L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha accelerat aquesta setmana el transvasament de Sau a Susqueda. L’objectiu de la mesura és el de garantir el màxim possible la qualitat de l’aigua a l’embassament de la Selva, des d’on es fa la captació per a l’ús de boca de l’àrea metropolitana de Barcelona i diverses comarques gironines. El fet de gairebé doblar la sortida d’aigua per la presa de Sau –s’ha passat dels 0,3 hm3 diaris als 0,5– comportarà conseqüències al pantà osonenc. Una d’elles és l’afectació a la fauna de l’embassament. Però qui viu sota les aigües del pantà?
Des del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), el coordinador, Marc Ordeix, apunta en primer lloc que el pantà “és un espai artificial”, on la construcció d’una paret en un punt concret del territori “té com a objectiu retenir l’aigua”. Aquest canvi de flux –del corrent d’un riu a una làmina estàtica– no és anecdòtic, sinó que marca totalment la tipologia de peixos que hi poden viure. D’una banda, perquè l’aigua “quieta i poc renovada” provoca que l’oxigen “hi sigui escàs” i de l’altra, perquè el fons del pantà, en alguns punts amb molta profunditat, “és fangós, molt diferent al terra dels rius”. Tot plegat fa que es generi un ambient aquàtic “que de manera natural no existeix a Catalunya” i per tant les espècies autòctones “no s’hi adapten bé”.
Sí que ho fan, en canvi, moltes de les espècies considerades invasores, que han arribat a Catalunya introduïdes de manera artificial des del centre d’Europa o el continent asiàtic. “Els peixos dels pantans han de ser poc exigents amb l’oxigen i la qualitat de l’aigua”, apunta Ordeix.
El CERM té un exhaustiu coneixement dels peixos dels rius de Catalunya, però del que hi ha als pantans “en tenim una informació més indirecta”. Qui sí que va mostrejar l’any 2018 les espècies que habitaven les profunditats de Sau va ser l’ACA. En l’informe titulat Els peixos dels embassaments i les conques internes de Catalunya es van detectar una desena d’espècies invasores. Els individus que van aparèixer més vegades van ser la lucioperca o sandra, el peix sol i el rutil. També es van capturar una desena de silurs, “el gran depredador del pantà”, apunta Ordeix.
Pel que fa a les espècies autòctones, “hi són presents en alguna raconada”, sobretot els punts on arriben afluents de rierols “amb aigua fresca i en moviment”, com pot ser “la desviació de la riera Major que arriba a prop de la presa” o la zona del torrent de Balà. Es tracta de pocs individus de barbs, bagres, truites o anguiles.
I què passarà si el volum d’aigua de l’embassament de Sau disminueix fins al punt de deixar sense prou oxigen els peixos? L’ACA té a punt un seguit d’actuacions per fer-ne l’extracció. Un protocol que s’acabarà de concretar dilluns en una reunió convocada per l’ACA i on participaran diversos ictiòlegs –experts en peixos– de la Universitat de Vic –el CERM n’és centre adscrit– i de la Universitat de Girona.
En línies generals, l’actuació consistiria a arraconar els esbarts de peixos del pantà, retirar-los amb xarxes i eliminar les espècies invasores, així com mantenir les autòctones o naturalitzades –invasores que no es poden matar– com són la carpa i el carpí.
Per Ordeix, el buidatge del pantà i l’aprofitament del moment per retirar espècies invasores “és una bona mesura des del punt de vista de l’ecologia i la millora de la qualitat de l’aigua”. El coordinador del CERM comenta que anys enrere es va fer un estudi que demostrava que la qualitat de l’aigua del pantà “havia empitjorat per la presència d’aquests peixos”. Un clar exemple és l’ablet o albornell, que per alimentar-se “filtra el zooplàcton que hi ha a l’aigua i es menja els microcrustacis”. Això provoca un desequilibri que es fa visible “amb l’aparició de moltes més algues”. Ordeix també és conscient que per molt que ara hi hagi una retirada a gran escala de peixos invasors “no els eliminaran del tot”.
L’acceleració del buidatge de Sau i les mesures per retirar els peixos morts també es van portar a terme en els episodis de sequera dels anys 2005 i 2008. La tardor del 2005 la previsió de l’ACA era rebaixar-lo al 10%. Tot i que es van arribar a baixar vaixells per capturar peixos, les pluges van fer acte de presència i es va aturar l’actuació. L’any 2008 el pantà es va situar a poc més del 12% de la seva capacitat. En aquella ocasió també van circular embarcacions per l’embassament, i tot i alguna retirada puntual no es va viure una gran mortaldat de peixos.
L’escenari d’extrema sequera que es fa ben visible al pantà de Sau és l’evidència del repte que ja suposa la gestió dels recursos hídrics. Des del CERM, Ordeix demana que malgrat la dificultat de prendre decisions en aquest àmbit “és un problema que hem d’afrontar”. En aquest sentit, creu que s’hauria d’acabar “amb coses que fem per costum” i que en un moment de sequera com l’actual “no tenen cap sentit”. Això inclou, per exemple, “regar la gespa dels parcs i jardins”.
