Química, física, biologia… Les ciències sempre li havien cridat l’atenció, però Núria Malats està convençuda que ser de Castellterçol va jugar un paper clau en una carrera professional que l’ha acabat convertint en especialista en epidemiologia i genètica molecular del càncer. Cita, en concret, la figura del doctor Salavert. I no només pel rigor científic i el tracte que dispensava als pacients com a metge de capçalera a Castellterçol, sinó perquè va ser la primera persona que li va deixar llibres i amb qui va discutir sobre medicina. Això li va despertar la vocació i arribat el moment, després de fer BUP a Moià i COU a Barcelona, Malats va decidir matricular-se a Medicina. Actualment lidera un equip del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) especialitzat en càncer de pàncrees, una malaltia poc freqüent però amb cada cop més prevalença i altament letal perquè s’acostuma a detectar en fases avançades.
La recerca del seu grup parteix d’entrevistes tant a persones sanes com malaltes amb l’objectiu d’arribar a modelitzar el risc de desenvolupar càncer de pàncrees i, d’aquesta manera, poder prevenir i controlar-lo millor. Malats explica que a diferència del de pulmó, per exemple, molt associat al tabaquisme, l’etiologia del de pàncrees és “complexa”, ja que hi intervenen múltiples factors i “abordant-ne un de sol no baixa la incidència”. Dels pacients n’extreuen també mostres biològiques com saliva, orina o ungles que se sumen a l’anàlisi d’informació mitjançant intel·ligència artificial i eines de big data. Tot aquest treball pretén afinar al màxim la definició de la població de risc i desenvolupar programes de cribratge per detectar la malaltia en etapes inicials, quan encara no ha donat la cara. En paral·lel, la investigació del CNIO obre la porta a intervencions actives de prevenció mitjançant fàrmacs, vacunes, vitamines, antioxidants… “El somni seria construir un algoritme que tots tinguéssim al telèfon mòbil i ens permetés fer un primer filtre de cribratge, com amb les malalties cardiovasculars”, explica Malats, “en aquest cas estimem el risc contestant si bevem o no, si tenim diabetis, obesitat… A les persones que els sortís elevat els faríem l’assaig amb els altres marcadors i només a aquelles amb un risc molt alt els oferírem entrar als programes de cribratge”. De moment aquesta meta encara queda lluny, però hi ha “moltes proves a la rampa de sortida”.
Al seu laboratori anar avançant ho fan possible investigadors amb perfils i nacionalitats diverses, a més a més d’ordinadors, cables i pantalles. Malats destaca, en aquest sentit, que no compleixen la imatge estàndard de fer servir provetes i reactius, ja que tenen com a eines de treball equips informàtics, l’estadística i les matemàtiques. La seva pròpia trajectòria professional sempre ha basculat en aquesta direcció i amb el pas dels anys l’ha portat a viure en altres països, a ciutats com Lió o Toronto, i anar-se especialitzant en genètica i epidemiologia. Actualment fa 15 anys que està instal·lada a Madrid, però es desplaça sovint a Castellterçol per visitar la seva mare i la resta de la família. Són sis hores de cotxe –les té comptades– i normalment les dedica a escoltar música i cantar. En això últim diu que no hi té la mà trencada, però amb llegir novel·les i passejar és al podi de les seves aficions portes enfora del laboratori.
