L’Ajuntament de Ripoll ha pres el compromís d’impulsar xarxes de calor a través de la instal·lació de calderes de biomassa a tres punts del municipi amb l’objectiu de donar servei a diferents equipaments municipals.
Així ho ha explicat aquest divendres l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell (CiU), durant la visita a la primera caldera de biomassa que s’ha instal·lat al municipi, a l’edifici Modest Sayós i que proporciona calor a la llar d’infants Petit Avet, a l’Escola Comarcal de Música i al Centre Formatiu del Ripollès.
La instal·lació, que amb 300 KW és la de més potència de tota la comarca, ha estat finançada íntegrament pel Consell Comarcal amb una inversió de més de 240.000 euros.
L’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, ha explicat que la intenció del consistori és impulsar i tirar endavant més instal·lacions de biomassa que han de permetre deixar de dependre dels combustibles fòssils externs com el petroli, per passar a dependre “d’un combustible propi que la comarca del Ripollès genera en escreix”.
A més, el batlle ha assenyalat “l’important efecte social” que això comportaria ja que podria permetre disposar d’uns boscos nets i prevenir el risc d’incendis i, a la vegada, ocupar directament aturats de la comarca.
Tot i que Munell ha admès que la biomassa “no és un invent del Ripollès, nosaltres volem apostar-hi fermament”.
El projecte neix arran d’una moció presentada al darrer ple municipal a proposta del grup dels socialistes, però secundada per la resta de forces polítiques, amb l’objectiu d’estudiar els diferents punts en què a Ripoll es podrien instal·lar calderes de biomassa i donar servei a diferents equipaments municipals.
Amb tot, Munell no descarta fer-ho extensiu a altres administracions o a privats.
El consistori ja s’ha plantejat tres punts on es concentren diversos equipaments i que podrien ser els llocs idonis per col·locar les calderes de calor.
Un primer punt seria l’àrea esportiva, on s’aglutina el pavelló municipal i la piscina, a més de diversos equipaments que no són propis però que, segons Munell, també en podrien fer ús, com són les dependències del Departament d’Educació o l’institut de batxillerat.
La segona zona que ja s’ha pensat engloba el Casal d’Avis de la Fundació Guifré, una llar d’infants i les escoles Ramon Suriñach i Tomàs Reguer.
La tercera xarxa de calor es situaria al Polígon Els Pintors de Ripoll on hi ha situats la Fundació Soler, la Funació MAP i el Consorci Ripollès Desenvolupament.
Segons ha explicat el president del Consell Comarcal del Ripollès, Miquel Rovira, la comarca té actualment un excedent de 150.000 tones de massa forestal. Concretament, Ripoll disposa de tres zones de titularitat municipal que podrien ser proveïdores en potència d’estella.
Un dels espais ja ha quedat inicialment descartat perquè el consistori té un compromís de no explotació amb la Diputació de Girona per uns terrenys que estan sota un pla de protecció a 25 anys. Així, segons Munell, la zona realment explotable quedaria reduïda a unes 40 hectàrees que són la suma de dos boscos, un d’ells a la zona del Catllar.
Tot i que Munell admet que segurament no n’hi hauria suficient per abastir tota la demanda, “aquests boscos permetrien un petit subministrament propi”.
Munell ha assenyalat que tot i que la capacitat d’inversió de l’Ajuntament de Ripoll és limitada per afrontar els projectes, “al sector privat hi ha empreses que assumeixen la despesa de les inversions i la recuperen a partir dels estalvis obtinguts per la disminució del cost del combustible”.
Així, hi hauria un doble benefici: per part de l’Ajuntament i per part de l’empresa que després d’amortitzar la inversió pot obtenir un benefici industrial.
· La primera instal·lació de Ripoll, la més potent de tota la comarca, permetrà un estalvi del 60%
La caldera de biomassa que s’ha visitat aquest divendres i que escalfa tres plantes de l’edifici Modest Sayós de Ripoll, un total de 2.000 metres quadrats, està en ple rendiment des de fa un mes.
Tot i que encara no hi ha dades que ho demostrin, es preveu que la caldera suposarà un estalvi energètic proper al 60% respecte la despesa actual.
L’edifici, que inclou una llar d’infants, l’escola de música, el centre de formació i l’escola d’adults, acull gairebé uns 400 alumnes. Mentre que la inversió ha anat a càrrec íntegrament del Consell Comarcal, serà l’Ajuntament del municipi qui n’assumirà la despesa de subministrament.
Les obres d’instal·lació han contemplat la instal·lació de la caldera i la sitja d’estella en un recinte d’uns 60 metres quadrats als baixos de l’edifici. Es tracta d’una caldera Herz, amb una potència de 300KW, la més alta de la comarca, i té un dipòsit de 3.000 litres, on s’emmagatzema aigua calenta que arriba amb més facilitat a les plantes superiors. La màquina funciona amb l’estella que proporciona el Consorci d”Espais Naturals del Ripollès (CEINR) i s’emmagatzema en una sitja de 16 tones.
La instal·lació ha suposat una inversió de 244.700 euros finançada amb fons propis del Consell Comarcal del Ripollès i és una de les primeres en posar-se en marxa després de les de Planoles, Llanars, Vallfogona i Ribes de Freser, mentre que a Campdevànol se n’instal·larà una el proper estiu.
