El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha apreciat en part el recurs d’apel·lació presentat per Emili Zegrí, l’advocat de Manel Bonay, el veí del barri de Sant Llàtzer de Vic que el 2010 va escanyar i matar la dona.
I li ha rebaixat la pena imposada inicialment a l’Audiència de Barcelona de 17 anys i 8 mesos de presó a 11 anys i 3 mesos.
El que queda igual és la indemnització de 260.000 euros que ha de pagar a la família de la víctima, Cristina Mas.
En concret, el TSJC ha considerat que el jurat popular va cometre en el seu veredicte un “error en l’apreciació de la prova pericial psiquiàtrica”.
Es refereix al fet que no van fer cas per emetre el seu veredicte a les declaracions de fins a nou psiquiatres diferents el judici que va fer-se el mes de desembre passat a Barcelona.
Tots nou van coincidir en el diagnòstic: Manel Bonay patia en el moment de l’assassinat una malaltia psiquiàtrica que li impedia ser del tot conscient de la gravetat del que estava fent.
Amb tot, en el veredicte el jurat popular només va donar per bo que Bonay tenia “lleugerament i lleument alterades” les seves facultats.
I ara el TSJC es remet a jurisprudència del Tribunal Suprem, segons la qual en casos que un seguit de pèrits hagin coincidit en una tesi, i que aquesta no hagi estat desmentida per cap altra prova practicada en el judici, el jurat n’ha de fer cas.
Si no ho fa, el Suprem considera que es podria incórrer en un error en la valoració de la prova.
Així doncs, a l’hora de valorar l’estat mental de Manel Bonay el dia dels fets, el 27 de març de 2010, el tribunal corregeix la qualificació d’atenuant que se li va donar al fet que tingués “lleugerament” alterades les seves facultats, i ara hi aplica el que se n’anomena un eximent.
Un eximent incomplet, però.
Això li permet al TSJC rebaixar-li la pena substancialment, però no fins on pretenia la seva defensa.
No li té en compte el que en argot jurídic s’anomena eximent complet perquè el tribunal considera que també hi ha un seguit de contraindicis que indiquen que Bonay tenia “inevitablement afectades”, però no anul·lades, les seves facultats.
Entre altres, l’escassa credibilitat de l’intent de suïcidi posterior a l’assassinat o la presència d’alguns símptomes de lucidesa en parlar “amb naturalitat” amb les persones que van arribar al lloc dels fets una estona després.
La sentència del TSJC, contra la qual encara pot presentar-se recurs davant el Tribunal Suprem, fa un repàs detallat de les declaracions dels nou psiquiatres que van declarar en el judici, “tots ells funcionaris imparcials i prestigiosos”, com diu el tribunal.
I arriba a la conclusió que difícilment l’acusat hauria pogut simular una malaltia mental per escapar-se de la presó. De fet, aquesta ja havia estat diagnosticada mesos abans i rebia tractament per a la mateixa.
El dia abans de l’assassinat, de fet, una de les psiquiatres va recomanar-ne l’ingrés hospitalari, que no va arribar a fer-se perquè precisament la seva dona va oferir-se per cuidar-lo ella mateixa, no conscient de la gravetat de la malaltia del seu marit.
Les psiquiatres que l’han tractat des d’aleshores van coincidir també en el mateix diagnòstic.
Manel Bonay, que el 2010 tenia 38 anys, va matar la seva dona Cristina Mas, de 33, escanyant-la amb una corda.
El jurat considera que en fer-ho des de l’esquena i sense que ella pogués ni tan sols oposar-s’hi, ho va fer amb “traïdoria”, circumstància contra la qual també s’havia presentat recurs i que el TSJC no ha acceptat.
