A menys de dos mesos per al final de la Guerra Civil espanyola, el Ripollès va passar de domini republicà a franquista en poques jornades. L’exèrcit nacional va ocupar militarment el territori durant els primers dies de febrer de l’any 1939. El dia 8 anunciava que entrava a Ripoll i l’endemà feia el mateix a Campdevànol i Ribes de Freser. També van sotmetre els pobles de Bruguera, Pardines, Queralbs i el santuari de Núria. Ribes té el dubtós honor de tenir la fossa comuna de soldats republicans més gran del Pirineu, en una zona no senyalada ni localitzada a prop del cementiri. Allà hi consten enterrades 89 persones, tots homes, que venien dels hospitals de sang i de tísics que van instal·lar-se pel Govern de la República a l’antic Hotel Montagut i al santuari de Núria, respectivament. Aquests centres servien per recuperar-se de les ferides de guerra, però les males condicions de salut amb què hi arribaven va fer que molts hi morissin. Les autoritats militars i municipals van decidir que se’ls donés sepultura al cementiri de Ribes. Es va fer un enterrament comunitari i poc digne de soldats que van morir entre el 29 de juliol de 1938 i el 6 de febrer de 1939.
Per reparar la memòria d’aquests homes, la majoria procedents de la resta de l’Estat pels seus cognoms, els grups de TfR-AM (ERC) i la CUP van demanar la convocatòria d’un ple extraordinari, celebrat aquest dimecres, en què es va aprovar, per unanimitat, una moció per homenatjar-los. Els portaveus Joaquim Roqué (ERC) i Àlex Medrano (CUP) van llegir tots els noms un per un. Els acords consistiran a col·locar una placa al cementiri, amb els 89 noms gravats, el més a prop possible d’on es creu que hi ha la fossa i se’ls farà un homenatge públic. També se cercarà el suport del Memorial Democràtic i la Conselleria de Justícia per incloure’ls en el banc de la memòria democràtica.
La moció anava més enllà i també volia reparar la memòria de les víctimes del franquisme de Ribes (1938-1978). L’Arxiu Nacional publica la llista de processos i resolucions dictades pels tribunals militars i hi consten 47 persones nascudes a Ribes. 45 homes i dues dones d’entre 17 i 65 anys que van ser represaliats pel franquisme. De tots aquests, n’hi va haver dos –Pere Fajula Orriols i Pere Roca Coll– que van ser executats. Molts d’ells van ser condemnats a presó durant uns anys o a reclusió perpètua, però d’altres també van ser absolts o la causa es va sobreseure. Per exemple, Buenaventura Quimeso, la dona de més edat (65) encausada, va veure com el seu cas se sobreseïa l’any 1947. Elvira Soler (23) també va veure com la seva causa s’arxivava. En canvi, a Llàtzer Escarceller (24), conegut per sortir a la televisió durant els anys 80 i 90, li va tocar ser destinat a un batalló de treballadors. L’Ajuntament també col·locarà una placa d’homenatge als represaliats en un lloc cèntric de la vila i es convidarà els familiars vius a l’acte d’homenatge que es farà d’aquí a uns mesos. També es farà una exposició commemorativa temàtica dels valors democràtics de la Segona República, dels efectes i de la repressió franquista.
