El torellonenc Lluís Moreno va començar a treballar a la brigada municipal de l’Ajuntament de Torelló fa 36 anys i quatre mesos. La setmana passada va agafar unes vacances que el portaran a la jubilació. L’últim que va fer en Moreno de la brigada, tal com se’l coneix, va ser arreglar el timbre del Torelló Jove. A la brigada fan de tot.
Com va anar a parar a l’Ajuntament?
Vaig acabar el contracte a Covit i van sortir unes oposicions que necessitaven un llauner, un electricista i un paleta a l’Ajuntament. M’hi vaig presentar com a llauner i em van agafar. Sempre m’ha agradat tocar una mica de tot: d’electricista, llauneria, fuster, soldar… canviar vidres, una mica de tot. Ja ho diuen, home de molts oficis pobre segur, i a mi m’ha
tocat això. A vegades la cago i altres l’encerto.
Per tant, a la brigada s’ha de saber fer una mica de tot?
Per anar bé sí. Si per arreglar un pany has de trucar a un fuster que te’l vingui a canviar ja és un dia que allargues, i si ho saps fer més o menys pots estar mitja horeta o una hora més però ja ho deixes acabat. No has d’esperar a ningú que et vingui a fer aquestes feines.
Té mala fama la brigada?
La gent li dona molt mala fama. Som així, només ens veuen quan estem un moment parats o al moment que has anat al lavabo i vas al bar, perquè clar, com que no portem un lavabo a sobre… i diuen “hosti, sempre estan al bar”. I no és així. Es treballa bé i es treballa. Fins ara
quan s’han fet coses sempre han estat muntades al dia i això vol dir que es treballa. La fama sí que la tenim: la brigada de la son, quan vaig entrar la tenien molt. Quan vaig començar a manar una mica va anar desapareixent. Quan vaig entrar hi havia quatre homes, després vam ser
gairebé 12, es notava la diferència perquè fèiem molta feina. Semblava
que la deixaven abandonar i ara la tornen a refer. Es va començar a jubilar gent i no la van substituir i ara han tornat a fer oposicions i hi entren quatre persones més, de manera que ja no quedaran tan desemparats.
Un dia a la brigada com és?
És una feina molt variada. Al matí arribes i dius: tu cap aquí, tu cap allà. Tapar un forat, arreglar un senyal, un banc… Quan comença el xou és a partir de Reis, i ja vas fent l’onda: Carnaval, festa del barri de Montserrat… La gent diu que Torelló és molt mort, que m’ho diguin a mi
que els puc explicar que no perquè cada mes o mes i mig alguna cosa es
fa. Ara han fet el Mercat del Trasto, després el Festus, la festa de la Joanot
Martorell, la festa major…
Són els que tenen el calendari festiu torellonenc més clar.
Sí, tot controlat. És un continu.
De la manera que ho explica no se li ha fet carregós…
Se’m fa carregós ara. La gent si té el concepte que la brigada no treballa van molt equivocats. En venien molts de plans d’ocupació i veien que aquí
sí que es treballa.
Desmentim el rumor.
Es pot desmentir tranquil·lament.
Ser en Moreno de la Brigada vol dir brigada les 24 hores?
Si jo puc fer algun favor a algú el faig sense cap compromís ni voler cobrar. Si una entitat em truca i em diu que necessita això… Em trucaven a totes hores, però no em feia res.
Des del 1982 han passat equips de govern de diferents colors, l’han
deixat fer?
Sempre he tingut la llibertat de fer la feina al meu ritme i al meu gust. No s’han ficat mai en si ho hem fet bé o malament. És una feina que m’ha
agradat: treballar pel poble, que me l’estimo molt. Em sap molt greu marxar però l’edat…
Va estar de baixa per un accident laboral, just quan el van fer rei Carnestoltes…
Va ser fa quatre anys, per sort em van escollir com a Carnestoltes. En
vaig fer la presentació una setmana abans del Carnaval. Estàvem muntant les cortines de la carpa, que amb el vent havien caigut, i quan ja ho desmuntàvem es va trencar una pota de la bastida que anava amb rodes i vaig baixar. En vaig tenir per 11 mesos. Em vaig trencar tíbia i peroné de la cama dreta, el taló del peu esquerre, el canell de la mà esquerra i el nas. Ja no hi havia res més per trencar.
Què recorda, com a rei?
Tot. El teatre em va emocionar quan vaig sortir i el meu net em va dir “avi” [s’emociona]. M’agradaria que hi passessin tots els torellonencs que
estimen Torelló. És impressionant. Gairebé no tens paraules per explicar-
ho. Ho has de viure. Estàs allà i flotes. És un món a part, molt maco.
El dia de la rua és molt espectacular. Llàstima que estigués tan cardat, que encara l’hauria fet més grossa.
També els Deixebles li van fer una cançó uns anys abans.
Aquesta cançó va sortir dels companys i també la vaig anar a cantar quan la vam gravar. És com un petit homenatge del jovent de Senyoretes cap a mi. Hi havia fet de speaker i com a brigada hi col·laboràvem força. Gairebé portava més feina el dia de Senyoretes que el Carnaval.
El 1991, van pintar les línies de la carretera de Manlleu, molt tortes…
Volent fer-ho bé, ho vam fer malament. Ho van asfaltar de nou i els municipals van dir que hi havia perill perquè no hi havia línia. Vam comprar una màquina. Per fer-ho més ben fet vam agafar un regle de la
vora al centre de la calçada per seguir la vorera, però no va quedar bé. Si fos ara no passaria. Ara ja sé com ho fan: agafen un cordill, li fan unes marques i les van seguint. Era una mica de falta d’experiència.
Un cop jubilat, què farà?
Dedicar-me una mica a mi, anar amb bicicleta de muntanya i de carretera, anar a la piscina, i cuidar els meus nets.
El que trobarà a faltar?
El contacte amb les entitats i amb la gent del poble, el dia a dia de parlar amb la gent.
(Entrevista publicada a EL 9 NOU el 18 de maig de 2018)
{{ comment.text }}