Quin futur té la pagesia?

Mònica Pagès“És una forma de viure, no només una feina.” Així qualificava Hèctor Garcia, de Ca la Xica, a Sant Joan de les Abadesses, què és per a ell la pagesia. En el marc d’una de les cites ramaderes per excel·lència de la comarca com és la Fira de l’Ovella i Santa Teresa a Ripoll, ell va ser un dels dos protagonistes juntament amb Dolors Soy, del Mas Llastanosa, a Vallfogona del Ripollès, de la segona trobada del cicle Diàlegs, que organitza la Biblioteca de Ripoll en col·laboració amb EL 9 NOU. “Tant se val el dia que estiguis, sigui Nadal o Sant Esteve: les gallines mengen i ponen els ous tots els dies de l’any. Vam començar amb una petita nau amb unes 170 gallines i vam anar ampliant fins a les 900 que tenim actualment. Som una granja petita, si la comparem amb moltes d’altres, però a escala comarcal no hi ha ningú més que produeixi ous de manera professional com nosaltres. Hi ha molta gent que té gallines per autoconsum d’ous i que pot vendre l’excedent, però amb tota la paperassa que exigeix ser una explotació ramadera d’explotació d’ous, som els únics”, detallava Garcia. En canvi, a casa la Dolors Soy sempre han tingut ovelles. “Cada generació s’ha plantejat la continuïtat quan es feia gran i jo vaig tenir la sort que als 18 anys vaig voler continuar. No és fàcil. Cada vegada hi ha menys ramats i menys ovelles i cada vegada és més complicat portar l’explotació i costa més”, assegurava. Soy va participar un any més a la Fira de l’Ovella i celebrava que “hi havia hagut molts corrals i molta participació, més que altres anys. La sort que tenim és que hi ha relleu generacional, que és molt important, encara que siguem pocs”. Destacava l’aposta que “vam fer de tenir una associació de l’ovella ripollesa, que aporta ramats d’altres llocs i fa que, encara que hi hagi pocs caps a la comarca, porti més gent i més varietat. Entre nosaltres fem una genètica que es va estenent i que fa que no es perdi tan de pressa, que hi hagi més explotacions per tot arreu”. FORMACIÓ I OFICI L’Hèctor i l’Anna van anar aprenent de zero. “Al principi, vam tenir els ajuts d’incorporació, que dona el Departament d’Agricultura als que comencen i han fet els cursos obligatoris. De la teoria a la pràctica, la realitat és molt diferent i el nostre aprenentatge ha estat afrontar els problemes que pot tenir una granja, com que un galliner deixa de pondre o que l’aigua se’ns glaci o que ens demanin molts ous a un preu irrisori. A més, comptem amb l’assessorament d’una veterinària i podem consultar alguns productors”, deia. La Dolors va optar, en canvi, per fer un grau mitjà d’agrària i el curs pont per al superior, “de vegades, sabia més jo que el professor i els meus apunts corrien per tots els cursos. A casa aprenia veient com es feien les coses”, comentava. PRODUCTE ECOLÒGIC I DE KM0 A Ca la Xica, “produïm en ecològic, és a dir, les gallines tenen una sortida a l’exterior per completar la seva alimentació de pinso amb herba. En la producció convencional, estan sempre tancades. Ens afecten molt els canvis de preus dels pinsos, com quan va esclatar la guerra a Ucraïna, o les males collites de la soja, que és la font de proteïna”, lamentava Garcia. “Si tot el que passa hagués d’anar reflectit al preu final”, afegia Soy, “ningú podria menjar xai. Els preus es dispararien”. “Per això, bona part de la variació de preus que es produeixen l’acabem assumint els productors”, remarcava Garcia. Pel que fa a la venda, Soy explicava que tot el seu xai es ven a la comarca. En canvi, a Ca la Xica també tenen clients a Osona i a Barcelona. “El consum d’ous és molt variable. Tenim un pic a l’estiu, durant les vacances, i en altres períodes, com la tardor, el consum baixa.” En el cas de Dolors Soy, detallava que “quan els altres ramaders tenen les ovelles a muntanya, jo tinc xais per vendre. Ens coordinem amb d’altres ramaders, perquè no anem a fer-nos competència; hi ha pastors que venen a l’hivern i d’altres a l’estiu. El problema és la competència que ve de fora, que llavors rebenten preus”. Garcia precisava que “el tema del km0 no hauria de fer referència a comprar els ous a la veïna, sinó a la proximitat entre el productor i el punt de venda. A la comarca, som els únics productors d’ous, no tenim competència directa. Entre nosaltres tenim un pacte no escrit segons