Gaudir de la natura hauria de ser una activitat a l’abast de tothom, però quan els espais reben una quantitat de visitants molt més gran de la que poden assumir la satisfacció que desperta aquesta activitat se’n ressent. En paral·lel, les actituds poc apropiades d’alguns visitants, ja siguin a consciència o per desconeixement, provoquen molèsties a la resta de persones i als veïns de l’entorn i posen en risc la biodiversitat de la zona. Posar fre a aquests problemes és una de les preocupacions dels municipis i ens comarcals, que en ocasions es troben desbordats. Per això des del Departament d’Acció Climàtica s’ofereix un servei d’informadors durant els estius en els espais de més freqüentació, una iniciativa que enguany s’ha ampliat també als espais fluvials de la Catalunya Central, entre els quals hi ha la riera de Merlès o els espais de la Foradada i el Morro de l’Abella, ambdós al Collsacabra.
Els resultats del dispositiu d’informadors ambientals desplegat aquest estiu pel Departament d’Acció Climàtica es van donar a conèixer dijous en una jornada celebrada al Sucre de Vic. De tots els espais naturals inclosos al dispositiu, el que va registrar més incidències, a més de ser un dels més concorreguts, va ser la riera de Merlès. Aquest patrimoni fluvial, que passa pel Ripollès, el Berguedà, el Lluçanès i el Bages, va rebre 28.653 visitants i s’hi van comptabilitzar 3.960 incidències, sobretot per aparcament en zones no permeses, portar els gossos sense lligar (poden molestar el bestiar o altres animals), deixar escombraries o desplaçar-se fins allà amb taules o cadires.
“Hem coordinat els nostres equips amb els desplegats pel departament per cobrir millor l’espai i recollir tots els problemes, que segurament han estat els mateixos que altres anys”, destaca Glòria Colom, alcaldessa de Lluçà, qui reconeix que en el cas de la riera de Merlès “es fa molt difícil poder controlar tot l’espai perquè és molt extens i té molts accessos”. Des de fa cinc anys, els diversos municipis pels quals passa la riera treballen plegats i disposen d’equips d’informadors i d’un servei privat de guardes rurals amb els quals ja han pogut reduir significativament el nombre d’incidències més greus. En aquest sentit, l’alcalde del municipi ripollès de les Llosses, Jaume Cuní, posa en valor que “ara ja no són tan habituals els problemes d’accés a camins i finques causats per visitants que aparcaven on no tocava i bloquejaven la circulació”. Malgrat tot, els gorgs són petits i es continuen omplint alguns dies d’alta freqüència de visitants.
Als espais fluvials del Collsacabra, l’estiu va ser més tranquil. Més enllà de l’atractiu turístic de Rupit i el salt de Sallent, el dispositiu del departament va reforçar l’atenció en els espais naturals de màxima afluència, a la Foradada, a l’Esquirol, i al Morro de l’Abella, a Tavertet, que van sumar un total de 3.518 visitants i unes 80 incidències. L’alcalde de l’Esquirol, Àlex Montanyà, confia que “el suport rebut ajudi a fer que la freqüentació sigui més equilibrada i regulada”. Alhora, l’alcalde de Tavertet, Albert Prado, considera necessari “seguir disposant d’aquest dispositiu d’informadors perquè si no és un servei que recau en els ajuntaments, com s’estava fent fins ara”.
El dispositiu d’informadors també va recollir el nombre de visitants i incidències a altres espais naturals d’Osona i el Ripollès, com Vidrà (1.761 visitants i 29 incidències), Beget (2.453 visitants i 1.154 incidències) i les capçaleres del Ter i del Freser (7.329 visitants i 1.450 incidències). El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, va destacar durant la jornada que “la presència d’informadors aconsegueix una millor regulació i els visitants identifiquen més els valors ambientals de cada lloc”. De moment, el proper estiu tornaran a ser-hi presents per garantir una afluència de visitants més equilibrada i sostenible.
