El Jutjat d’Instrucció número 1 de Vic ha admès a tràmit una querella presentada per la Fiscalia de Medi Ambient de la província de Barcelona contra sis alts càrrecs de la distribuïdora d’electricitat Endesa per presumptament no haver pres les mesures necessàries per evitar la mort de centenars d’aus electrificades en les torres de la companyia ubicades a la comarca d’Osona. L’escrit de la fiscalia, el primer de tot l’Estat espanyol que posa el focus en la protecció de l’avifauna davant del risc de mort per electrocució, reclama que s’obrin diligències per esclarir si al llarg dels últims anys s’ha comès un delicte contra el medi ambient i un altre contra la protecció de la fauna de manera continuada.
La investigació, que va iniciar fa dos anys el fiscal Antonio Pelegrín, ha permès recopilar un degoteig constant de morts d’aus per electrocució a tot Catalunya, així com també un llistat de requeriments cap a l’empresa responsable perquè es corregís l’amenaça que suposaven les torres que no es duien a terme en la seva totalitat, tal com exigien decrets estatals i convenis autonòmics en matèria de protecció de la fauna. L’escrit qualifica els episodis de mortaldat d’aus com a “autèntica plaga coneguda per part dels querellats des del primer moment d’ocupar els seus càrrecs”.
Tot i que la problemàtica d’electrocució d’aus en torres afecta diversos punts de Catalunya, la fiscalia ha posat els focus a Osona després d’un episodi concret que es va produir a la comarca entre el 3 i el 6 d’agost de 2018. En tres dies es van detectar en punts com Sant Quirze de Besora, Sora, Orís i les Masies de Voltregà un total de 72 cigonyes mortes per electrificació que formaven part d’un estol de 700 individus que es trobava en ple procés de migració.
En els darrers dos anys, i amb la col·laboració dels Agents Rurals, que són els qui aixequen acta de cada troballa, la fiscalia ha recollit 255 casos documentats d’aus mortes per electrocució a Osona. Més enllà de cigonyes també s’han vist afectades altres espècies protegides com els aligots comuns, les àguiles marcenques, els astors, els xoriguers, els ducs o el falcó comú i el falcó pelegrí. Des d’entitats com el Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona (GACO), Carles Durà remarca que malauradament “moren enganxades a les torres més aus de les que trobem”, però fan una valoració molt positiva del que suposa aquesta querella. Durà explica que fa anys que insisteixen en aquest tema “però les correccions que es feien eren poques i inútils”, protegint torres concretes “en comptes de tot un tram de línia”, o fins i tot “posant proteccions a només un costat de la torre”.
Des de l’empresa afectada, Endesa, encara no s’ha realitzat una valoració oficial de la querella perquè en el moment de fer-se públic l’obertura del procediment “encara no s’ha rebut la notificació ni s’ha pogut estudiar a fons la querella”, explica un representant de la distribuïdora energètica. Davant la constància d’aquest procediment judicial, però, sí que han realitzat un seguit de consideracions. En primer lloc, s’ha remarcat que el compromís d’Endesa amb l’avifauna “fa anys que existeix”, com demostra per exemple “els acords que des de fa dècades hi ha amb institucions com la UB per aconseguir el menor impacte de les torres elèctriques en el medi”. En segon lloc, tot i assumir que encara queden torres sense protecció en diversos punts de Catalunya, “volem subratllar la sensibilitat i la preocupació per l’avifauna”, i per això en els últims anys s’han realitzat importants inversions per minimitzar el risc d’electrocució d’aus. A Osona, per exemple, el 2020 es van destinar 170.000 euros per protegir un total de 51 torres. Aquest mes de març Endesa va presentar el pla d’actuació pel 2021 que preveu la inversió a Catalunya de 4,6 milions d’euros per millorar l’adaptació de les torres elèctriques al medi. Per últim, recorden que des de fa dos anys “es fa un treball sostingut en aquest àmbit”, a través d’un conveni amb la Generalitat, en què els Agents Rurals identifiquen i comuniquen les torres elèctriques susceptibles de ser més perilloses i que cal corregir. En aquest sentit, remarquen que tot i que en els últims dos anys a Osona s’han produït un parell d’episodis importants de morts d’aus, “no és una de les zones més conflictives de Catalunya com pot ser la zona del Pla de Lleida o les Terres de l’Ebre”.
Aprofitant els corrents d’aire i els paratges per menjar
Catalunya, i en concret la comarca d’Osona, és una de les autopistes del cel que utilitzen les cigonyes durant el seu procés migratori. Des del Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona (GACO), Carles Durà explica que els grans estols d’aquestes aus “se solen veure durant dos períodes a l’any”. Un, entre el febrer i l’abril, en el conegut com a “pas prenupcial”, quan les cigonyes aprofiten la bonança climatològica al vell continent i es dirigeixen cap a Centreeuropa per criar. L’altre, entre l’agost i l’octubre, “en el pas postnupcial”, ja amb les cries integrades al grup i en direcció sud, fugint del fred de l’hivern que s’acosta.
Per realitzar un trajecte de tants quilòmetres –el GACO detecta individus procedents d’Alemanya o Suïssa, entre d’altres–, les cigonyes fan un gran esforç batent les ales, “i per ser més eficients, a estones planegen”. Per la seva orografia i pels corrents d’aire càlid que s’hi generen, el territori osonenc és un gran camí per passar planejant, així com també per descan-sar i menjar petits animalons en algun camp. Durant el període de migració, les cigonyes arriben a Osona cap a última hora de la tarda: “És quan volen més baix i quan més gent les veu”, diu Durà. Quan el GACO rep l’avís de la presència d’aquestes aus, “ens hi dirigim, les comptem i llegim les anelles per saber informació”. L’endemà al matí, quan els corrents d’aire calent tornen a ser òptims, les cigonyes continuen el seu camí. Si a prop hi ha torres elèctriques, “sabem que en trobarem algunes de mortes”, conclou Durà.
{{ comment.text }}