Del Club de Caçadors de Becada n’és soci fundador el vilatortí Josep Ullastre, amb més de 15 anys d’afició i experiència dins d’aquesta modalitat. El programa de l’assemblea inclou, entre altres activitats, una taula rodona amb la presència de la Generalitat i la Federació Catalana de Caça, amb “la gestió i la sostenibilitat del medi com a aspectes centrals”, assenyala.
Durant l’assemblea també es presentarà el projecte iniciat des del club per fer el seguiment a temps real del vol d’un d’aquests ocells migratoris, gràcies a un transmissor que porta incorporat “i que ens dóna dades molt valuoses sobre rutes, distàncies recorregudes i horaris”, apunta Ullastre.
En concret, el que s’està seguint actualment, batejat com a Bertiz, va ser alliberat el febrer passat a Navarra i pels volts de Sant Jordi el tenien localitzat a Finlàndia, rumb al nord.
“Anteriorment n’havíem alliberat des d’aquí, però la cobertura per satèl·lit és molt dolenta al Mediterrani”, assenyala. Per la ruta interior, en canvi, el senyal arriba molt millor i “ens aporta més informació”.
Ullastre assegura que la posada en marxa d’aquest programa dóna un valor afegit a la caça de la becada, perquè “ens apropa molt més a aquests ocells i els converteix en objecte d’estudi”.
Totes les dades que es van recollint “poden estar al servei d’investigadors, i entenem que de cara al col·lectiu de caçadors és una manera de sensibilitzar pel respecte i la gestió responsable de la caça”.
És precisament en els límits i els calendaris d’aquest tipus de caça menor que es vol incidir durant l’assemblea d’aquest cap de setmana. “La de la becada s’ha convertit pràcticament en l’única modalitat de caça salvatge, i això hi ha portat molta gent i s’ha traduït en un cert descontrol”, apunta Ullastre.
La zona d’Osona i el Ripollès, a més, està “al rovell de l’ou” en aquesta modalitat i d’aquí l’interès, també, de la trobada d’aquest cap de setmana.
Pel que fa al programa de seguiment, la principal novetat és el nou transmissor, amb un pes de 12,5 grams, que “entenem que és el que pot suportar còmodament l’ocell”.
S’alimenta amb energia solar i, malgrat algunes intermitències, ofereix informació regularment. El sistema d’anellament també s’havia fet servir, “però òbviament era més limitat”.
