L’any 2015 es va acabar amb una mitjana del preu del porc viu més baix des de l’any 2010. Especialment des del mes d’octubre i fins pràcticament al mes de maig, els ramaders no integrats a grans cases perdien al voltant de 15 euros per porc, segons els càlculs d’Unió de Pagesos. El preu era tan baix que no cobria el cost de produir-lo. Entre el gener i l’abril va estar sempre per sota l’euro –0,94 en el punt més baix– i va ser a partir del 21 d’abril que va anar pujant fins a l’1,33 d’aquest mes de juliol. Mai en els darrers 10 anys s’havia donat una situació semblant amb una diferència tan gran en 13 setmanes. Aquesta millora ha permès als ramaders recuperar-se, però no ha estat suficient segons UP perquè el balanç quan es compta des del darrer trimestre del 2014 fins ara “s’han perdut cinc cèntims de quilo per animal viu”. Tot i així, el 2014 va ser un bon any fins precisament el darrer trimestre.
El sindicat considera que aquesta baixada de preu té a veure amb l’augment de porcs sacrificats –gairebé un 4% més el 2015 i amb el pes més elevat dels últims nou anys–, un cert retrocés en el consum de porc i el tancament de les exportacions a Rússia, tot i que darrerament s’han obert exportacions a altres llocs que és el que ha fet que el preu remuntés. Aquest 2016, per exemple, està creixent la demanda a la Xina i el Japó. Una dada més que confirma l’augment de producció a l’Estat espanyol és que durant el 2015 ha passat a ser el primer productor de porcí de la Unió Europea (té el 19,5% dels 28 països europeus), per davant d’Alemanya (que en té el 19%). I dins l’Estat espanyol, és Catalunya qui té més cens de porcs i fa més sacrificis. En concret hi ha un cens de 7.699.764 caps (el 27% del total a Espanya) i se sacrifiquen 1.644.170 tones a l’any (el 42% del total). I és que l’Estat espanyol té provisions de carn de porc del 165,8% i per tant en sobra. En sobra també a la Unió Europea, tot i que la que hi exporta Espanya representa el 70% del total i per això es van buscant nous mercats.
La del porcí sembla una història d’èxit si no fos perquè aquest augment de producció si no té sortida és el que fa abaixar els preus que es paguen al productor. Per pal·liar aquestes pèrdues la Comissió Europea va autoritzar dues vegades –el 2015 i el 2016– l’emmagatzematge privat de la carn porcina i aquest passat 15 de juliol va posar en funcionament l’Observatori Europeu del Mercat de les Carns (porcí i vacum) per tal de poder fer un seguiment exhaustiu del mercat i poder reaccionar.
Ara bé, reclamen altres mesures. Per exemple, com es veu en el gràfic adjunt, tot i que va baixar durant mesos el preu del porc en origen, al consumidor no li va suposar una baixada important –des del 2006 el preu per quilo de canal es mou entre el 5,21 del 2016 i el 5,89 del 2008–. La diferència entre el que es paga al productor i el que es ven al consumidor és el que té de marge brut la indústria i la distribució. UP reclama que es faci complir l’etiquetatge obligatori del país d’origen o lloc de procedència de la carn de porcí per tal de millorar-ne el consum intern, que tal com es veu en el gràfic, tot i alguna pujada entremig, en 10 anys ha baixat de 12,35 quilos per persona i any consumit l’any 2006 a 11,95, aquest 2016.
Al mes de juliol, un dels mesos que puja el preu perquè és quan hi ha menys producció, els preus s’han mogut a partir de l’1,192 que marcava l’any 2007 i el 1,477 de l’any 2013, que és el preu més alt d’aquest mes. Aquell 2013 i el 2014, amb un preu al juliol de 1,450 euros per quilo, són els més alts (vegeu gràfic superior).
{{ comment.text }}