El Soler de n’Hug, de Prats de Lluçanès, va ser la masia on el dissabte 15 de maig de 2021 es va desencallar l’acord per formar el nou govern de la Generalitat de Catalunya. A la taula de l’eixida del mas s’hi van asseure Pere Aragonès i Jordi Sànchez. L’entesa arribava amb una fórmula ja coneguda –la coalició entre Junts i Esquerra–, però en aquesta ocasió els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer donaven la presidència al grup republicà. L’entesa posava fi a tres mesos de negociacions entre les forces independentistes i aclarien un escenari postelectoral força complex: a Catalunya, els comicis els va guanyar el PSC amb 654.766 vots i 33 diputats, els mateixos escons obtinguts per Esquerra amb 605.581 vots. Tot i la victòria de Salvador Illa, la manca de suports per afrontar la investidura i el creixement del vot independentista –fins al 52% del cens registrat– situaven Pere Aragonès com el gran candidat a ocupar la presidència de la Generalitat. Ara bé, l’entesa no va ser fàcil com demostra el fet que calgués esperar tres mesos i molts estira-i-arronses per fer encaixar l’acord.
A diferència de Catalunya, a Osona i el Ripollès Junts per Catalunya va arrasar: el partit de Carles Puigdemont va obtenir en territori osonenc més de 27.000 vots i un 42% de quota electoral, i al Ripollès el 37% dels vots també van anar a parar a la llista que comptava amb l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, en els llocs capdavanters. En l’anàlisi de resultats cal destacar que la CUP va ser la força que més punts va créixer a Osona respecte als últims comicis al Parlament, i al Ripollès aquesta etiqueta va ser pel PSC. L’extrema dreta de Vox també va entrar amb força al mapa electoral de les dues comarques. Pel que fa a les decepcions, el projecte encapçalat per la vigatana Marta Pascal –el Partit Nacionalista de Catalunya– no va obtenir representació, mentre que l’escissió de Junts –el PDeCAT– també va punxar situant-se en cinquena posició a Osona i el Ripollès, dues comarques on tenia esperança d’obtenir-hi bons resultats.
Un altre dels titulars que van deixar les eleccions al Parlament de Catalunya va ser la baixa participació provocada per la situació de pandèmia però també per la desafecció política. A Osona va votar un 60% del cens, mentre que al Ripollès la dada es va situar en el 57%. Tot i així, la xifra va ser superior a la mitjana catalana, que va ser del 54%. De fet, en les setmanes prèvies a les eleccions, la Generalitat va treballar un protocol per garantir la seguretat sanitària en els punts de votació. En l’àmbit local això es va traduir en la modificació de llocs de votació, apostant per espais molt grans, amb possibilitat de ventilació i entrades i sortides diferenciades. Un altre dels problemes als quals va caldre fer front va ser l’allau d’al·legacions per evitar anar a una mesa electoral. Malgrat totes aquestes situacions, la jornada es va desenvolupar sense incidents.
La tretzena legislatura va obrir la porta del Parlament a sis disputats d’Osona i el Ripollès: Marta Moreta i Ramon Espadaler (PSC), Teresa Jordà (Esquerra), Anna Erra i Jordi Munell (JxCat) i Marc Paré (En Comú Podem). També hi va aconseguir representació la moianesa Basha Changuerra. A banda de Jordà, que ha repetit com a consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, fins a cinc altres càrrecs del govern català tenen procedència osonenca o ripollesa: Rosa Vestit (JxCat), escollida delegada del govern a la Catalunya Central; Isaac Peraire (ERC), de Prats, director de l’Agència de Residus de Catalunya, o Ramon Lamiel (ERC), de Campdevànol, director del Servei Català de Trànsit, en són els més destacats.
