Ripoll, 1979

Prop de tres anys ha trigat a veure la llum el llibre Ripoll 1979. Una crònica d’un temps i d’una vila, escrit en la seva major part per l’alcalde Pere Jordi Piella i uns quants regidors del primer ajuntament democràtic que hi va haver a la capital del Ripollès després del franquisme. El llibre es va presentar aquest dissabte a les 7 del vespre a la Sala Abat Senjust de Ripoll, plena de gent, i la presentació va anar a càrrec de l’exalcalde de Girona Joaquim Nadal.
Tot va començar a finals de 2016, quan es va convocar una trobada dels regidors que van formar part del consistori sorgit de les eleccions de 1979, amb la finalitat de fer un llibre sobre la societat ripollesa d’aquells anys. Després d’unes quantes reunions, l’equip de treball va quedar format per l’exalcalde Piella, que va liderar el projecte des del primer moment, i els exregidors Eudald Fajula, Jordi Planadecursach, Ramon Musach i Jaume Camps. A més, s’hi van sumar Jaume Espuny, exdirector d’EL 9 NOU i encarregat de donar forma literària i periodística als textos, i Antoni Llagostera, periodista i fins fa poc president del Centre d’Estudis del Ripollès. De tota manera, la majoria dels textos són obra de Piella i Fajula. També es va decidir afegir-hi un extracte d’un treball de Ton Vilalta sobre La Lira publicat anys enrere als Annals del Centre d’Estudis del Ripollès. Finalment, es va acordar que el llibre havia d’estar acabat el 2019, any en què es commemora el 40è aniversari de les eleccions municipals de 1979. Ripoll 1979 ha estat editat per l’Ajuntament de Ripoll i compta amb el patrocini de la Diputació de Girona.
El llibre, profusament il·lustrat amb fotografies i imatges d’informacions dels diaris de l’època, consta de 24 capítols i en cada un es tracta un dels temes que els autors han cregut que van ser els més importants durant el mandat 1979-1983, sempre, però, intentant explicar els antecedents i com van acabar. En política, es destaquen les mateixes eleccions municipals, com es va viure a Ripoll el cop d’estat del 23-F i el cas del regidor del PSC José Montero, que en unes declaracions a un diari d’Astúries havia carregat contra l’ensenyament del català.
En urbanisme i equipaments, es parla, entre d’altres temes, del projecte de l’entorn del monestir, del desnonament de l’entitat La Lira, de la construcció del casal dels avis, del pavelló poliesportiu i de la piscina i de les dificultats històriques per poder veure bé la televisió. Un capítol destacat és com es va gestionar l’aiguat del 7 i 8 de novembre de 1982, que a Ripoll va fer força mal. Continuant amb l’aigua, es recorda les manifestacions que hi havien hagut als anys setanta per reclamar “aigua neta i potable a l’aixeta”. I també es recorda els inicis de la crisi de La Farga Casanova, amb nombroses manifestacions dels treballadors.
L’evolució de la societat civil també hi és present, amb la potenciació de la festa major de Sant Eudald o el sorgiment d’entitats com Net i Bonic i Ripoll Esport i Salut. I finalment, les comunicacions: la carretera N-152 i les conflictives obres de la variant, l’amenaça de tancament del tren, el túnel del Cadí en detriment del de Toses o la circulació pel nucli de Ripoll. Segons Espuny, de l’equip de treball, “està molt bé que es publiqui un llibre com aquest, perquè així es pot comparar com era Ripoll fa 40 anys, quan es va constituir el nou Ajuntament, i com és ara. El canvi ha sigut brutal”. Però el millor per a Espuny és que a partir de 1979 la gent del carrer podia saber en tot moment què feien el seu alcalde i els regidors. L’Ajuntament va deixar de ser un ens tancat en si mateix.