A Jacinta Díaz la recorda ben poca gent. De fet, el seu nom no apareix ni a la tomba del cementiri de Taradell que l’acull des del 31 d’agost de l’any 2006. La seva és una història trista. Segurament d’infortuni. D’haver-se creuat amb la persona menys indicada i, en un escenari vital de solitud, haver-hi confiat. Qui sí que recorda bé el cas és el periodista Jordi Masnou, que entre el febrer del 2006 i l’abril del 2011 va ser responsable de successos a EL 9 NOU. “Em va marcar, perquè el vaig seguir de molt a prop de principi a fi; des que es va trobar el cadàver fins que el jutge va llegir la sentència”.
Amb els orígens en un barri molt humil de la ciutat de Babahoyo, a prop de Guayaquil, Jacinta Díaz va arribar a Osona a principi de la dècada dels 2000. Tot just superats els 40 anys, a l’Equador hi va deixar la mare i dos fills bessons. L’objectiu, com la majoria d’immigració que va arribar a Catalunya amb el canviant de segle, era aconseguir una feina i amb els diners assegurar un futur millor per a la seva família. A Vic, Díaz cuidava d’una persona gran, i vivia amb una altra companya equatoriana al barri de Santa Anna. “El seu dia a dia devia ser anar de casa a la feina i de la feina a casa”, apunta Masnou, un escenari que reforça Carlos Ordoñez, president de l’Associació d’equatorians d’Osona: “No tenia gaires vincles amb la comunitat”, recorda.
L’11 d’agost, va sortir com cada dia per fer el trajecte a peu entre casa seva i la carretera de Roda, a on hi havia el domicili de la persona a qui atenia. I no va tornar. La dona amb qui compartia pis va explicar que el mateix divendres a la nit va sortir a buscar-la per la ciutat, i en no trobar-la, en va denunciar la desaparició l’endemà al matí. El misteri quedava resolt de forma dramàtica el diumenge a primera hora de la tarda: el cos de la dona de 46 anys apareixia sense vida i abandonat en una zona boscosa dels afores de Taradell.
Amb la policia treballant per trobar el culpable del crim, l’entorn de la víctima movia fils per intentar repatriar-la i topava amb dificultats econòmiques i judicials. El jutge no ho permetia per si calia recuperar el cos durant la investigació i, finalment, Jacinta Díaz va ser enterrada en un nínxol de Taradell l’últim dia d’agost. Amb l’única companyia d’alguns membres de la comunitat equatoriana d’Osona, a l’acte no hi va poder ser present cap familiar.
Nou mesos després dels fets, la feina dels Mossos donava resultats i Francesc Xavier Zamora, de 25 anys i veí del barri de Santa Anna –igual que Díaz–, era acusat com a únic responsable del crim. A judici, els investigadors van argumentar que, l’aleshores sospitós –amb addiccions a les drogues–, hauria establert una relació de confiança amb la dona i finalment hauria perpetrat un robatori que va acabar de la pitjor manera possible. Tot i que en el judici es van desplegar proves com l’intent de treure diners de la targeta bancària de Díaz, o que l’acusat va vendre el mòbil de la víctima a un company de feina, la concloent pel veredicte del jurat popular va ser l’ADN trobat a les ungles del cadàver: el perit va dir que el material només aguantava un dia en bon estat de conservació, i això volia dir que l’agressor i la dona van estar junts el dia del crim. El jutge va sentenciar Zamora a 22 anys de presó pels delictes d’assassinat amb traïdoria i robatori amb violència.
Amb el cas judicial tancat, la història de Díaz va caure en l’oblit. La família va fer un intent de repatriar el cadàver “quatre o cinc anys després dels fets”, però des de l’associació d’equatorians d’Osona “no va ser possible oferir aquesta ajuda”, diu Ordoñez. Tampoc es té constància que cap familiar hagi vingut a visitar la tomba, ni que s’hi faci un manteniment regular. A dia d’avui, un petit ram de flors artificials en mal estat és l’únic que recorda la història d’una dona que va venir a Osona a buscar una vida millor per ella i els seus i hi va trobar una tràgica mort.
