La revolució de l’euro digital

“Què és l’euro digital? Serà una moneda accessible?” Eren les dues preguntes que llançava per obrir el debat el periodista Serafí del Arco en el paper de moderador, aquest dijous, en un acte convocat per la Cambra d’Osona, en el marc de la primera edició del Primavera Cambra, per aprofundir en quin serà l’impacte de l’euro digital un cop el Banc Central Europeu (BCE) aposti per fer accessible aquesta moneda a la ciutadania. “És la primera peça de la reforma econòmica més important que es produirà el segle XXI”, responia Miguel Ángel Fernández Ordóñez, exgovernador del Banc d’Espanya, que compartia taula amb el vigatà Àlex Saiz, fundador i CEO de Monei i reconegut amb el Premi a la Innovació i el Talent, de la mateixa Cambra, en el marc de la darrera edició del Premi Osonenc de l’Any, i Xavier Herrero, manager operations groups a CaixaBank. Segons Saiz, que està treballant amb el Banc d’Espanya un sistema que agilitza els pagaments, l’euro digital “pot comportar la liberalització del sistema financer i fer passar euros per uns rails que responguin a l’evolució tecnològica i conceptes com la cadena de valors”, posant èmfasi en la necessitat de millorar tecnològicament tot el sistema financer. Per Fernández Ordóñez, l’euro digital és una manera de democratitzar l’economia i fer arribar moneda expedida per un banc central a tota la ciutadania. “Si és veritat el que es persegueix, es tracta del primer diner públic segur que permetrà fer serveis de pagaments i financers amb una potència extraordinària”, afegia Fernández Ordóñez. L’exgovernador del Banc d’Espanya explicava que “actualment el ciutadà no té dret a accedir a diner digital emès pel BCE, només els bancs”, i, per tant, “des del moment que tens diner segur, totes les limitacions de la banca pots pensar a treure-les. Això pot significar la transformació dels bancs”. És segurament per aquest motiu que, des de la banca, s’ho miren amb cert escepticisme. Xavier Herrero recordava que “ara mateix l’euro digital no és res, no existeix. La decisió s’ha de prendre a finals d’aquest any i el BCE el podria començar a emetre el 2025 o 2026”. En una primera instància, explicava Herrero, s’està plantejant que serveixi “per fer pagaments minoristes, que no sigui un dipòsit de valors per no carregar-se l’estabilitat del sistema financer”. A ningú se li escapa que si es permeten fer transaccions de gran valor, l’activitat dels bancs, “una indústria de tres milions de persones a Europa”, recordava Fernández Ordóñez, es podria veure reduïda en picat i, per tant, no invertiran en una tecnologia que els treu quota de mercat. La introducció ha de ser gradual. Els ponents són conscients que si la moneda digital veu la llum en una primera instància permetrà fer transaccions semblants a les que ara es fan amb Bizum, però asseguraven que té molta més potencialitat, per exemple, en l’àmbit del “diner programable”. És a dir, permetre que hi hagi requisits en els moneders digitals a l’hora de destinar aquells diners”, com poden ser targetes d’empresa per a restaurants, targetes de bancs d’aliments o fins i tot “provisionar nòmines dels treballadors” amb altres periodicitats, apuntava Saiz. Una altra característica és que el moneder no tindrà per què està associat a un compte bancari, amb la qual cosa es dona servei al 5% de la població espanyola “no bancaritzada”. Des del públic ja hi havia qui veia la potencialitat en països en vies de desenvolupament ja que, des d’un mòbil, es podran fer transaccions sense estar subjectes a un compte bancari. No és estrany, per tant, com explicava Fernández Ordóñez, que entre el centenar de bancs centrals que ja estudien el fenomen de la moneda digital, els que estan més avançats són països com l’Índia. Fernández Ordóñez insistia en la idea que “al final, l’euro digital suposa tornar el poder als ciutadans”.

La revolució de l’euro digital

Biel Rodríguez, del Girbau Vic TT, es classifica per l’Estatal de tennis taula

El torellonenc Jordi Alsina guanya la cursa dels Quintos d’Aiguafreda

Unió de Pagesos i Asaja alerten de pèrdues de 24 milions setmanals i veuen “insuficients” els ajuts per la PPA

Mascareta als centres sanitaris per fer front a la grip

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?