Feia anys que al número 6 de la plaça Major de Sant Boi de Lluçanès no hi vivia ningú. Des que els darrers llogaters en van marxar l’edifici va quedar buit i estava en venda. Des de fa una setmana, però, hi viuen una parella amb els seus quatre fills. Són ucraïnesos que fugien de la guerra cap a un lloc més segur. La casa s’havia anat degradant i estava buida, però ara mateix ningú ho diria després que el veïnat s’impliqués en la reforma en només 48 hores. Algunes veïnes –alguna havia estat implicada a l’ONG Osona amb els Nens fa anys– van saber de la necessitat de trobar habitatge per acollir famílies, per la qual cosa van contactar amb la propietària de l’edifici, que es va sensibilitzar amb la causa i va veure bé acollir una família. Tot va quadrar de seguida i el poble es va abocar a preparar l’espai en poc temps.
Dimecres de la setmana passada començava la mobilització –també es va fer una crida des del consistori– i divendres ja estava a punt perquè hi entrés la família. Segons explica l’alcalde, Marc Parés, el consistori es va posar en contacte amb l’ONG per explicar que podien tenir aquesta casa a disposició. “Vam demanar que si era possible podíem acollir una família amb nens”, explicava.
La família que ja hi viu tenia contacte amb la comarca a través de la germana de la mare. Feia dies que havien arribat a Alpens 11 persones, de la mateixa família. Una de les germanes havia vingut en les acollides que l’ONG feia als estius a persones procedents de la zona afectada per l’explosió de la central nuclear de Txernòbil. Així que en esclatar el conflicte no van dubtar a fugir cap a un lloc on tenen coneguts, la seva família catalana. La noia, per tant, va intentar portar els seus familiars directes però calien espais. El pare dels infants –tres nenes i un nen– ha pogut sortir del país perquè els està permès si són famílies nombroses.
En 48 hores es va deixar l’espai a punt per entrar-hi a viure
En saber que ja tenien qui podia habitar la casa, va començar la reforma exprés per disposar-ne al més aviat possible. Van netejar-la, la van pintar, hi van posar un dipòsit de gasoil, mobiliari com el llit de matrimoni, tres llits per als fills més grans i un llitet per al més petit. També van parar la llar, habilitar la cuina i tot el necessari: “Ha passat d’estar buida a poder-hi viure amb completa normalitat”, recordava l’alcalde. Entre tot plegat la iniciativa popular ha implicat entre 20 i 30 persones, apuntava Parés, i també Càritas, el banc d’aliments i l’associació de famílies de l’escola. Tothom hi ha aportat el seu granet de sorra.
Malgrat la barrera idiomàtica, ja que els és difícil de comunicar-se, aquests primers dies han situat la família, els han ensenyat el poble i els serveis bàsics. També han posat una urna solidària on es poden fer aportacions per a la manutenció dels primers dies. Els nous inquilins, deien les veïnes, “estan disposats a fer el que sigui per treballar i poder mantenir-se” al més aviat possible.
Parés apuntava que malgrat que l’estada no se sap de quant temps serà, van demanar que si podia ser que hi anés una família amb nens ja que també podia ajudar a mantenir serveis del poble com la llar d’infants, on ara hi ha quatre alumnes, i també l’escola, on són poc més d’una trentena. De fet, deia l’alcalde, a l’escola ja estan preparats per poder rebre els nous alumnes. I al poble tenen també les portes obertes per a possibles futures acollides.
