important a partir d’ara és treballar junts. El canvi de paradigma hauria de ser aquest. No hem d’intentar fer un Nadal normal perquè no ho podrà ser de cap manera. No podrem fer vida normal fins que hi hagi una important immunitat de grup, i això no s’aconseguirà fins que s’hagi vacunat molta gent. Per arribar a aquest punt trigarem mesos.
Fa referència a les festes de Nadal. Com veu les mesures que es van apuntant de cara a aquest període?
El que fa por és que s’acosti Nadal i es vulgui córrer massa per arribar amb certa normalitat a aquesta data. Que encara no tinguem la seguretat que estem en bones condicions i que han baixat suficientment els casos com per permetre les reunions. I que tornem a la normalitat simplement perquè és Nadal. A més, en cas que els casos baixin molt en el pròxim mes, mai ho faran prou com perquè no sigui un problema fer reunions en llocs tancats. Qualsevol trobada, de 10 o de 6 persones, que inclogui gent de diversos nuclis familiars és un risc. Si a més estan en un lloc tancat, probablement sense mascareta, durant molta estona i parlant i menjant sense ventilació es crea l’escenari perfecte per a la transmissió del virus. Si la gent es relaxa i celebra Nadal amb normalitat gairebé segur que a principis d’any tindrem un nou pic de contagis.
Abans no arribi aquesta immunitat de grup, hi hauria alguns nivells epidemiològics que poguessin ser compatibles amb certa normalitat econòmica i social?
Sí, però no crec que hi arribem perquè ho hem fet malament des del principi. En països asiàtics o que s’han pogut tancar del tot com Nova Zelanda van rebaixar la primera onada fins a gairebé zero. A Europa no vam arribar mai a un nombre de casos prou baix. Només hi podríem arribar si ho tornéssim a aturar absolutament tot durant un període de temps, i això és el que s’està intentant evitar.
És partidari del testatge massiu d’antígens i que es puguin fer a les farmàcies?
Sí a les dues coses. Ara mateix tenim l’atenció primària saturada i si hem de fer milions de tests encara els generarem més problemes. Hem de trobar una manera alternativa de fer aquestes proves i buscar solucions imaginatives. A les farmàcies hi ha professionals que poden fer aquesta tasca, però cal dissenyar una bona manera per atendre les persones que vulguin fer-se el test.
Creu que arribarà una tercera onada?
Crec que sí. Les pandèmies, mentre no hi ha una vacuna o immunitat de grup, van per onades i així ho estem veient: quan hi ha restriccions, els positius cauen en picat, i si ens relaxem tornen a pujar. D’aquí fins al final anirem vivint onades. La clau és que cada vegada siguin més petites que les anteriors. La primera va ser molt exagerada, i les restriccions que es van haver de prendre van ser realment molt severes. Si fem bé les coses, les properes onades que puguin venir les podrem de controlar millor.
Els països tenen l’oportunitat de fer les coses millor amb la campanya de vacunació? Oferir una resposta més unitària.
És una oportunitat per fer-ho millor però em temo que tornarem a fallar. Aquesta pandèmia ens està demostrant que no fem res més que repetir errors i caure en la mateixa trampa. En la primera onada es van cometre molts errors, i fins a cert punt es podia entendre. Ara ja no hi ha excusa. Sabem com es comporta el virus, portem 10 mesos convivint amb ell i encara fem els mateixos errors que al principi. No hem entès quines són les millors eines per fer-hi front, i una d’elles és sense cap dubte la coordinació. Europa és un territori unit, els països es toquen els uns als altres, però en canvi no s’actua amb unitat. Cada país fa la seva estratègia i això és absurd, perquè el virus no entén de fronteres. Si no es creen estratègies de vacunació conjuntes pot ser un altre desastre.
Cal aprendre la lliçó perquè de pandèmies en vindran més?
De pandèmies n’hi ha hagut sempre i n’hi haurà més. Tenim la falsa idea que estem protegits contra els microbis i els virus i no és cert. És veritat que tenim molts antibiòtics que frenen els bacteris, molt coneixement sobre els virus i vacunes. Però els virus i microbis estan en constant evolució. El risc de pandèmia sempre hi serà. Esperem que de cara a la propera, que pot ser un virus desconegut, tinguem tots els protocols a punt per com a mínim respondre d’una manera unitària.
‘Viurem per sempre?’, el seu últim llibre editat per Eumo Editorial
Amb una extensa trajectòria com a escriptor, Salvador Macip acaba de publicar conjuntament amb el doctor de Biologia Molecular de la universitat de Leicester Chris Wilmott, el llibre Viurem per sempre?, editat per Eumo Editorial. A través d’aquesta novel·la Macip intenta explicar d’una manera divulgativa “avenços científics que veurem en breu aplicats a la societat”. En aquest sentit, remarca que idees que fins fa poc “semblaven ciència-ficció” estan a prop de fer-se realitat “com pot ser l’alteració genètica o la utilització d’òrgans mecànics per viure més anys”. El llibre permet reflexionar “sobre quina humanitat volem de cara al futur”.
Recupera l’entrevista sencera al programa d’EL9TV ‘…i bona lletra’
{{ comment.text }}