Reconeixen el “passat esplèndid” de les cooperatives històriques

Nascudes fa aproximadament un segle, les cooperatives de consum han anat essent engolides, en molts casos, per la gran distribució. Però hi ha excepcions. Només a Osona n’hi ha tres d’actives de la cinquantena que hi havia fa un segle i dissabte van rebre un reconeixement com a històriques en el marc de la primera trobada del cooperativisme de la Catalunya Central, organitzada per l’Ateneu Cooperatiu d’aquesta demarcació a les instal·lacions de Can Grau, a les Masies de Roda, espai gestionat per la cooperativa Cardant Cultura. Són l’Amistat de Montesquiu, la Familiar de Sant Pere i l’Activitat Obrera de l’Esquirol. També es va reconèixer la Mútua de Pa i Queviures de Manlleu, aquesta ja sense botiga des del 2008. El reconeixement al cooperativisme històric s’ha pogut fer després d’un treball exhaustiu de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i el Museu del Ter, amb historiadors com Josep Casanovas, Joan Torrents i Gerard Vallejo. “L’entramat era més important del que prevèiem inicialment i per això ho havíem de reconèixer”, deia dilluns a EL 9 FM Alba Rojas, coordinadora de l’Ateneu de la Catalunya Central, que destacava el paper de les cooperatives de fa un segle impulsades davant la necessitat “d’agrupar-se per consumir béns de primera necessitat o cultura. Però al llarg de la història també hi ha hagut propostes d’habitatge o consum d’energia que ja existien”. Rojas destacava que aquestes cooperatives “van resistir l’embat del franquisme i la proposta de model neoliberal i això per a nosaltres no és menor”. Per això, des de l’Ateneu s’ha considerat homenatjar la tradició cooperativa catalana en un acte que va comptar amb el “màxim exponent del cooperativisme”, com el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Guillem Llorens, i el nou director general d’Economia Social, David Bonvehí. Fer una mirada retrospectiva “ens permet situar-nos en el present i construir el futur pensant que venim d’un passat prou esplèndid”, diu Rojas. La realitat de les cooperatives històriques és diversa. Mentre que a l’Esquirol i Montesquiu continuen regentant botiga (i també bar, en el cas de la del Collsacabra), a Sant Pere mantenen el patrimoni i tenen tant el bar com la botiga operatius, però externalitzats. “Ens va agradar l’acte de dissabte perquè és un reconeixement a les persones que al llarg de 100 anys han adaptat la cooperativa per tal que encara hi sigui”, diu Montse Comas, tresorera de la cooperativa santperenca. L’entitat té actualment 105 socis. La majoria d’ells han heretat el títol d’avis i pares. Comas explica que, en certa manera, es continua donant el servei pel qual la cooperativa va ser pensada. “Quan va néixer, era una cooperativa de consum. La idea era agrupar socis per poder comprar un producte de millor qualitat i a un preu més econòmic.” Avui, la botiga que hi ha a l’edifici de la cooperativa és un supermercat i carnisseria, l’única carnisseria que queda a Sant Pere. “Dona abastiment al poble”, diu Comas. El mateix amb el bar, que fa també la funció social d’aglutinador. El lloguer que cobra la cooperativa dels dos negocis serveix per pagar la hipoteca de les obres de reforma de l’edifici que es van fer en el marc del pla de barris. El llegat històric del cooperativisme existeix i de cooperatives constituïdes en les darreres dècades i anys, també. Al registre de la Generalitat, a Osona (Lluçanès inclòs) i el Ripollès hi consten avui 186 cooperatives (161 a Osona i 25 al Ripollès). N’hi ha que destaquen pel volum de socis, com la Cooperativa Plana de Vic (1.134), la Popular de Fluid Elèctric Camprodon (959) o, entre les històriques, la Mútua de Manlleu (300). En els darrers anys, les comunitats energètiques han fet disparar el nombre de cooperatives, però l’aposta per l’economia social i solidària no és exclusiva ni d’una època ni d’un sector. I dissabte també se’ls va voler reconèixer. “Toca a molts sectors d’activitat: habitatge, transició energètica, cultura, alimentació, indústria o serveis”, destaca Alba Rojas, que afegeix que, al cap i a la fi, “no deixes de fer una activitat econòmica que ha de funcionar i ser solvent. Per nosaltres és important el sistema de governança, que impacti en el territori i posi les persones al centre”.

Reconeixen el “passat esplèndid” de les cooperatives històriques

L’Ateneu Cooperatiu va fer més de 40 acompanyaments a Osona i el Lluçanès, el 2024

La Comunalitat de Vic fa balanç dels dos primers anys de vida

L’advocacia alerta del risc de col·lapse i vulneracions de drets si la regularització no té prou recursos i garanties

“La pedregada ha estat la situació més difícil que hem hagut de gestionar”

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin