“A vegades s’ha creat la ficció que les esquerres són el planeta piruleta”

Tal com estava previst des del juliol del 2024, Josep Maria Reniu (Vic, 1969) acaba d’agafar el relleu de senador d’ERC a Laura Castel. Politòleg i professor universitari, en aquesta entrevista parla de la nova etapa (la segona al Senat), de política local i de les eleccions municipals del 2027. L’hem citat en una de les taules d’escacs de la rambla del Bisbat. En sap, de jugar-hi?Hi havia jugat de petit. A les festes del barri dels Caputxins, quan encara es muntava l’envelat, alguns anys hi organitzaven unes partides simultànies. Algun cop hi havia anat. La política ho és, una partida d’escacs?Hauria de ser-ho, però cada cop s’entén menys així. Malgrat que poden arribar a ser molt agressius, els escacs mantenen unes normes. En l’actual context polític s’ha perdut el respecte als mínims de comportament, expressió i actuació. En aquest panorama que descriu, sent senador té la sort d’exercir la figura política més invisible?Com a acadèmic, m’he especialitzat en sistema polític espanyol i governs de coalició. Als meus alumnes, quan arribàvem al parlamentarisme, els deia que si el Senat desaparegués, no passaria res. Ja us podeu imaginar la de correus d’estimats exalumnes que el 2021 [en la primera etapa com a senador] em preguntaven què hi feia. Realment és un espai que resta invisible a la ciutadania, llevat d’aquelles persones a les quals servim desembussant algun problema. Posi’n exemples.Vuit pisos de lloguer social a Roda obtinguts de la Sareb. Vaig tenir l’oportunitat d’assistir al lliurament de claus a les persones que en van obtenir algun. Està a punt de tancar-se la conversió de la caserna de la Guàrdia Civil de Capellades (Anoia) en un nou CAP, millores al repetidor de Puigdon d’Alpens… Dins la invisibilitat general, si creient-nos l’actitud de servei públic he pogut millorar la vida a algú, em dono per més que satisfet. Al Senat hi té majoria el PP. És una eina de desgast del que intenta aprovar el govern espanyol al Congrés. Estant ideològicament als antípodes, quin paper hi fa ERC?Parlant ara com a politòleg, diria que aquesta és la màgia del parlamentarisme i el sistema de majories i minories. Si tenim un govern dividit, amb una majoria a una banda i l’altra a l’altra, què de diferent es podria esperar? Que s’hi posin bé? El problema és haver perdut el respecte a totes les formes, procediments… Massa sovint s’acaba embrollant inútilment. El Senat té sobre la taula la proposta de finançament singular per a Catalunya. Quant temps hi passarà?Això és un capítol a banda. Tot el que impliqui Catalunya els fa sortir urticària, com una mena de reflex de Pàvlov. Hi ha ciutadans que se’n beneficiarien i que són votants seus, igual que comunitats on governen. Cada cop que surt el concepte Catalunya, però, no volen donar ni el més mínim espai per a cap tipus de reconeixement, ja no nacional –això queda molt lluny–, sinó a l’especificitat catalana. És un drama. Quina opinió té sobre la llei contra la multireincidència?Les esquerres tenim un pecat: amb segons quines temàtiques no parlem clar. La multireincidència és un problema, i la solució no passa ni per més repressió i càstig ni per més bonisme. No tinc la fórmula, però hem de trobar la manera amb els recursos del sistema. Això no ho hauria dit igual fa cinc anys.Perquè en aquell moment les esquerres creien que era fer el joc al discurs de l’ordre. En diré una de molt clara, i la penso com a politòleg i com a ciutadà: el binomi ordre-seguretat és el primer i més important principi republicà, perquè garanteix als ciutadans poder exercir els seus drets i llibertats. A vegades, i intencionadament des d’altres posicions ideològiques, s’ha creat la ficció que les esquerres són el planeta Piruleta. No és veritat. Sense un entorn de seguretat i d’ordre, com puc reclamar llibertat d’expressió o exercir els meus drets d’opció sexual? A Vic, Manlleu, Torelló… hi ha un problema de seguretat?No, però la ciència política ens ensenya que les preocupacions dels ciutadans en els àmbits municipals sempre volten quatre temes: ordre-seguretat, mobilitat, neteja i manteniment. Els nostres no són municipis insegurs, però és molt fàcil que hi pugui créixer un discurs que posa l’accent en la sensació contrària. Alguns juguen a fer això. Com deia, s’ha perdut el mínim respecte a les normes bàsiques de la política i l’enfrontament ideològic. Així segur que no es construeix res per a la col·lectivitat. Al principi li preguntàvem pels escacs. El futur del CAP Vic Nord s’hi ha convertit, en una partida?No. Ho sembla. Segur que entén que els veïns es queixin que estan marejats.El que estan és enfadats. Si jugaven amb les blanques, portaven la iniciativa i van fer una cosa que aplaudeixo absolutament: plantejar una consulta popular no referendària. La van delimitar a la perfecció, van presentar una memòria molt ben feta… On és el problema? L’Ajuntament va cometre un error de P3: en comptes d’estudiar-ho i ajustar el que calgués, s’hi va girar d’esquena. Però sí que estan confosos sobre el futur del CAP. Des d’ERC poden assegurar què passarà?Esperem que al que s’ha compromès el Departament de Salut en l’esmena als pressupostos. I també veurem si des de Madrid podem pressionar a aclarir la nebulosa sobre la titularitat de l’edifici del CAP i la Tresoreria General de la Seguretat Social. La llàstima és l’enorme error polític de no haver entomat una petició ciutadana amb un suport brutal. Ara tindrem un tema que arribarà a la campanya electoral, i tant. Qui les guanyarà, les eleccions, a Vic?ERC. I qui governarà?ERC. Com a politòleg, em contestaria el mateix?Sí. Tindrem un escenari que en el meu sector acadèmic professional xalaré com un nen petit. Vaig fer la primera tesi doctoral a Espanya sobre governs de coalició. Estic segur que caldrà arribar a acords… Veig plausible un empat tècnic entre Junts i ERC, que recuperant la figura de Joan Ballana és de preveure que creixerà. Podria haver estat Josep Maria Reniu el cap de llista?Ui, que malament aniria la ciutat! No ho sé. Li ho van proposar?Diuen, diuen, diuen… Això és que sí.De petit fins i tot tenia eslògans: “Sigues viu, vota Reniu”, “Somriu, arriba en Reniu”, i el tercer, “Per un futur més viu, vota Reniu”. Però és clar que la vida m’ha portat per altres bandes. Sí que ajudaré al 100% en tot allò que pugui. ERC ha passat un temps de crisi interna. On són ara?Tres presidències de la secció local en vuit anys, els efectes col·laterals del procés, no tenir tampoc l’opció de gestionar políticament el govern… Ara estem en un moment de canvi, diria que en el de fer el rebot. Déu-n’hi-do quina calor aquí fora.Massa. N’ha passat a Vic i a Madrid?Sí. Quants cops hi ha anat des que torna a ser senador?Un. El Parlament em va designar el 23 de juliol, el 24 vaig signar la declaració legal i el dilluns 27, a Madrid, m’ho vaig passar teta. Intento mantenir, més enllà de la qüestió professional, el màxim de bon ambient. I val per a tothom: conserges, persones que ens faciliten la logística i el dia a dia, la gent del bar… Sense ells no faríem res. Quan torna a començar el curs?El 2 de setembre hi ha ponència de la modificació de la llei de la dependència, i el dia 3 tenim comissió. Passarà per ple els dies 8 i 9. Mentrestant, alguna afició d’estiu?Cuinar. De sempre estic a càrrec de la logística familiar. Què toca avui per dinar?Amanida de pasta i filets de pollastre. Els he deixat marinant amb taronja abans de venir.

“A vegades s’ha creat la ficció que les esquerres són el planeta piruleta”

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici de vuit metres a Setcases

Reobren la carretera de Ribes després de l’esllavissada

L’atrapen quan intentava robar en un cotxe a Torelló

Marc Ginesta i Maia Salomon s’imposen a la 49a Cursa de Festa Major de Manlleu

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

Ja hi tornem a ser

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Dos detinguts per agredir violentament un home a casa seva a Torelló

El taller morer, de Camprodon: De tots i per a tots

“Hem tornat a néixer”