Ser encara a l’ull de l’huracà fa que ens falti perspectiva per calibrar com de profund acabarà sent l’impacte de la covid-19. Tot i això, sí que tenim la certesa que la pandèmia ha accentuat les desigualtats i l’agitació social provocada per la crisi, la por davant d’escenaris desconeguts i l’evidència que l’ésser humà és vulnerable. Consultories com Deloitte asseguren que, en qüestió de consum, l’individu ja ha reordenat la seva escala de valors per prioritzar la salut i la seguretat abans de clàssics com l’oci.
Dir que tot això és la causa de la preocupació que ha eclosionat a municipis com Manlleu o Sant Quirze seria simplificar la realitat, però el context ha atiat el foc i la societat, cansada després de mesos de confinament, estrès i incertesa, s’ha plantat davant les dades que certifiquen un increment desmesurat de l’incivisme, els robatoris o les ocupacions il·legals d’habitatge.
L’evidència més clara del malestar és la manifestació que el 7 de novembre va reunir centenars de persones a la plaça Fra Bernadí de Manlleu. La convocava una plataforma ciutadana que ha acabat recollint més de 6.000 signatures per exigir mesures contundents. A diversos balcons del centre de Vic també hi han aparegut aquest 2021 cartells reclamant barris més segurs, i a Sant Quirze una convocatòria de l’Ajuntament –governat per la CUP i ERC– va mobilitzar desenes de ciutadans en pro d’actuacions per garantir la bona convivència al poble. L’últim exemple és Ripoll: representants polítics i policials s’han compromès aquest desembre a reforçar les mesures per garantir la seguretat dels comerciants i veïns després de diferents episodis d’altercats, sobretot nocturns i concentrats al barri vell.
Més enllà de si amb la pandèmia ha aflorat un problema latent, aquests quatre focus demostren la preocupació d’un gran nombre de persones. No es pot mirar cap a una altra banda, perquè l’immobilisme tendeix a fer créixer els problemes. Calen accions a curt termini –a Manlleu, per exemple, s’ha reforçat el patrullatge i d’aquí a poc s’instal·laran videocàmeres amb geolocalització–, però alhora s’ha de projectar amb perspectiva de temps. Polítiques transparents en l’àmbit social, afavorir el petit comerç, invertir en educació i habitatge, lluitar contra les desigualtats… I, com suggereix Salvador Simó, doctor en Educació Inclusiva i director adjunt de la Càtedra de Salut Mental de la UVic, posar la directa per revertir la fissura estructural que representa l’atur juvenil: “Tenir una feina digna i significativa, que no estigui mal pagada, vol dir independència, accedir a un habitatge… trobar sentit al projecte de vida. Si manca això, sorgeixen tres camins: la depressió i el suïcidi, les addiccions o l’agressió”. En una anàlisi que EL 9 NOU va publicar el 26 de novembre, el psicòleg Jordi Bernabeu justament destacava que en períodes de crisi s’exacerba la desigualtat sobre joves i immigrants i, en el cas concret de l’incivisme, que en dues dècades s’ha passat de reivindicar drets socials a centrar-se en la defensa dels individuals: “L’administració es troba vertaders problemes a l’hora de respondre a això. Després arriben les incoherències: no hi ha patrulles per intervenir segons on, però es multa qui aparca malament dos minuts. És normal que la gent s’enfadi”. Tot plegat reforça que les actuacions policials i judicials fan falta, però que no poden ser l’únic camí per resoldre-ho tot. Com ha repetit EL 9 NOU en diversos editorials, la ciutadania –sulfurada– té dret a exigir solucions i la política s’ha de demostrar efectiva escoltant, primer, i donant després respostes raonables i serenes.
També s’han d’exigir mesures a l’administració perquè és l’única manera que el debat no s’enverini. A Manlleu, la plataforma que lidera el moviment es desmarca de qualsevol ideologia racista, però a les xarxes socials hi han aparegut perfils falsos que utilitzen la seva imatge per atiar la crispació i donar ales a formacions xenòfobes que, lluny d’ajudar, amplifiquen el conflicte. Sense perdre de vista que el problema és real –les dades ho demostren–, no es pot caure en el parany de deixar que gràcies al context de crisi calin discursos simplistes i d’alarma.