el qual jo no aniré a vendre a la Garrotxa, perquè ja hi ha una altra granja”. BUROCRÀCIA I SUBVENCIONS “Estem en una crisi de model agrari i de model de consum”, afirmava Garcia. “Els que produeixen a gran escala, amb treballadors i camions i una distribució de milers d’ous, també són catalans, però estan en una altra lliga que no es pot comparar amb nosaltres, amb els productors més petits.” Soy corroborava que “la gran part del producte que es gasta avui en dia ve de fora. Quan es va al supermercat, gairebé tot el que posem al carro segurament prové de fora, tot i que es comença a tenir algun producte de proximitat”. Davant la qüestió de les reivindicacions de la Revolta Pagesa, Soy denunciava que “dediques més temps a l’ordinador que a les ovelles o a les vaques. No es pot assumir”. Garcia també es queixava que “l’administració ens posa a tots al mateix sac. Als petits, no se’ns protegeix. El tracte és el mateix per a un productor que té cinc naus de 2.000 gallines, que per a nosaltres, que en tenim menys de 1.000. La diferència és que ho hem de fer tot només entre dos: producció, distribució, registre, atenció als clients, inspecció… El dia que tenim inspecció hem de córrer a fer tota la feina de la granja perquè la inspectora es pot estar tot el matí per fer la seva feina: compres de pinso, vendes d’ous, que tots els números quadrin segons el seu parer… per sort és un cop a l’any”. Tot això, només quant al producte ecològic. “Després també podem tenir inspeccions de sanitat i d’altres.” Per a Dolors Soy, “si hi ha una subvenció, vol dir que no et pots guanyar la vida amb el teu producte. Aquesta subvenció és el que deixes de guanyar amb el producte. El que haurien de fer és que la gent es pogués guanyar bé la vida i així no caldria subvencionar-nos ni atabalar-nos tant amb la burocràcia per justificar aquestes subvencions. ‘Els pagesos sempre us queixeu’, és clar que sí!, perquè tot penja d’un fil. És una lluita constant de tantes coses!”, deia. En el cas de la producció d’ous, no hi ha subvenció al producte. “T’has d’espavilar, i si no guanyes amb el que fas, has de plegar. Crec que al porcí també és així. Nosaltres podem optar a algunes subvencions per fer algunes inversions específiques.” I afegia, “el Departament té uns paràmetres que de vegades no s’ajusten a la realitat. La percepció del sector i de la Revolta Pagesa és que estem al mateix punt que a les anteriors tractorades, però amb l’agreujant que el preu de la producció s’ha apujat”. “Quan ens veuen, deuen pensar ‘ui, una altra vegada aquests!”, exclamava Soy, “‘diguem-los que els arreglarem alguna cosa…’ i així anem passant”. Segons Hèctor Garcia, “després d’estius com aquest, amb tants incendis, ens lamentem que no hi ha prou pagesos ni prou pastures per controlar-los, però, a l’hora de la veritat, els ramaders tradicionals com la Dolors són escassos perquè no en poden viure. Al costat de casa nostra gairebé tot és bosc i una veïna ens deia que quan era petita no hi havia cap arbre, perquè els ramats d’ovelles s’ho menjaven tot. Entre un extrem i un altre, hi pot haver un equilibri. Però si no es cuida la pagesia, quin futur tenim?”. La Dolors ho rematava dient que “la gent de pagès som molt tossuts i ho seguirem intentant”.

Quin futur té la pagesia?

“Per l’hospital seria un cop molt fort que la comarca es trenqués sanitàriament”

El secret també és el temps

Molló aprova la cessió de tres solars municipals per construir-hi habitatges de protecció oficial

L’ascensor del barri de Sant Pere de Ripoll, espatllat durant gairebé dos mesos

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

“El meu poble és el més preciós del món, però tenim els serveis que tenim”

El centre de Vic, blindat davant la crida al saqueig d'aquest dijous

Manel Esteller: "S'hauria d'estudiar si entre Olot i Vic hi ha una zona blava d'elevada longevitat"

Els Mossos preveuen un dispositiu especial davant la crida al saqueig dijous a Vic

Toquen 200.000 euros d'un sorteig de la ONCE a Torelló

Mireia Garriga: “La protecció més immediata és casar-se per l’església”

La PPA obliga a Patel a reduir la producció i suspèn un torn

Un cotxe elèctric calcinat pel foc a Taradell

Tenen un accident a la C-17 a Malla, on abandonen el cotxe

Dos detinguts per agredir l'alcalde i un regidor de Sant Pere de Torelló