Les feines de pagès, que més que un ofici són una manera de viure, estan directament lligades al temps. Convé que plogui per regar, però sobretot que l’aigua caigui ben repartida i, alhora, els dies de pluja poden complicar l’haver de treballar a fora. Amb la temperatura, tres quarts del mateix: alguna glaçada no fa mal, però el cereal vol més aviat calor i el que millor acompanya la vianda és que a cada estació la meteorologia sigui la que toca, sense extrems com sequeres de mesos ni pedregades que amb minuts ho arrasen tot.
Fill de generacions d’una família dedicada al camp, Rafael Raurell, de la Guixa, ha mamat tot això des de petit. És home sobretot d’hort i una cara coneguda per la parada amb què fa venda directa cada dimarts i cada dissabte al mercat setmanal de Vic.
Ara a l’hivern cultiva escaroles, cols, porros, bledes i espinacs.
Explica que “tot això aguanta bé el fred. Les escaroles i les bledes són una mica més sensibles, però amb la manta tèrmica resisteixen fins a 2 o 3 graus sota zero”.
A la primavera és el torn de les cebes, els enciams, les patates primerenques i els primers carbassons; i a l’estiu, de l’explosió dels tomàquets, les mongetes, els pebrots o les albergínies.
Raurell en pot parlar amb coneixement de causa i assegura que, malgrat els registres d’aquesta setmana, “a la Plana de Vic cada cop hi fa menys fred”. Personalment ho troba a faltar, i destaca que per plagues com la de la processionària del pi “el fred és el millor insecticida. Natural, barat i eficaç”.
Amb la seva feina constata cada dia com les estacions de l’any es van desdibuixant: “Abans, quan arribava l’octubre ja començava a glaçar. Durava fins Nadal, però llavors ja teníem al cap que s’allargava el dia i que quedava poc pel bo. Avui pot ser que dinem el 25 de desembre amb màniga curta i en general no fa gens de fred, igual que als estius s’ha intensificat la calor”. Això últim també és un problema per a l’hort, ja que encadenar dies i dies amb el termòmetre per sobre dels 40 graus “fa que reguis només perquè el que has plantat no es mori. Ha de ser a la nit i l’endemà et lleves amb tot un altre cop sec a causa de la calor”.
Les nevades són un altre exemple de les dues cares de la moneda: “Per al cereal, quatre dits van perfectes, perquè es compacta i es va fonent a poc a poc. La terra absorbeix l’aigua lentament”. El problema és com es compliquen la feina i la mobilitat. Per això “soc del parer que si vols neu, millor ves a la muntanya”.
Raurell va treure’s el bestiar i avui combina l’hort amb el cereal. Té aproximadament una hectàrea reservada a la verdura que comercialitza a la plaça Major, un negoci familiar que es remunta a la Guerra Civil: “Fa 80 anys, els meus avis hi anaven amb carro i cistelles, després amb un Citroën dos cavalls, i ara ja tenim el camió”.
La venda directa és el que ha fet sempre –li agrada tractar i xerrar amb la gent– i l’entén com una manera de posar en valor la feina del pagès: “Si t’ho culls i t’ho vens tu, pots explicar qualsevol cosa del producte, a més a més que no existeix el marge que es queden els intermediaris”. És en aquest sentit que prefereix vendre menys però millor, encara que això pugui implicar perdre gènere pel fet de no estar tractat. “La fruita potser no és tan maca com una que vingui de Mercabarna, s’arruga abans, però és autèntica. I el client que hi entén, ho sap.”
Amb aquesta filosofia continua i continuarà fent de pagès. Ulls al cel, peus a la terra i mans vinga treballar.
