El Consorci de Benestar Social del Ripollès va presentar dimarts el pla Marc d’Intervenció Comunitària (MIC) que s’ha treballat durant els últims quatre anys per tancar les ferides produïdes pels atemptats que una cèl·lula terrorista de joves radicalitzats de Ripoll va perpetrar a les Rambles de Barcelona i a Cambrils. Aquest nou model de convivència es va començar a treballar des de l’endemà mateix del 17 d’agost de 2017 i es pretén que sigui dinàmic per seguir-lo construint entre tots els ripollesos. La voluntat tant dels responsables del Consorci com de l’Ajuntament de Ripoll i el Consell Comarcal del Ripollès és que el pla gestat al municipi s’expandeixi també en altres indrets.
Entrevistes, grups de debat i discussió, taules de treball i enquestes són algunes de les 821 accions que s’han dut a terme amb la participació de 1.115 persones, per tal de donar una forma inicial al MIC. El regidor de Benestar Social de l’Ajuntament de Ripoll, Joan Maria Roig (Junts), va apuntar que el pla “no neix de manera teòrica, sinó fruit de la diagnosi” amb la voluntat d’entendre què va passar per arribar als fets traumàtics de 2017. També va refermar la diversitat social, tant individualment com col·lectiva, i va assenyalar que hi ha determinats col·lectius “que tenen dret a tenir veu, i a ser protagonistes de les polítiques que acabaran rebent”. La directora del Consorci de Benestar Social, Elisabeth Ortega, va posar l’accent en la necessitat de “teixir una xarxa potent, amb un model més inclusiu tenint en compte totes les identitats i diversitats”, tot afirmant que aquesta és una primera pedra, on encara falta assaig i error, reflexió i diàleg, per discernir quin és el camí a emprendre.
La tècnica de l’àrea de Ciutadania del Consorci, Núria Riera, va presentar un dels vídeos divulgatius que formaran part d’aquest pla, en el qual s’explica que els atemptats van suposar “un terratrèmol social a Ripoll”, en què els discursos relacionats amb la immigració es van situar als extrems, i que va generar “una profunda esquerda social”. S’hi esmenta part de ripollesos que es van sentir traïts, i una altra que es van manifestar a favor del col·lectiu musulmà. Entre els aspectes que es creu que cal subratllar, Riera va destacar la gestió emocional, les competències personals, les disfuncions sistemàtiques, la socialització de la violència que vivim a través de videojocs i sèries, les xarxes socials que potencien cambres d’eco amb pensament poc crític, la situació geopolítica que facilita els moviments migratoris o el perill de les ideologies d’odi que poden provocar problemes de convivència.
