La recepta per a la indústria

En el que portem de segle el pes de la indústria en l’economia europea ha retrocedit. “A Alemanya, en pocs anys, han passat del 33% al 20% del PIB i mentre disminuïa la indústria, pujava el sector serveis. La indústria ha perdut un 23% del pes sobre el conjunt de l’economia en un moment que el PIB estava en expansió. I a Catalunya i Espanya la tendència és la mateixa.” La diagnosi la feia dilluns a la UVic Oriol Alcoba, director d’Innovació i Transferència de Coneixement a Esade, en la segona sessió de les jornades “L’economia catalana en un món en fractura”, organitzades per la Facultat d’Empresa i Comunicació, sota la direcció de Pere Aragonès. El diagnòstic d’Alcoba era compartit per l’altre ponent de la tarda, Dimitri Zurstrassen, Economist Fellow a la DG GROW de la Comissió Europea i professor a la universitat Luiss Guido Carli, connectat a través de videoconferència en una sessió dedicada a la nova política industrial europea i les possibilitats de Catalunya. La indústria europea ha perdut pes respecte, per exemple, a l’asiàtica. Després de tres dècades d’obertura a l’exterior, però “amb una política industrial activa ineficient”, deia Zurstrassen, la crisi econòmica i financera de 2008 va suposar el primer dels punts d’inflexió que ha patit la indústria europea en els darrers 15 anys, accentuat en el darrer lustre amb la pandèmia o la invasió d’Ucraïna que “han trencat les cadenes de valor”. Al seu torn, l’Àsia, i sobretot la Xina, han guanyat terreny fent el contrari que ha fet Occident, que impulsava els sectors estratègics des de la recerca. “La Xina ho ha fet al revés”, deia Alcoba, “inicialment anaven al nucli central, amb costos baixos que atreien inversió estrangera”. Un cop tenien la fabricació al seu país “van intentar fer el que feien els altres, copiant. El següent pas va ser el producte propi, generar tecnologia, i ara lideren la ciència, la generació de coneixement. És el camí contrari al nostre i molt més ràpid”. Això els ha portat a ser referents en sectors estratègics com els semiconductors, el vehicle elèctric o les cèl·lules de producció d’energia solar, deia Alcoba. El que necessita Catalunya (i Europa) en aquest escenari són, segons Alcoba, una estratègia a llarg termini, a partir d’un pacte nacional per la indústria, “cuidar la indústria local, atracció d’inversions més sofisticades, emprenedoria, regeneració del teixit industrial, reindustrialització i sectors i projectes estratègics amb polítiques horitzontals”. Són fonamentals les polítiques públiques, concloïa Alcoba, que aplaudia iniciatives recents com els fons Next Generation. “Per primera vegada Europa s’endeutava mancomunadament per donar suport a un canvi de model productiu amb una funcionalitat clara: finançar la recerca i tota la cadena de coneixement, també la indústria.”

La recepta per a la indústria

“Vic és el bressol d’un model innovador de reconeixement de la dependència a tot l’Estat”

Protesta a Vic per plantar cara al Plater

Tot obert per a la tornada

Mor un motorista en un accident a la BV-5301 al Brull

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells