Renovar-se o morir

Les funeràries han hagut de millorar el seu catàleg de serveis després de la liberalització del mercat, si bé a Osona es continuen imposant les pròpies del territori, que miren de respectar-se les zones que tradicionalment els han pertangut. És al Ripollès on el negoci es va traspassar a una empresa de fora, tot i que a Camprodon el continua prestant l’Ajuntament. A Osona, el Ripollès i el Moianès hi ha unes 1.800 defuncions cada any, una xifra que està una mica per sobre de la taxa mitjana del país, de 8,47 morts per cada 1.000 habitants. D’aquestes, més de 300 es produeixen al Ripollès, on la mortalitat és més elevada perquè la població està més envellida. Encara que actualment el servei funerari està liberalitzat, hi ha un grapat de companyies que es reparteixen el territori i també van sorgint noves empreses que s’ocupen de la cerimònia i de totes les gestions per assessorar les famílies en aquests moments de dolor. El sector també s’ha hagut de reinventar. Cada vegada hi ha més demanda d’incineracions i de cerimònies laiques en les sales multiconfessionals dels tanatoris o altres espais de què disposin els ajuntaments. D’aquí també en deriven altres serveis més enllà dels tràmits burocràtics, el tractament del fèretre o l’ornamentació, com les característiques de la cerimònia o fins i tot es pot sol·licitar assessorament psicològic. Amb el temps, el servei funerari “ha canviat molt”, ressalta Albert Blanqué, quarta generació de Funerària Blanqué, una empresa familiar com Funerària Xicoy, que ja va per la cinquena generació, o Funerària Cuberta, per la sisena. L’origen del seu servei prové del negoci de la fusteria, que antigament era l’encarregat de fer els taüts a cada població. Aquestes tres empreses controlen bona part del territori a Osona i coincideixen a dir que entre elles es respecten les zones que tradicionalment els han pertangut. Cuberta domina el sector amb un 60% dels enterraments d’Osona, ja que treballa a les poblacions més importants del centre de la comarca. Va obrir el primer tanatori a Vic –amb un nou edifici construït fa deu anys on també hi ha crematori i sala multiconfessional– i ara també té els de Manlleu, Centelles i el que s’està construint a Roda. Xicoy, segon en nombre d’enterraments, s’ocupa de la Vall del Ges, el Voltreganès i el Bisaura i té el tanatori i el crematori de Torelló, on també es fan les incineracions de Blanqué –amb tanatori a Prats i servei a tot el Lluçanès– i les de la Mancomunitat La Plana. Aquest ens públic, que ara estrena un nou equip de personal a càrrec del servei, va decidir oferir-lo per reduir el cost que suposava per a les famílies i perquè “també tenim pobles molt petits que ho necessiten i la veritat és que estem molt contents de com funciona”, apunta la seva presidenta, Anna Magem. En termes de mercat “les empreses més grans s’ho van quedant una mica tot”, apunta Jan Xicoy, i per això aquestes funeràries d’àmbit local vetllen per prestar un servei personalitzat a les famílies, que se sentin acompanyades i puguin vetllar el difunt en unes instal·lacions amb la discreció i la comoditat que desitgen en aquests moments. Aquest és el cas del que ha passat al Ripollès, on Áltima s’ha quedat amb el negoci i les instal·lacions de Pompes Fúnebres del Ripollès. Aquestes empreses –a Vic també hi ha una segona funerària del grup Interfuneràries– poden oferir una gran varietat de tarifes i serveis unificats, encara que el preu per l’ús de les seves instal·lacions oscil·la segons la zona. On més barat és un enterrament és a Camprodon, perquè el servei el presta el mateix Ajuntament. “S’ha fet de tota la vida i és un servei enfocat a la gent del poble”, ressalta l’alcalde, Xavier Sala, que reconeix que “les tarifes són molt reduïdes”. A la resta de llocs s’ha de comptar com a mínim amb uns 2.000 euros, tot i que hi ha moltes variables. La incineració suposa un sobrecost, però resulta més econòmica que una inhumació si s’ha de comprar un nínxol, que en pocs casos es pot trobar per sota dels 1.000 euros. Ara bé, “d’enterraments de 6.000 euros cada cop se’n fan menys”, diu Jan Xicoy. EL CAP DE SERVEI FUNERARI DE LA MANCOMUNITAT LA PLANA ES JUBILA DESPRÉS DE 39 ANYS Discreta com ha estat sempre la seva feina, Àngel Serra no vol fotografies en el seu comiat com a responsable del servei funerari de la Mancomunitat La Plana. Amb 71 anys complerts en portava 39 exercint aquesta professió, temps suficient perquè s’hagi guanyat la confiança de moltes famílies del sud d’Osona. “A algunes cases hi he anat fins i tot quatre vegades a buscar-los”, recorda, i com que el tracte que ofereix aquest organisme públic “és molt de poble” els familiars es posaven a la seva completa disposició quan es veien en la necessitat d’haver de reclamar els seus serveis. “Molta gent em deia: ‘fes tu mateix” a l’hora de decidir les característiques de l’enterrament, perquè “ja es refiaven de mi”. Serra ni recorda amb exactitud quan va entrar en aquest ofici, “entre el 79 i el 80” a iniciativa del capellà de Santa Eugènia de Berga. “Tenien un cotxe propi i el capellà el portava, anava a les cases, feia les esqueles, es cuidava del taüt, feia riure perquè ho feia tot”. Com que això no podia ser li va oferir la feina, però amb una vintena d’enterraments a l’any “no em sortia a compte” dedicar-s’hi exclusivament i el mateix capellà, que “llavors eren els que manaven”, va parlar amb els seus homòlegs de Taradell i Viladrau perquè també els pogués oferir el servei. El 1995, poc després que la Mancomunitat La Plana incorporés una funerària al seu catàleg de serveis a disposició dels ajuntaments adherits, “ens vam reunir amb en Redorta [Joan, que n’era el president]”. Ambdós van acordar fusionar les dues empreses i Serra va anar estenent el seu radi d’acció a una desena de pobles més i va triplicar el nombre de serveis. Amb tants anys d’acompanyar les famílies en el dolor “hi ha coses a les quals no t’acostumes, com quan has d’enterrar una criatura. Què els dius a la família? Es passen tràngols”, i també és una feina molt sacrificada perquè s’ha d’estar sempre pendent i “a vegades hi has d’anar de nit”. Però també ha viscut la millora del servei que ha suposat l’obertura dels tanatoris de Tona i el de Taradell, on també es poden oficiar cerimònies laiques, que “cada cop et demanen més però no deixen de ser un tant per cent molt petit”.

Renovar-se o morir

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

La 13a Cronoescalada a la Creu de Gurb reuneix 250 participants, entre cursa i caminada

Vic acull el vuitè fòrum de seguretat alimentària, centrat en la intel·ligència artificial

“Ens sentim molt beneïts amb aquest procés”

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour